cròniques ultralocals

Passades les festes, consumida l’última perussa, volatilitzat l’últim mantecado, alçats els mantons entre el plecs del paper de seda i, abans de desar el programa de festes en el lloc corresponent de l’escudeller, voldria comentar un treball que contenia.

Del grapat de bons treballs que s’hi van publicar i sense demèrit dels altres, voldria detenir-me en el de María Luisa Román, un treball d’història oral que es diu “La casa del pont de Ferro”. Quin és el mèrit d’aquest escrit? Que ens torna un fragment de la intrahistòria, de la història menuda de la gent anònima i de la casa que van habitar. Una casa que, com totes, conserva un relat apassionant i a voltes tràgic dels seus moradors, un relat que aguardava la mà sensible que el transcriguera. Aquella coveta del carrer de la Teulera, que ens pot contar? La casa del Saboneret; la del llavador de la Pedrera i la caseta de picapedrers de dalt de la bassa on treballava l’onque Pitxac; la casota del Tite i la casa dels Catalans de la rambla de la Canyada de la Farina que és un muntó d’algepsons en procés de disolució, i tantes i tantes.

Aquesta, la del Pont de Ferro, polveritzada pels bulldozers de l’AVE, ha contat la seua història perquè ha trobat qui la recollira: una persona que, sense estudis universitaris ni doctorats annexos, ha tingut prou sensibilitat com per salvar de l’oblit la memòria d’unes persones anònimes que van viure uns anys difícils. Una persona que, sense haver pogut aprendre a llegir ni a escriure la seua llengua quan els xiquets parlants de llengües normals ho fan, ha escrit el seu treball en aquesta llengua (que també necessita salvadors dispostos) i ha donat una lliçó a molts de nosaltres que, amb llicenciatures, doctorats, màsters i tesines, estem deixant que tot, memòria i llengua, desapareguen davall les rodes d’uns bulldozers que ja fa anys que vénen bramant-nos per darrere.

tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

Aprofitant que encara ressona en els nostres televisors la vibrant declaració d’amor a la llengua que el màxim responsable de la normalització lingüística municipal va proferir a Televisió Monòver amb motiu de la celebració del Correllengua 2006, hem decidit mostrar dos exemples triats a l’atzar de la gran empenta normalitzadora del nostre consistori. Ja sabeu aquella dita monovera: “De tant que et vull… t’arrancaria un ull.”

La primera imatge correspon a les noves plaques del pas permanent de vehicles; la segona a la zona recreativa de l’Albereda, acabada de remodelar (noteu que un espontani ha començat a fer -sense cobrar- la faena del regidor), la tercera és una altra mostra de la iniciativa privada en el camp de la normalització lingüística, en aquest cas amb uns resultats més professionals que l’anterior. (Cliqueu damunt de les imatges per a engrandir-les.)

Del 23 al 28 d’octubre, a la Seu Universitària d’Alacant, tindran lloc les jornades “Territori valencià i sostenibilitat”.

Aquestes jornades les organitza la Federació Escola Valenciana juntament amb l’Escola de Turisme i la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant i s’emmarquen en els actes preparatoris del IV Congrés d’Escola Valenciana. El IV Congrés d’Escola Valenciana es convoca sota el lema “Societat sostenible” i tindrà lloc a València els dies 5, 6, 7 i 8 de desembre.

Les sessions de les jornades “Territori valencià i sostenibilitat” es duran a terme de dilluns a divendres, de 17’30 a 20’30, i el dissabte de 9h. a 14 h. El dissabte es faran dos itineraris, un per l’Alacantí seguint el riu Monnegre fins al pantà de Tibi i l’altre pel Maigmó i el Sit, des de Castalla fins a la serra del Cavall de Petrer, passant per Catí.

Programa complet aquí.

tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

La Fundació Lluís Carulla ha atorgat dos dels seus premis Actuació Cívica a dos valencians: a Salvador Signes, professor de llengua catalana a l’Escola Pia de València des de 1969 i a la jurista Mercè Teodoro. Teodoro és advocada d’Acció Cultural del País Valencià i va redactar el recurs que acabaria amb la sentència del Tribunal Suprem que determina la idoneïtat jurídica de la denominació “catalana” per a la llengua que parlem els monovers. D’altra banda, Salvador Sostres dedica a Salvador Signes una de les seues columnes: “Un article sobre l’amor”.