cròniques ultralocals
26.05.2008
Acadèmicament català
tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

Diccionari IEC

Després de tres anys i d’innombrables sentències, el govern valencià comença a fer cas dels jutges (a contracor, si llegiu la versió de Las Provincias): la Universitat d’Alacant podrà anomenar “acadèmicament català” allò que “quotidianament” o, com diria Machado, “consuetudinàriament”, es diu “valencià”.

Però, com diria aquell, quins són “l’extensió i límits” de l’adverbi “acadèmicament”? Un institut de secundària s’inclouria en l’«acadèmia»?

Recorde un company, professor de llengua i literatura espanyoles, nat a Ciudad Real, que solia encendre’s amb la qüestió: “Com és que us dieu «Departament de Valencià: Llengua i Literatura»? Què és això? Hauríeu de dir-vos «Departament de Llengua Catalana»!”

Jo solia respondre-li que, pel fet que nosaltres ens déiem “Valencià: llengua i literatura”, a ells els tocava ser “Castellà: llengua i literatura” i no “Departament de Llengua Espanyola”.

Tot i que el costum fa que ells siguen en aules, passadissos i sales de professors, el “Departament de Llengua” per excel·lència i nosaltres el “Departament de Valencià”. Ja sabeu (i saben) que on s’imposen els fets, sobra “l’acadèmia”.

Enllaços:

Entrades anteriors:

16.05.2008
Batalles d’amor
temes: Eleccions 2007, Llengua ultralocal
etiquetes:

El camp de batalla aragonés

De vegades em mortifique sintonitzant el programa de César Vidal en l’emissora de la fel. Un apartat d’aquest espai radiofònic es dedica a la crònica de la situació dels fronts oberts en la sacrosanta lluita cavernícola.

Em va cridar l’atenció que un d’aquests fronts de batalla se situava a la Franja d’Aragó: el punt de mira eren les timidíssimes i agosarades iniciatives per a promoure l’estima dels catalanoparlants d’aquelles contrades per la seua llengua i els intents perquè el català tinga allà un reconeixement de llengua cooficial. Uns intents que, ara per ara, han fracassat estrepitosament.

(Resulta ben clar que el llistó de la promoció i la salvaguarda dels drets lingüístics dels parlants de les llengües diferents del castellà (com el d’altres qüestions) es troba ara ben per davall del que era possible l’any 1977.)

La batalla

És per això que, veient el zel i la fel que demostraven i segregaven els guions de l’emissora eclesial, no em va sorprendre gens ni mica la persecució judicial a què s’estava sometent els caps visibles de la lluita en defensa del català (i de l’aragonés) a Aragó, entre els quals, el nostre amic Artur Quintana.

No sorprenia tampoc perquè tant allà (denúncies acceptades a tràmit per dos jutges sí i un no); com aquí (autorització judicial per a tancar el repetidor de la Carrasqueta sí, però per al Bartolo no), s’estava mostrant la discrecionalitat de la justícia espanyola en la interpretació de la llei i del que és o no constitutiu de delicte, com també que els atacs més forts es continuen produint (com fa tres-cent anys) en els punts més febles de la nostra comunitat lingüística.

Finalment, arriba la notícia de l’arxivament de la causa oberta al jutjat de Fraga. De moment s’ha acomplit un objectiu: espantar. Qui tinga ganes de ser cridat a declarar, de ser detingut a la porta d’un jutjat i retingut en una cel·la en una caserna perquè sí, que s’apunte a aquesta guerra.

A hores d’ara falta saber encara què decidirà el jutge de Montsó i si la FACAO presentarà un recurs o no. Des d’aquí ens solidaritzem amb Artur Quintana i la resta de persones denunciades i els enviem una forta abraçada.

A través dels enllaços que segueixen podeu fer-vos una idea dels detalls d’aquesta batalla d’amor. Us recomane que llegiu l’article d’Artur “El blaverisme a l’Aragó de l’Estatut ençà”.

Enllaços:

Entrades relacionades:

15.05.2008
Sant Pasqual
temes: Celebracions, Cultura popular
etiquetes:

Sant Pasqual

El 17 de maig, dia de Sant Pasqual, i els següents, els pelegrins del tot el Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Segura acudeixen a l’ermita de la Mare de Déu de Loreto, i a la cova del sant, situats al lloragaret de Montfort conegut com Orito (deformació popular de Loreto). En aquest lloc acudia el sant a pasturar el ramat que cuidava i hi va entrar en contacte amb els frares franciscans que hi construïen un convent per a l’orde. El 1564 es fa franciscà. Va morir a Vila-real el 1592. La seua vida la podeu llegir aquí, contada pel frare franciscà Julio Picó a partir de les notes autobiogràfiques que va deixar escrites el sant i que han tingut una transmissió atzarosa.

El pelegrinatge secular a Orito servia perquè els pelegrins feren vots davant el sant per demanar la seua intercessió i li portaren els exvots si la gràcia s’havia complit. Era també, com tot romiatge, una excusa per a l’esbarjo: dinar en el camp, passejar per la fira i festejar les parelles (segons el testimoni de Canyís en un escrit d’«El Pueblo» de Joaquim Amo, a principis de segle, on es descriu com els promesos aprofitaven el trontoll de carro per a arrimar-se).

La imatge de la Mare de Déu de Orito (o Loreto) es va trobar, segons la llegenda, el 1555 en aquell lloc. De la mateixa manera com es fa a Loreto (les Marques, Itàlia), la imatge pelegrinava per les parròquies properes durant tot l’any. Monòver també gaudia d’aquell privilegi ara perdut. Sabem per un treball de Baltasar Palicio1 que al segle XVIII a Monòver hi havia un carrer dedicat a Santa Maria de Loreto per la zona de la Forca. Si algun lector té més informació sobre aquesta qüestió o sobre d’altres d’aquesta entrada pot il·lustrar-nos afegint un comentari.

A Monòver, aquest dia, colles de xiquets treien a passejar un Sant Pasqualet damunt d’unes andes minúscules ornades de flors i ciris. La patuleia dels manyacos anava casa per casa demanant almoina mentre cantava aquesta cançó:


San Pascual bendito,
San Pascual Bailón,
santo milagroso,
santo del Señor [...]

Aquesta tradició perduda la va rememorar Paco Corbí amb la gràcia i la sensibilitat que el caracteritzen, en un article del darrer Programa de Festes: el podeu llegir aquí (pdf), per gentilesa de l’autor.

  1. “El desenvolupament urbà de Monòver durant el segle XVIII”, Programa de Festes 2001, Ajuntament de Monòver, pàg. 56-62. [tornar]

08.05.2008
Matriculeu-los en valencià
temes: Educació ultralocal, Llengua ultralocal
etiquetes:

Fa dos dies, la Federació Escola Valenciana, va encetar la seua campanya informativa de foment de la matriculació en els programes educatius bilingües (PIL i PEV). Enguany la campanya es diu “Matricula en futur, matricula en valencià” i ha comptat amb el suport del motociclista Hèctor Faubel, de la presentadora Núria Roca, del futbolista Andreu Palop i de Dariana Groza, una mare romanesa de Catarroja (l’Horta) que ha matriculat els fills en un programa d’ensenyament en valencià i participa en el Voluntariat pel Valencià. Us encaste els vídeos de la roda de premsa i el de la campanya. Em quede amb Dariana Groza.

Vídeo de la roda de premsa:

Get the Flash Player to see this player.

Vídeo de la campanya “Matricula en futur, matricula en valencià”:

Get the Flash Player to see this player.

Escola Valenciana ha repartit també uns fullets multilingües (valència, castellà, anglés, romanés i àrab) de la campanya:

Matricula en futur, matricula en valencià [pdf]

La Generalitat Valenciana ha editat també uns fullets informatius amb el mateix propòsit (ara per ara, només el 25% dels alumnes valencians estudien en valencià):

Matricula’t en valencià [pdf]

Enllaços:

Entrades relacionades: