La darrera publicació del professor Brauli Montoya, novelder de naixença, elder d’adopció i amic i estudiós de la nostra comarca, és un model d’investigació ultralocal. A través de les 120 pàgines de què consta el llibre, se’ns fa un repàs sintètic i alhora profund, de la història lingüística del poble de Petrer. Una història que s’enceta a l’època ibèrica, continua amb la romanització i arriba als nostres dies passant per l’arabització, la conquesta cristiana (i la convivència de l’àrab i el català) i la castellanització progressiva, des les classes altes durant l’època moderna, fins al bilingüisme social i la pèrdua de la transmissió de la llengua durant l’època contemporània. La panoràmica històrica acompanya l’explicació amb cites documentals il·lustratives que serveixen d’exemple i que són el fruit d’un exhaustiu treball bibliogràfic (l’autor ha manejat unes 170 referències bibliogràfiques) i arxivístic.
Resulta interessant la reconstrucció dels usos col·loquials des que el Decret de Nova Planta (1707) prohibira el català a l’administració. El recull de crides públiques dels venedors ambulants, els bans de l’algutzir municipal o bandero o les fórmules rituals dels jocs dels infants. L’autor no deixa de banda tampoc l’estudi de la literatura en català feta a Petrer; la culta (d’autor conegut), des de Miguel Amat, oncle d’Azorín, als autors del segle XX, amb un deteniment especial en els escriptors apareguts en el període que Sanchis Guarner considerava la segona Renaixença, durant els anys 60 i 70: Rafael Amat, Joan Pina, Ivan Villora, Paco Blasco; i també la popular (anònima o quasi anònima): cançons, rondalles, premsa satírica, ambaixades dels Moros i Cristians…
Els capítols finals els dedica Montoya a l’onomàstica (estudi dels noms i malnoms de persona) i a la toponímia (estudi dels noms dels llocs). Dins aquest darrer apartat, presenta una proposta enraonada per a normalitzar la toponímia de Petrer. En el cas de la toponímia urbana, caldria, segons l’autor, recuperar els noms populars i tradicionals de les places i els carrers de nucli antic, i en la part moderna de la ciutat, anomenar o reanomenar amb referents de la cultura petrerina i valenciana algunes vies i avingudes. Quant als paratges naturals, fixa la grafia de vegades canviant del nom d’alguns punts i demana que es rescaten les denominacions originals d’algunes zones rurals que han estat urbanitzades. Tota la informació s’inclou en un plànol desplegable central.
Un altre mèrit de l’estudi, a banda de l’exhaustiva documentació i de la síntesi d’història de la llengua continguda en 120 pàgines, és el seu caràcter divulgatiu i això, a pesar que s’haja publicat en una col·lecció universitària i es presente amb l’aparell de notes i referències convencional en les publicacions acadèmiques. L’autor s’adreça a un lector culte no necessàriament especialista. El volum s’acompanya també de fotografies en blanc i negre de personatges, carrers i paratges naturals de Petrer.
Fitxa completa: Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó mitjà), Universitat d’Alacant-Departament de Filologia Catalana-Centre d’Estudis Locals del Vinalopó-Ajuntament de Petrer, “Biblioteca de Filologia Catalana”, 14, Alacant/Petrer, 2006.
Altres llibres publicats a la col·lecció “Biblioteca de Filologia Catalana”