El divendres passat ens vam gitar amb una nova pèrdua per al patrimoni monover: quasi dos terços de la volada d’una casa plena de socarrats s’havien volatilitzat. La culpa no és dels propietaris, que no estaven obligats a conéixer el valor del que tenien a la teulada, sinó de tots aquells que, sabent el que val el patrimoni monover, no estem fent res per evitar que desaparega.

A més cal sumar l’abandó en què els diferents governs municipals han tingut el centre històric. Quan disposarem, senyors governants, societat civil i erudits diversos, d’un catàleg del patrimoni monover? Quan hi haurà una supervisió de les demolicions i de les reformes que evite la desaparició de joies irremplaçables com aquests socarrats? No hi ha dia que ens gitem, que no haja desaparegut algun bocí de la nostra memòria urbana, ni legislatura que acabe sense que s’hagen esfumat tres o quatre elements patrimonials. Quan acabarà aquesta destrucció?

Els socarrats del carrer Escultor dataven de finals del segle XVIII (una data escrita en les rajoletes, ara desapareguda, ho testimoniava). Eren curioses també les figures que es veien: una llebre, una silueta humana, motius vegetals, signes esotèrics… Dalt teniu una mostra del que s’ha salvat (cliqueu sobre la imatge per a engrandir-la), descanse en pau la resta:

Enllaços:

Història dels socarrats

Procés de fabricació

Altres: 1, 2 i 3