cròniques ultralocals

1. PIP i PIL

Les sigles PIL i PIP amaguen darrere la denominació dels dos models d’ensenyament que ofereixen els centres educatius monovers en els nivells de preescolar i primària.

PIL és el Programa d’Immersió Lingüística, pensat per a famílies no valencianoparlants. En aquest sistema l’ensenyament es vehicula en valencià des del principi en contextos comunicatius reals. L’objectiu és que als 6 anys, moment en què es clou el període d’adquisició de la llengua, els xics hagen desenvolupat la capacitat del llenguatge en almenys 2 llengües simultàniament.

En aquest programa, el castellà s’incorpora després del desenvolupament de la lectoescriptura en valencià. Encara que, donades les semblances entre les 2 llengües i la presència massiva del castellà a l’entorn extraescolar, els xics aprenen a llegir en aquesta llengua quasi al mateix temps.

PIP és el Programa d’Incorporació Progressiva. En aquest cas l’ensenyament es vehicula en castellà al principi i el valencià s’incorpora de manera progressiva en els cursos superiors. El PIP se l’anomena, de manera incorrecta i confusionària, “línia en castellà” i alguns pares creuen que matriculant els fills en aquest programa els preservaran del contacte amb el valencià. Cal recordar que no existeix, ara per ara, el dret a desconéixer el valencià.

A més a més del PIL i el PIP existeixen, d’una banda el Programa d’Ensenyament en Castellà, reservat únicament per a les zones de predomini castellanoparlant, que té el valencià com a assignatura a partir de 1r de Primària; i de l’altra, el PEV o Programa d’Ensenyament en Valencià, en què l’ensenyament és en valencià i el castellà s’estudia com a assignatura; aquest programa es reserva per a les zones de predomini valencianoparlant.

En el cas de Monòver es van demanar en el seu dia línies d’immersió (PIL), a pesar de ser una zona de predomini valencianoparlant, pels recursos extra que aportava el programa com, per exemple, el professorat de suport.

2. PIP o PIL?

Segons les dades que ofereixen els estudis d’avaluació realitzats per la Conselleria d’Educació, només els Programes d’Immersió Lingüística (PIL) i els d’Ensenyament en Valencià (PEV), garanteixen el coneixement igual de les dues llengües oficials. Recordem que un dels objectius del sistema educatiu valencià és aquest: formar ciutadans competents en les dues llengües oficials. També el Consell d’Europa insta a la Conselleria a fomentar aquests programes, ja que són els únics que asseguren el compliment de la Carta Europea de les Llengües.

Per un altre costat, l’aprenentatge efectiu del valencià es, també, una ajuda poderosa per a la integració de l’alumnat immigrant.

Finalment, els beneficis cognitius derivats de l’aprenentatge simultani de dues o més llengües en edats primerenques es coneixen des de fa molt de temps i són la base d’experiències educatives en immersió lingüística plenament consolidades a països com el Canadà i Finlàndia. Les virtuts de l’ensenyament per immersió les exposa molt clarament Vicent Pascual, pare del sistema d’ensenyament bilingüe i ideador de les bases del futur model d’ensenyament plurilingüe i pluricultural valencià:

Si l’experiència bilingüe o multilingüe ha sigut gratificant i profunda, se’n pot esperar un bon domini de les dos o tres llengües, un millor desenrotllament cognititu, i una creativitat i flexibilitat cognitivolingüística superiors a les de la persona monolingüe.

3. On matricular-los?

A Monòver tenen el PIL (Programa d’Immersió Lingüística), el CP Cervantes, el CP Ricardo Leal i el CP Azorín, mentre que L’Arc de les Cases del Senyor segueix el PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià).

Entrades relacionades: