cròniques ultralocals
tema: Quadrets sense marc
etiquetes:
www.flickr.com

Aquesta setmana han començat a derrocar la casa pairal de la família Pérez, al carrer Sant Josep número 8. Aquesta casa, una de les de més solera del poble, pertany encara als hereus d’una antiga i acabalada nissaga familiar que el 1772 comptava amb un escrivà, Josep Pérez, i que en el segle XIX va donar noms il·lustres, com el de Don Ciro Pérez, el seu fill, també anomenat Ciro, José Pérez Payà o Miguel María Pérez. La tipologia dels balcons (ja desapareguts) i la situació (en el carrer on estava l’hospital, fundat a la fi del segle XVII), fan pensar que es tractava d’un dels pocs exemples de casa benestat monovera del díhuit. José Pérez Rico, segurament el darrer habitant de la casa, en va fer una semblança en el número del programa de festes de 1996. Una semblança que incloïa aquest sentit poema elegíac que no puc evitar de transcriure:

Tengo en casa dos patios
con una fuente,
dos enormes palmeras
en donde duermen
mas de mil gorriones
cómodamente.
Dos salones de baile,
cuadras, bodegas,
más de cuarenta estancias
y una escalera
con tabicas floridas
y rojas huellas.
Por salitas y salas
vagan la sombras
de diez generaciones
de negras togas
fagines y birretes
de bellas borlas.
Las campanas cercanas
con voz de plata
cruzan la calle
y llegan a mi ventana
batiendo el puro aire
con sus mil alas.
Misteriosa y tranquila
la biblioteca,
puertas de cuarterones,
finas maderas,
libros de muchas artes
y muchas ciencias.
La grandeza del mundo
historias, cuentos,
poesía, ensayos
los vericuetos
de mil vidas de esfuerzo
y sufrimiento.
Por todo vaga siempre,
mi dulce madre
tu figura encorvada
que fue tu talle
ayer airoso, esbelto
frágil mas tarde.
Ay vencejo vencejo
que el cielo hiendes,
el azul desleído,
y el bosque verde
cazador de insectos
y amaneceres.
Como yo soy labriego
y algo poeta
gusto el mosto, el aceite,
la hierba buena
y el cocer tortas bobas
y madalenas.

Que también hay en casa
horno de leña,
amasador de pastas
y chimenea
donde dorar al fuego
lo que se quiera.
En las noches de invierno
nos divertía
asar sobre las brasas
mil chucherías
contar viejas historias
y fantasías.
Arde el pino oloroso,
chisporrotea
y con las chispas huye por la azotea
siglos de bosque virgen
y viejas cepas.
Nadie en la calle mía
me reconoce
dos palomas se arrullan
la vida corre
llamo suave a la puerta
nadie responde.
¿Donde va mi galera?
sus percherones
baten la espesa niebla
la oscura noche
y veloces se pierden
siempre al galope.

Descanse en pau i esguellem una altra pàgina de l’àlbum del patrimoni monover.

Aquí teniu la galeria completa.

Documentació: Autors i personatges de Monòver i Enciclopedia de Monóvar, de José María Roman.

temes: Calendari, Història ultralocal
etiquetes:

Carrer Batalla d'Almansa-Monòver

General Joan Baptista Basset

Diada Nacional del País Valencià. Enguany se celebra el 299é aniversari de la derrota d’Almansa, l’any 1707.

M’acaba d’arribar via sindicació aquesta entrada del blog de Felipe Zayas en què anuncia la publicació de dos articles seus sobre l’ús didàctic dels blogs. Un d’ells, aquest, es pot descarregar en versió pdf. Només l’he pogut fullejar surfejar amb l’Adobe Reader, però m’ha semblat carregat d’idees suggeridores. Interessarà especialment als col·legues d’Escoles en Xarxa.

tema: Educació ultralocal
etiquetes:

Biblioteca EscolarQuan l’any 2000 vaig arribar a l’institut on treballe, institut que s’havia inaugurat un any abans, la biblioteca constava d’una tirada de vitrines flamants i buides. Bé, mentiria si diguera que estaven buides. La veritat és que algunes estaven ocupades per una col·lecció de llibres enviats per la Diputació de Castelló… a un institut d’Elda. Fins a aquí correcte. El director del centre havia fet un seguit de gestions i només havia respost la Diputació de Castelló. Vet aquí, doncs, tot de llibres sobre la Mare de Déu del Lledó, sobre la flora i fauna dels Ports, sobre el parlar de certs llogarets de la Plana, sobre Bernat Artola, sobre… No em podia queixar perquè aquelles primeres guàrdies de biblioteca les van amenitzar aquells volums. Alguns ben interessants i d’altres, certament, suprems, com la col·lecció de biografies publicada per la Institució Alfons el Magnànim.

És cert que vaig xalar amb aquells volums, però aquella no era, certament, una bibliografia d’ús escolar. Encara passarien dos cursos fins que un dia de juny es va produir una gran descàrrega de paquets: havia arribat la dotació estàndard de la Conselleria. Mentrestant s’havien fet gestions amb la Biblioteca Nacional, que també va enviar un gros carregament de llibres (i molts en català, tot siga dit de passada). Ara el problema era organitzar tots aquells centenars de llibres: fitxar-los, etiquetar-los, endegar el préstec.

Durant aquests anys hi ha passat una becària del cicle formatiu de bibliotecomania, i un grup nodrit de professors ha anat fent la faena conforme ha pogut mentre feia les guàrdies de biblioteca. Però ara, sis anys més tard, la tasca no s’ha enllestit i, mentrestant, els volums s’han multiplicat per les adquisicions dels departaments, les donacions de les editorials i una remesa arribada fa poc des de l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert. El préstec encara no funciona o funciona de manera parcial perquè només alguns departaments l’han posat en marxa pel seu compte i risc amb la bibliografia que els competeix.

Sospite que aquestes circumstàncies es repeteixen tarín-marín arreu dels instituts del país, i la meua pregunta era sempre la mateixa: què passarà a Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya? Per fi he trobat la resposta, gràcies a l’article de María Jesús Illescas “Bibliotecas escolares en Europa”, publicat en el monogràfic dedicat a les biblioteques escolars aparegut en el número de desembre de Cuadernos de Pedagogía. Aquesta és la situació de les biblioteques escolars a Europa:

Qui és el responsable de les biblioteques escolars?

Dinamarca, França, Hongria, Letònia, Malta, Portugal i Lituània: professors bibliotecaris amb doble qualificació pedagògica i tècnica en bibliotecomania.

Alemanya, Eslovàquia, Grècia, Holanda, Islàndia, Luxemburg i Gran Bretanya: hi ha centres atesos per professors bibliotecaris i d’altres que compten amb bibliotecaris titulats.

Quantes hores dedica a la biblioteca?

Alemanya: els professors bibliotecaris li dediquen sis hores setmanals i poden ser-ne uns quants, segons la grandària del centre. Dinamarca: fan atenció a la biblioteca i classes convencionals, en els centres grans n’hi ha uns quants.

França: hi ha un professor documentalista que treballa 36 hores setmanals.

Hongria: el nombre de professors bibliotecaris està en funció de la quantitat d’alumnes, com a mínim n’hi ha d’haver un a temps complet en cada centre de secundària.

Malta: tres professors bibliotecaris en cada institut que dediquen el 50% del seu temps setmanal a la biblioteca.

Gran Bretanya: en un terç dels instituts hi ha un bibliotecari professional que fa entre 35 i 37 hores de faena.

Són obligatòries les biblioteques escolars?

Sí a: França, Polònia, Dinamarca, Islàndia, Hongria, Letònia, Lituània, Noruega i Eslovàquia.

No a: Àustria, Alemanya, Finlàndia, Grècia, Holanda, Malta, Luxemburg, Portugal, Gran Bretanya, República Txeca. Ara bé, en tots aquests estats es fomenta l’existència de biblioteques escolars.

L’article conté molta més informació per a cavil·lar una bona estona.