cròniques ultralocals
tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Beties

Foto: Serra de Beties

Per si algú no se’n recordava, aquesta notícia i aquesta altra demostren que no és igual una que cinc-centes i que no són el mateix tres-cents que tres milions de metres quadrats de serra protegida. Ja ho diu el regidor Molina: “Es increíble que este tipo de cosas puedan producirse hoy en día en terrenos forestales…”

Per una volta, estic completament d’acord amb ell, però més increïble que “un refugio con fosa séptica, acceso hormigonado en pendiente, barbacoa e incluso toma de luz” em semblen els 2800 habitatges, el camp de golf de 18 forats (o 55 hectàrees), la depuradora i la subestació elèctrica que deixaran fer al Secanet (bressol de l’onque Canyís). Deu ser que la incredulitat del senyor Molina és inversament proporcional a la quantitat de cases construïdes.

Enllaços relacionats:

 


@ Compartir

Monòver

+gran

La de la foto, senyors governants, és la “ciutat social” que els reclama:

  • centre de salut
  • guarderia
  • escoles
  • institut
  • biblioteca pública
  • arxiu històric
  • neteja pública
  • formació permanent per a adults
  • participació ciutadana
  • llibertat d’expressió
  • atenció a persones dependents
  • honestedat
  • veracitat
  • ciutat dels infants
  • sostenibilitat
  • sorolls
  • carrers per a vianants
  • parcs públics
  • defensa de la llengua
  • promoció de la cultura
  • reviscolament dels barris
  • recuperació del centre històric
  • protecció del patrimoni
  • defensa del comerç local
  • foment d’un desenvolupament econòmic no destructiu fet a partir de les forces productives autòctones
  • foment de la bona convivència entre els veïns
  • (…)

Afegiu, lectors, tot el que falte.


@ Compartir
tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Lydia Sanz, una amiga dels vells casalots monovers, m’envia unes fotos de la desapareguda casa del carrer Major, 117. Amb elles, i unes quantes meues, he confegit un àlbum d’aquesta casa. Si algú té alguna foto més, antiga o moderna i vol enviar-me-la, l’afegiré a la col·lecció.

També voldria encetar àlbums d’altres cases desaparegudes, com la de Pere Pita, a la plaça de la Malva, unes de les últimes a caure. Ja tenim publicada una col·lecció sobre la casa pairal dels Pérez, al carrer Sant Josep, de la qual ja no queda pràcticament ni rastre, i de la casa del pont de Ferro, amb text i fotos de María Luisa Román.

major117lydia1.jpgmajor117lydia2.jpg

major117lydia3.jpgmajor117lydia4.jpg


@ Compartir
tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Conten les cròniques apòcrifes que, mentre derrocaven la casa que hi havia en el solar de la fotografia (el 117 del carrer Major), una colla d’avantguardistes retrospectius vessava llàgrimes de ràbia i de dolor damunt els enderrocs. Adéu, escala. Adéu, frescos. Adéu estucats. Adéu, marbres, sòcols i mosaics.

És cert que el buit deixat per tan emblemàtic edifici, el reomplirà un altre i que el solar arrasat serà una visió fugissera. Es consolaran els amants de les velles glòries edilícies pensant que s’han lliurat de contemplar la caiguda lenta, imparable i depriment d’aquesta casa pairal, esdevinguda ja, casalot decrèpit i improvisada tanca electoral en unes eleccions municipals.

Recordaran entre singlots els amics de les casotes abandonades, la sort de la casa de Donya Carmela, que va vore com un camió li arrabassava un balcó i va tenir la fortuna que es fera justícia i es reimplantara tal qual. Mes, poc va durar l’alegria dels amics dels casots, quan la mateixa parròquia se la va vendre i, en un tres i no res van volar el balcó restaurat i tots els altres, els pilars de pedra cisellada i els remats delicadament treballats. Ripio tot, polseguera, i prou.

Però no a tot arreu van les coses d’aquesta manera. Reflexionem a partir de les següents dades sobre construcció, rehabilitació (i abandonament):

Europa del Nord:

  • obra nova: 50%
  • rehabilitació: 50%

Conca Mediterrània:

  • obra nova: 80%
  • rehabilitació: 20% (Font: El País)

Immobles buits a l’estat espanyol el juliol de 2007: 3 milions (Dades del PFAG, Programa de Fomento del Alquiler Garantizado) (Avui, 15-7-2007)

Enllaços relacionats:


@ Compartir
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

Per fi ens han arribat les respostes a les al·legacions que vam presentar al projecte del PGOU monover el gener de 2006. Les ha redactades el gabinet de Pérez Guerras en la llengua de l’imperi i en la més estricta i confusa prosa processal.

Diu que han revisat les altures de la zona de la Torre, fet que havíem denunciat des d’aquestes pàgines:

No obstante, se han revisado las alturas en algunos entornos, com es el caso de la zona referente a la Torre, en el que se han bajado las alturas propuestas.

Cal recordar que es tractava (com podeu vore en el detall del plànol que reproduïm) de passar de planta baixa i una altura més cambra a planta baixa més dos altures, més àtic. Efectivament, a continuació, els redactors del PGOU, no volen baixar del burro i pretenen justificar l’augment de l’alçària de les cases de la zona antiga que proposen (continua del fragment anterior):

Sin embargo, permitir un ático en el casco antiguo no supone aumento de volumen ya que lo único que se pretende con esta medida es legalizar el uso vívidero [sic] de la baja-cubierta, uso que se ha venido dando de forma tradicional en el casco antiguo de Monóvar.

La “baja-cubierta” vol dir la “cambra”, “cambreta” o “porxi”, segons la tipologia de la casa. És a dir, aquell espai situat davall de les motlades que servia per a tenir uns cabassos, un alforí o dos, alguns rastres d’alls i cebes, un canyís de tomates o de figues seques, melons d’olor, o per a posar algun colomer o unes gallines. Perfecta la proposta, una altura més i en la cambreta et fas un àtic vividero, reculat, això sí, que no sobreïsca massa. I tot –Oh, miracle!–, sense fer més volum.

A cotinuació teniu una mostra de dos àtics del carrer Colomer:

Detalls del plànol del PGOU (2006) per al centre històric:

Entrades anteriors sobre aquest tema:


@ Compartir