Sí és cert, se’n va parlar a la presentació del llibre. Joan Lluís Monjo va apuntar que l’elevat nombre de catalanoparlants a Algèria, tant de procedència valenciana com menorquina i rossellonesa, va suposar la darrera expansió de la llengua fora del seu domini històric. La influència es va fer notar no tan sols en la configuració de l’anomenat patuet, sinó també en l’entrada de catalanismes en el francés algerià.

D’altra banda, de manera casual he trobar aquests dies un article de Joan Fuster, justament de l’any del final de la història, 1962. L’article apareix recollit al seu llibre Examen de consciència i parla també d’aquesta qüestió, es titula “Els nostres parents d’Algèria”.

L’escrit de Fuster parla també d’Albert Camus, nascut a Algèria, de mare menorquina (de cognom Sureda), a qui l’escriptor Víctor Alba hauria ajudat a traduir al francés el Cant espiritual i altres escrits de Joan Maragall. Sembla ser que els coneixements que Camus tenia de la seua llengua materna eren ja remots.

Per cert, molt interessant el teu blog, Llorenç. Salutacions.