Grafies diuen. Tu ho saps, i vols desembolicar la madeixa enrotllada en cada lletra. Estires del fil i el repasses amb la llengua, amb llepades lentes i estrictes. La veu de les grafies sona, llavors, parsimoniosa en la teua i el sentit, a la fi, s’il·lumina: mil bombetes de fira, una en cada lletra.
Ara que la maquinària dels partits està a punt d’engreixar-se i desentumir-se de cara a les eleccions municipals, allà va una idea per a qui la vulga recollir en el seu “paper de promeses” o “programa electoral”, es tracta del Projecte de Ciutats Educadores o Projecte Educatiu de Ciutat.
La idea de la ciutat que educa ja la vam llançar en aquestes pàgines quan parlaven de Tonucci i la seua Ciutat dels Infants, ara es tracta de la posada en la pràctica d’aquell projecte. La professora Capitolina Díaz, parlant del Proyecto Educativo de la Ciudad de Gijón, defineix un projecte educatiu de ciutat com:
Un pla estratègic (o una part d’ell) per a la millora de la vida ciutadana, basat en la premissa que els processos d’aprenentatge que modelen les persones i la societat, no tenen lloc únicament a les institucions educatives. La comunitat i el seu entorn són agents actius i constants del procés educatiu, i es poden entendre com a instruments de reflexió i transformació social, si es disposa de la voluntat política i del suport social per a involucrar la ciutadania en un projecte col·lectiu.
En poques paraules, es tracta d’involucrar tots els sectors cívícs en un projecte educatiu i de transformació social a escala ciutadana.
Les ciutats que mantenen projectes educatius s’engloben en l’Associació Internacional de Ciutats Educadores i es guien per la Carta de Ciutats Educadores aprovada en la seua versió actual a Gènova el 2004. Aquest document es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció de la Cimera Mundial per a la Infància (1990) i la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).
A continuació teniu uns exemples del tractament que fan alguns d’aquests projectes de temes sobre els quals hem parlat a Ultralocàlia, com ara la identitat ciutadana expressada a través del seu patrimoni material (monuments, edificis, traçat urbà…) i immaterial (llengua, música, història, cultura popular…); o la participacíó dels xiquets i els joves en el govern municipal:
1. A la Declaració de les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que van tenir lloc el novembre de l’any passat sota el títol “Educació, barri i territori: la ciutat com a xarxa educativa a favor de la cohesió social” es parla sobre el govern de la ciutat i es proposa entre altres coses convertir el Consell Escolar Municipal en Consell Educatiu de Ciutat i augmentar la participació directa dels xiquets i dels joves en els organismes de participació ciutadana.
A finals d’aquest mes se celebraran les VII Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona amb un programa que obrirà un procés participatiu d’un any. Aquestes Jornades s’articulen en reunions de comissions temàtiques que s’ocupen de les següents qüestions:
2. Sobre la llengua, en l’apartat 7 del capítol “El compromís de la ciutat” la Carta de les Ciutats Educadores, diu:
La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia i complexa identitat. Això la farà única i serà la base per a un diàleg productiu al seu si i amb altres ciutats. La valoració dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible amb les formes de vida internacionals. D’aquesta manera podrà oferir una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn natural i social. A més, promourà el coneixement, l’aprenentatge i l’ús de les llengües presents a la ciutat com a element integrador i factor de cohesió entre les persones.
3. Sobre la planificació urbanística, en l’apartat 8 del mateix capítol:
La transformació i el creixement d’una ciutat hauran d’estar presidits per l’harmonia entre les noves necessitats i la perpetuació de construccions i símbols que constitueixen referents clars del seu passat i de la seva existència. La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en el desenvolupament de tots els individus, en la integració de les seves aspiracions personals i socials i haurà d’actuar contra la segregació de generacions i de persones de diferents cultures, les quals poden aprendre molt les unes de les altres.
Una mostra d’altres projectes educatius de ciutat són els de Badalona i els de l’Ajuntament de Girona, en la pàgina oficial del qual podeu trobar tot de projectes de participació ciutadana com aquests: 1, 2, 3.
Al Casal Jaume I (Replaceta de l’Església), a les 20’30h., es presentarà el calendari de Monòver i es lliuraran els premis del Concurs de Poesia Infantil i Juvenil de la Fira de Santa Caterina.
A través dels blogs de Kirikú i de Toni Cucarella, m’arriba una perla: la música del cantant xativí Pep Gimeno “Botifarra”. Es tracta del seu darrer disc “Si em pose a cantar cançons”, un recull de cançons populars valencianes cantades amb una veu com l’aigua de l’aljub: alhora fresca, fonda i jovial.
El disc es va presentar al Gran Teatre de Xàtiva el passat 28 d’octubre. Unes impressions de l’acte i un text escrit per a l’ocasió de l’escriptor Toni Cucarella els podeu llegir al seu blog, com també les paraules que li dedica Kirikú i les paraules emocionades i emocionants de Josep Vicent Frechina, autor de l’escrit de la contraportada i de la crònica completa de la vetllada que publica a La caseta del plater. Els temes populars que recull l’àlbum són:
“Si em pose a cantar cançons” el teniu per 10€ a la llibreria La Costera (tel. 962272867).
