Els resultats de les eleccions autonòmiques comencen a suscitar les primeres impressions entre els blogaires valencians. De les primeres notes de perplexitat davant el triomf impressionant del PP, més “popular” que mai i, si m’apureu, tan “obrer” com el PSOE i molt més “unit” i “compromés” que EU-Compromís, s’ha passat a unes entrades més enraonades, unes entrades que volen ser balsàmiques o que inventarien les pèrdues i que apunten les eixides de cara al futur. Examinem uns quants enllaços:

Vicent Partal escrivia a Vilaweb dos editorials, el primer feia ahir un balanç dels resultats als Països Catalans amb un capítol per al País Valencià i hui en publica un altre que és una proposta d’acció política des de la base del nacionalisme valencià, present des de fa anys i d’una manera molt activa, segons Partal, en diferents àmbits de la societat valenciana. Un nacionalisme que no a tots els llocs ha tingut una translació en l’esfera política i que caldria que s’unira i passara a l’acció política sense manies tot liderant una alternativa seriosa a l’esquerra del PSOE.

Toni Cucarella, per la seua part, insistia ahir en les limitacions del PSOE per a liderar una opció d’esquerres i afegia una llista d’enllaços a articles anteriors seus en què ha anat posant a la vista, les indecisions, els dubtes, la deriva, en fi, del PSOE i els seus dirigents en qüestions importants, com per exemple la llengua o l’estatut.

L’Apòstata Desficiosa es desfogava a l’última hora del mateix diumenge expressant la seua perplexitat i una rècua de 16 de comentaris afegits a aquesta entrada marquen els graus de temperatura dels enfebrats lectors del seu blog.

Finalment, l’amic Saül Ahav dit el Balancy, publicava a Vent d Cabylia tres entrades quasi encadenades. En la primera d’elles, escrita a última hora del diumenge, proposava convertir el seu pis d’estudiant a Barcelona en un pis-pastera per a valencians fugitius. En la segona, escrita mitja hora més tard, mostra la seu astorament, fa recompte de les destrosses que s’aproximen, i secunda l’Apòstata Desficiosa. En la darrera, emoció i reflexió es donen la mà en un article magnífic, de lectura altament recomanable que sintetitza perfectament el balanç que fem molts altres.

Quant a mi, jo em vaig gitar amb el pijama de seda, els llençols de setí ben estiradets, els taps a les orelles, la ràdio-despertador a l’hora precisa, les persianes ben abaixades, la porta tancada amb pany i forrellat, preparat per a perdre unes altres eleccions. Quan em vaig despertar, la gavina encara hi era.