Comentaris a: Poemes de pedra seca http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/ cròniques ultralocals Tue, 03 Feb 2026 13:05:50 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0 Per: Morenita tiene una escoba » [Sobre la poesia], las estadísticas y las cenas de familia http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/comment-page-1/#comment-7677 Morenita tiene una escoba » [Sobre la poesia], las estadísticas y las cenas de familia Sat, 20 Dec 2008 18:53:44 +0000 http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/#comment-7677 [...] librería, de donde le avisaron de que han llegado dos poemarios que pidió (Atles de la memòria y Poemes de pedra seca). Para regalar. A personas que de momento no leen blogs, pero afortunadamente no con los argumentos [...] [...] librería, de donde le avisaron de que han llegado dos poemarios que pidió (Atles de la memòria y Poemes de pedra seca). Para regalar. A personas que de momento no leen blogs, pero afortunadamente no con los argumentos [...]

]]> Per: Perpal http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/comment-page-1/#comment-7671 Perpal Wed, 05 Nov 2008 10:12:56 +0000 http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/#comment-7671 Bon dia, Lluc. Gràcies pel comentari. Les institucions públiques són així, d'una banda protegeixen i de l'altra destrossen i volen quedar bé amb tots. Recorde el cas del meu germà, que feia un catàleg d'arbres monumentals per a la Diputació d'Alacant i just alhora, la mateixa Diputació tallava uns plàtans monumentals en unes obres que estava fent a Beneixama... En el cas dels ribers, que és com els diem aquí als margers, l'ofici s'ha deixat perdre, de tal manera que resulta impossible que algú puga ensenyar-lo. Les ribes que he vist de les persones que encara els havia arribat la tècnica de rebot, no tenen res a veure en qualitat i en monumentalitat amb les ribes anònimes que hi ha escampades per tot el terme de Monòver. Quant al llibre, el pots encomanar a edicions Cossetània (tens l'enllaç dalt). Per aquí estaríem encantats de mantenir contacte amb tu i ens agradaria que ens enviares alguna fotografia de la faena que fas o feu... Bon dia, Lluc. Gràcies pel comentari. Les institucions públiques són així, d’una banda protegeixen i de l’altra destrossen i volen quedar bé amb tots.

Recorde el cas del meu germà, que feia un catàleg d’arbres monumentals per a la Diputació d’Alacant i just alhora, la mateixa Diputació tallava uns plàtans monumentals en unes obres que estava fent a Beneixama…

En el cas dels ribers, que és com els diem aquí als margers, l’ofici s’ha deixat perdre, de tal manera que resulta impossible que algú puga ensenyar-lo. Les ribes que he vist de les persones que encara els havia arribat la tècnica de rebot, no tenen res a veure en qualitat i en monumentalitat amb les ribes anònimes que hi ha escampades per tot el terme de Monòver.

Quant al llibre, el pots encomanar a edicions Cossetània (tens l’enllaç dalt). Per aquí estaríem encantats de mantenir contacte amb tu i ens agradaria que ens enviares alguna fotografia de la faena que fas o feu…

]]> Per: Lluc Mir http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/comment-page-1/#comment-7670 Lluc Mir Wed, 05 Nov 2008 08:27:21 +0000 http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/#comment-7670 Hola,soc un marger de Mallorca i volia comentar que si bé l'ofici s'ha conservat a les Illes gràcies a les escoles-taller i la Ruta de pedra en sec, quan es tracta d'obra pública pareix que les institucions no ténen cap interés en el patrimoni: destrossen les parets antigues, subcontracten empreses que a la vegada subcontracten a altres.El resultat són parets de pedra i formigó que res tenen a veure amb les que hi havia.A vegades,les parets estan tan mal fetes que no s'aguanten ni amb ciment, mentres la paret seca original es manté,any rera any. Si voleu més informació sobre la pedra seca a les Illes, serà un plaer ajudar-vos. Per cert, estic interessat en el llibre:com el puc conseguir? Hola,soc un marger de Mallorca i volia comentar que si bé l’ofici s’ha conservat a les Illes gràcies a les escoles-taller i la Ruta de pedra en sec, quan es tracta d’obra pública pareix que les institucions no ténen cap interés en el patrimoni: destrossen les parets antigues, subcontracten empreses que a la vegada subcontracten a altres.El resultat són parets de pedra i formigó que res tenen a veure amb les que hi havia.A vegades,les parets estan tan mal fetes que no s’aguanten ni amb ciment, mentres la paret seca original es manté,any rera any.
Si voleu més informació sobre la pedra seca a les Illes, serà un plaer ajudar-vos.
Per cert, estic interessat en el llibre:com el puc conseguir?

]]> Per: Perpal http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/comment-page-1/#comment-5293 Perpal Tue, 26 Feb 2008 09:14:43 +0000 http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/#comment-5293 El llibre presenta un format reduït que està en desproporció flamant respecte de les sensacions que provoca. La introducció, com dic, no per sintètica deixa de ser erudita, ni per erudita, freda. Els poemes i les imatges ens transmeten la justa mesura del que és el patrimoni (el de la pedra o qualsevol altre). Què és el patrimoni? Doncs, és memòria i sentiment (es nota en el teu comentari que ho has sentit), i és també coneixement, erudició i càlcul. La preservació d'aquestes construccions suposa també el manteniment d'unes formes constructives perfectament integrades amb el paisatge, que aprofiten fins i tot el pedruscam que es retirava dels bancals que es posaven en conreu i que tenien una funció ecològica perfectament calculada. Tota una lliçó per al futur. Després el volum dóna sorpreses: seria possible que aquí una empresa reconstruïra una barraca pedra a pedra després d'ocupar el terreny on es trobava? La resposta a aquesta pregunta diu molt de l'estat de prostració en què es troba el nostre patrimoni. A les Illes Balears, per exemple, els "margers" o "ribers" els van posar a ensenyar en escoles-taller i l'ofici s'ha mantingut. Els ribers balears fan molta faena en les obres públiques perquè s'intenta restaurar els talussos amb marges o ribes de pedra per evitar l'impacte ambiental. Aquí l'ofici de riber s'ha perdut del tot. En el cas de les construccions de pedra, no tenim ni un miserable inventari, pas previ per a la seua protecció. Però a Monòver ja sabem que la paraula "protecció" fa anys que ha perdut totalment el seu significat. Tampoc tenim, que jo sàpia, cap estudi d'investigació seriós d'un camp, el dels picapedrers, que a Monòver va ocupar a moltes persones i encara ara manté en actiu un grapat d'artesans en el sector de marbre. I relacionat amb el de les construccions de pedra tenim tot el camp de l'arquitectura popular. Entre la qual es troben les coves. Les coves són autèntiques construccions ecològiques, perfectament adaptades a l'entorn i construïdes amb unes tècniques sofisticades hui en dia perdudes. El llibre presenta un format reduït que està en desproporció flamant respecte de les sensacions que provoca. La introducció, com dic, no per sintètica deixa de ser erudita, ni per erudita, freda. Els poemes i les imatges ens transmeten la justa mesura del que és el patrimoni (el de la pedra o qualsevol altre). Què és el patrimoni? Doncs, és memòria i sentiment (es nota en el teu comentari que ho has sentit), i és també coneixement, erudició i càlcul.

La preservació d’aquestes construccions suposa també el manteniment d’unes formes constructives perfectament integrades amb el paisatge, que aprofiten fins i tot el pedruscam que es retirava dels bancals que es posaven en conreu i que tenien una funció ecològica perfectament calculada. Tota una lliçó per al futur.

Després el volum dóna sorpreses: seria possible que aquí una empresa reconstruïra una barraca pedra a pedra després d’ocupar el terreny on es trobava? La resposta a aquesta pregunta diu molt de l’estat de prostració en què es troba el nostre patrimoni.

A les Illes Balears, per exemple, els “margers” o “ribers” els van posar a ensenyar en escoles-taller i l’ofici s’ha mantingut. Els ribers balears fan molta faena en les obres públiques perquè s’intenta restaurar els talussos amb marges o ribes de pedra per evitar l’impacte ambiental. Aquí l’ofici de riber s’ha perdut del tot.

En el cas de les construccions de pedra, no tenim ni un miserable inventari, pas previ per a la seua protecció. Però a Monòver ja sabem que la paraula “protecció” fa anys que ha perdut totalment el seu significat. Tampoc tenim, que jo sàpia, cap estudi d’investigació seriós d’un camp, el dels picapedrers, que a Monòver va ocupar a moltes persones i encara ara manté en actiu un grapat d’artesans en el sector de marbre.

I relacionat amb el de les construccions de pedra tenim tot el camp de l’arquitectura popular. Entre la qual es troben les coves. Les coves són autèntiques construccions ecològiques, perfectament adaptades a l’entorn i construïdes amb unes tècniques sofisticades hui en dia perdudes.

]]> Per: Antonio http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/comment-page-1/#comment-5290 Antonio Tue, 26 Feb 2008 08:49:36 +0000 http://ultralocalia.cat/2008/02/26/poemes-de-pedra-seca/#comment-5290 No sé si me ocurre sólo a mi pero cuando veo estas edificaciones me recuerdan a un abuelo, curtido por años de trabajo y disfrutando de un merecido descanso. Me recuerdan además a mis antepasados desaparecidos, alguno de los cuales fue un maestro del "ribazo", experto en esos magistrales puzles de piedra. Ahora que los veo amenazados no puedo evitar sentirlos vivos, como ancianos con miedo a que cualquier niñato piense que es mejor que ellos, desprecie su presencia y decida derribarlos por la fuerza. El libro es una pequeña gran obra. No sé si me ocurre sólo a mi pero cuando veo estas edificaciones me recuerdan a un abuelo, curtido por años de trabajo y disfrutando de un merecido descanso. Me recuerdan además a mis antepasados desaparecidos, alguno de los cuales fue un maestro del “ribazo”, experto en esos magistrales puzles de piedra. Ahora que los veo amenazados no puedo evitar sentirlos vivos, como ancianos con miedo a que cualquier niñato piense que es mejor que ellos, desprecie su presencia y decida derribarlos por la fuerza.
El libro es una pequeña gran obra.

]]>