Fa prop d’un any parlàvem del projecte de recuperació de la gallina autòctona en el qual participava el Grup Naturalista Heliaca. Ara editem en format digital l’article que Sergio Morán, Luis Enrique Falcó i Julio Díez van publicar l’any passat al número 79 de la revista Arte avícola.
En aquest article els lectors interessats podran conéixer les característiques “racials” d’aquesta gallina autòctona. Els menys interessats en la cria d’aus poden reviure l’estranya faena d’arqueologia avícola que els naturalistes monovers van fer pels galliners de Monòver.
L’aventura s’inicia amb la troballa, en un corral del terme monover, d’una colla de gallines viudes (dels mascles ja n’havien fet putxero quan van arribar els d’Heliaca) pertanyents a un arbre genealògic que es remuntava a cinquanta anys enrere. Es tractava d’uns exemplars gallinacis de vella estirp no contaminada, de color molt uniforme, grandosets i amb la cresta decantada com una barretina.
Aquestes aus van ser reconegudes per nombrosos criadors locals que les van identificar com els habitants tradicionals dels corrals monovers abans que les gallines forasteres desplaçaren aquesta ètnia indígena. El mateix va fer l’expert Julio Díez qui, al vore els exemplars descoberts, es va quedar tan meravellat com si li hagueren mostrat unes gallines recuperades amb una màquina del temps: després de més de trenta anys buscant no havia sigut capaç de trobar cap femella de pollastre com les que li ensenyaven els avicultors d’Heliaca.
Més endavant van poder localitzar una altra remesa de pollastres i gallines autòctons de pura raça que un pastor de huitanta-cinc anys havia heretat de sa mare.
Actualment els criadors monovers treballen assessorats per l’expert Amadeu Francesc, director de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària) de Reus.
Però Heliaca no es dedica només a la cria de gallines, aquests “ecologistes de saló”, com els va anomenar un anònim neoconservador exalgunacosa, han denunciat davant l’Ajuntament d’Elda l’activitat del femer de les Canyades, que pertany a una empresa privada i que vés a saber què hi aboca a molt pocs quilòmetres del nucli urbà de Monòver. Un femer que durant anys va emetre grans quantitats de dioxines cada vegada de les diverses a l’any que s’encenia davant la indiferència general. Un femer que, ara mateix, pot ser una amenaça inadvertida.
El grup ecologista monover ha elaborat també un “cens” d’abocadors incontrolats (d’electrodomèstics, mobles, enderrocs…). N’han localitzat cinquanta a tot el terme. El mes passat van enviar un cd amb fotografies de tots ells a la Regidoria de Medi Ambient. Acabarà aquest cd en un altre femer?
Textos:
- “Las gallinas autòctonas alicantinas”, Arte avícola, núm. 70 (2007) [pdf]
- “Las gallinas autòctonas alicantinas” a Issuu
Notícies:
Entrades relacionades:
- Pollastres i titots en el corredor de la mort
- La gallina “mericana” resultà ser polinèsia
- La gallina monovera en un pòster publicat per Presència
- Ecologistes de saló i golfistes de gabinet
