cròniques ultralocals
tema: Cultura popular
etiquetes:

Arrop i talladetes
“Aaaaarrooop i tallaeeeets” proclama des del megàfon la veu cascada i enllandada del venedor. Abans era la motet amb els arganells de cuir a banda i banda del maleter i la gola que entonava a cappella, al mig del carrer, l’ària de l’arrop i talladetes. Ara és la Citroën C15 i la megafonia programada.

El producte és el mateix i els pesos i mesures, les que el venedor de Benigànim havia heretat del besavi: uns platets de llautó nugats amb uns cordellets que penjen dels braços de la balança i uns pesos de ferro massís, circulars, amb els kilograms gravats al damunt i una anella per a agafar-los, juntament amb uns cantalets de riu, petits i lluents com un ou d’americana.

Els envasos no són ja l’olleta o el perolet que portem de casa (nosaltres així ho fem, per conformar-nos al vell ritual), i molt menys l’orseta o la gerreta, sinó els esgarrifosos recipients de plàstic transparent amb tapadora de pestanya en què ens venen el paté a la xarcuteria fina.

L’arrop i talladetes es fa bullint el most del raïm o de les figues amb trossos de carabassa i albudeca. El resultat és un líquid negre i espés, un xarop com l’oli d’engreixar, melós i dolçastre, que impregna uns bocins tellosos i passats i que, tanmateix, es tallen amb el ganivet i es deixen mastegar amb un esforç relatiu.

El gust vol semblar-se a l’extracte de regalíssia (o estraite), però a última hora deriva en direcció al vi vell i la mistela. Al paladar resulta dens, apegalós, i la durícia dels bocins mesclada amb el xarop esvarós provoquen en la boca sensacions fortes i contrastades.

En conjunt, la mirada, la tallada, la punxada, la masticació i la deglució de l’arrop i talladetes ens porten en un viatge en el temps, una excursió cap a una època no tan remota en què els sabors no tenien manies; era el segle del dolç de tomata, el codonyat, les fruites confitades, l’almívar, els orellons i les figues seques amb ametles torrades; un temps en què la mel (i la fel), no coneixien barreres.

comenta-ho