Comentaris a: L’últim hippie

Per: Guzmán Botella

Guzmán Botella — Wed, 16 Jan 2008 19:35:45 +0000

creo que la vida le da y le devuelve a cada uno lo que se merece… estas historias narradas desde lo alto de una noria engranan y giran eternamente porque Amador es, ha sido y siempre será el negro sobre el blanco, la palabra que en toda su esencia decidió plasmarse en libro… todas estas historias él las rebate con una sola mirada, tan humana, tan cercana, tan eje conductivo de una noria inacabable.

Per: Perpal

Perpal — Wed, 16 Jan 2008 17:15:29 +0000

Sí, Espe, és això que tu dius. I a més, el millor per a mi és que són “contes viscuts”. M’agraden les històries de vida. Una narració que naix de l’experiència vital i que, després de passar pel sedàs extraordinari del llenguatge, esdevé un artefacte verbal capaç de comunicar eixa experiència als lectors o als escoltadors.

Per: Espe Serrano

Espe Serrano — Wed, 16 Jan 2008 13:48:55 +0000

A banda que molts/es ens estimem l’Amador per ell mateix, voldria explicar-vos allò que més m’agrada dels seus escrits. Per a mi, l’artista tant plàstic com literari demostra que té talent en la mesura que les idees que transmet comuniquen alhora sensacions i emocions, subtils o violentes, que ens remouen per dins. I, de fet, és així als contes de la sínia, que m’encisen tant com m’entretenen. Gràcies també per un blog tan interessant i… A la nostra llengua!!!

Per: Perpal

Perpal — Wed, 16 Jan 2008 09:12:04 +0000

Hola, Amador. La veritat… és que no em va costar massa escriure estes ratlles. Ja saps que seguia els teus escrits a El Veïnat i els elogis que llavors et feia, quan ens trobàvem, no eren per quedar bé. Ara els he llegit tots enfilats i ha eixit este articlet que vol expressar allò indefinible dels teus textos, no l’argument, la pell o els ossos, sinó l’esperit que li dóna vida i que representa magníficament la figura de la Sénia i el símbol primigeni de la roda, juntament amb l’esperit pagà de les criatures del bosc, reals o imaginades. Ara m’he quedat amb les ganes de més escrits teus. No ens faces esperar massa… Bona sort en tots els bons projectes que portes entre mans. Una abraçada.

Per: Amador Navarro

Amador Navarro — Wed, 16 Jan 2008 00:55:44 +0000

Hosti, Paül.
Es verdad que las Historias desde lo alto de una noria me han dado satisfacciones pero como ésta que me acabas de proporcionar tú esta noche, bien pocas. No sé que decir. Es precioso lo que has escrito, al margen de que lo hayas hecho sobre mí. El párrafo final sobre la noria la eleva por sí solo a la categoría del elemento iniciático de primer orden que a mí me costó tantas páginas describir. Gracias, Paül. Muchas gracias.
Les he rebotado tu correo a algunos amigos porque esto tan gordo no me lo podía guardar solo para mí. Entre ellos a Marta que ha participado escuetamente en tu blog y que por sí sola merecería otro relato desde lo alto de una noria. Y a los de Tortuga, que me dieron otra de las grandes alegrías al publicar los relatos en su web.
Espero verte pronto.
Un abrazo.

Per: Marta

Marta — Tue, 15 Jan 2008 08:41:41 +0000

Amado-r.
Desde los 11 años enseñándome.
Lástima del que no se lo cruce.

Per: Perpal

Perpal — Mon, 14 Jan 2008 14:43:16 +0000

El llibret d'Amador és autoeditat i té un format reduït. Encara que és autobiogràfic, no és una autobiografia. Cada capítol prové d'escrits solts que ha anat publicant a El Veïnat (el butlletí municipal de Monòver) al llarg dels darrers deu anys. Tots es limiten a la seua etapa com a venedor ambulant. Pots llegir-ne alguns en un dels enllaços que pose: Tortuga I uns articles d'opinió molt divertits aquí: Autors i personatges de Monòver

Per: vicentb

vicentb — Mon, 14 Jan 2008 13:43:07 +0000

Caram, m’ha encantat la teua forma de relatar la vida d’Amador. Puc suposar que el seu llibre també serà apassionant (conec gent de semblant trajectòria, però no cap que l’haja plasmat sobre el paper).