Jo, al cotxe, cada dos dies, dispose d’un temps semblant. Però no puc llegir-hi, puc escoltar, això sí, un CD d’anada i un altre de tornada, però el trànsit no em deixa submergir-me en la música com caldria.

Després d’escriure aquesta entrada he començat a rellegir Agenda, d’Azorín. És un llibret que va publicar l’any 1959, als 86 anys! Forma part d’una sèrie de llibrets de records d’aquells anys: Postdata, Memorias inmemoriales, Ejercicios de castellano, Conversaciones con Jorge Campos. La vellea el fa tornar amb el record al Monòver de la seua infantesa i joventut. Els capitolets són curts, divagatoris, digressius, a molts els posa malalts Azorín, a mi m’agrada. Cada capítol és com una entrada de blog (ja ho va observar això el nostre amic Baydal referint-se a Superrealismo).

Un d’ells es diu “Lectura”. Hi rememora els moments de lectura al Casino, al matí, sol i en silenci. Diu: “En primavera, con las flores del jardín, con la viva y suave luz de Levante, se gozaba leyendo: el silencio armonizaba con la luz y con las flores. La lectura depende siempre del sitio donde se lee y de la disposición (humor) de quien lee.” I acaba d’aquesta manera: “¡Horas deliciosas aquellas de la juventud, de mi juventud, en el Casino de Monóvar, con silencio, con jazmines, con sosiego y… con una vida por delante!”

45 minuts d’anada i 45 de tornada cada dia en tren de rodalies per a anar al treball. El que per a molta gent és una pèrdua de temps, per a mi és una benedicció que em permet llegir o fer altres coses per a les quals també cal silenci i soledat, fer una becaeta, reflexionar, pensar … o deixar passar el temps sense fer res.

El teu bloc perpal, com sempre, molt interessant, amb entrades ben escrites, ben documentades.

Salutacions