La setmana passada el setmanal del diari El Punt portava un reportatge central titulat “Les aus més properes”, dedicat a l’aviram autòcton dels Països Catalans. El dossier de la revista Presència l’acompanyava un pòster en color de l’averio indígena (gallines, coloms, titots, ànecs i oques) dels Països Catalans, dibuixat per Toni Llobet i patrocinat per la Fundació Territori i Paisatge. Entre els dibuixos apareixia la “Gallina alacantina”, una raça de gallines que va començar a conformar-se com a tal a principis de segle i que, segons la informació del pòster, en l’actualitat “l’està definint un grup de Monòver”. Aquest grup no és altre que el grup naturalista monover Heliaca, que l’any 2004 era notícia per aquest motiu. Un reportatge de Rafa Jover publicat al diari Información i que reproduïa Luis Andrés a Monòver Punto Com, parlava dels esforços dels naturalistes monovers per recuperar un tipus de gallina que es creia extingida des de feia 50 anys. La gallina alacantina, que havia estat desplaçada per altres races més productives, es va trobar en un parell de galliners de Monòver.
Heliaca ha continuat durant aquest temps la tasca de salvaguarda i recuperació d’aquest especimen autòcton a base de localitzar més exemplars en altres poblacions, com Asp o Tibi, per creuar-los amb els monovers i evitar així l’empobriment genètic causat per una excessiva endogàmia. En aquest afany els naturalistes monovers han estat ajudats per l’aspenc Julio Díez, que mantenia un galliner de gallines autòctones des de 1960 i tutelats per Amadeu Francesch, doctor en ciències biològiques i màxim expert en la matèria. Amadeu Francesch és un dels responsables de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària), empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta entitat duu a terme el programa Races Avícoles Selectes, que té com a objectiu la millora genètica de les races avícoles de Catalunya. Aquest programa es porta a terme al centre de Mas de Bover, a Constantí, a la vora de Reus, lloc on es van desplaçar els membres d’Heliaca per a rebre assessorament de mans d’Amadeu Francesch, que també es troba al darrere del pòster que ha editat Presència.
Enllaços:
- Dossier de la revista Presència sobre l’aviram autòcton dels Països Catalans. (pdf)
- Reportatge de Rafa Jover a Información.
- Pàgines dedicades a les races autòctones dels PPCC, del directori Nosaltres.com
- Pàgina de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
Actualització 1-3-2007: Via Martí Crespo (Presència), conec la pàgina dedicada a les races autòctones de les Illes Balears, es tracta del web del Patronat de Races Autòctones de les Illes Balears.
Uns quants lectors m’han demanat informació sobre el disc Motxilleros, del Grup de Danses del Pinós. Una cançó de Nadal interpretada per aquest grup, «Allà junt a una penya», es podia escoltar amb la nadala d’Ultralocàlia. El disc està format per 20 nadales populars del Carxe (5), el Pinós (7), les Cases del Senyor (2), Monòver (2), Novelda (1), Elda (2) i Petrer (1).
Vikram Seth és nat a Calcuta, però s’ha educat entre l’Índia i Gran Bretanya, té l’hindi com a llengua materna i l’anglés com a llengua d’adopció. Llegint l’entrevista ens assabentem que el seu poliglotisme s’estén més enllà del coneixement d’aquestes dues llengües indoeuropees tan extremes i inclou també l’alemany, l’italià i, com a resultat dels seus estudis sinològics i de la seua estada a Xina, el xinés mandarí. L’entrada que li dedica la Wiquipedia afig encara altres llengües de la família indoeuropea tan allunyades geogràficament com les anteriors, es tracta del gal·lés i el francés per una banda i l’urdú per l’altra. En un moment de l’entrevista Virgínia Mascaró, li demana:
