Josep Porcar ha publicat en PDF el seu “Els estius” i no passen uns mesos que Bròsquil Edicions li’l publica en format analògic… I veges també l’experiment de ressuscitar “El quadern gris” o un diari de guerra…

Si Fuster haguera sigut un blogaire, quin aforisme hauria escrit? La posteritat d’Ultralocàlia, si la mereix (i aquí caldria parlar d’un cànon per als blogs, que no sé si ja es va configurant, ni si serà Alianzo, Technorati o l’«Acadèmia» l’encarregat d’elaborar-lo) serà una posteritat en php.

M’imagine els blogs allotjats en el servidor d’alguna biblioteca, accessibles molts anys després de la desaparició del seu autor, congelats, una mica ectoplasmàtics, amb l’últim post en la pàgina d’inici, convertits en pàgines estàtiques, amb els textos situats en el seu context, amb la plantilla, les imatges, els hiperenllaços (segurament trencats), la tipografia, la capçalera, els comentaris, l’última estadística de visitants…

Una altra idea és la relació que s’estableix entre la forma del missatge i el mitjà a través del qual es transmet. Crec que Tina Vallés va parlar de la impressió estranya que li feien les entrades del seu blog convertides al paper. Alguna cosa s’havia perdut. Un text en tres dimensions esdevenia pla.

Aquesta qüestió és molt interessant i no s’esgota aquí: un text escrit per a ser llegir en un rotllo de papir que es desenrotlla progressivament és igual que un altre que es llegirà en un còdex, encabit en un format de pàgina?

Fa anys vaig dedicar un capítol de la meua tesina a demostrar que algunes paradoxes estilístiques del Tirant s’explicaven perquè s’havia escrit per a la lectura en veu alta, com un guió per a una lectura dramatitzada.