Conten les cròniques apòcrifes que, mentre derrocaven la casa que hi havia en el solar de la fotografia (el 117 del carrer Major), una colla d’avantguardistes retrospectius vessava llàgrimes de ràbia i de dolor damunt els enderrocs. Adéu, escala. Adéu, frescos. Adéu estucats. Adéu, marbres, sòcols i mosaics.

És cert que el buit deixat per tan emblemàtic edifici, el reomplirà un altre i que el solar arrasat serà una visió fugissera. Es consolaran els amants de les velles glòries edilícies pensant que s’han lliurat de contemplar la caiguda lenta, imparable i depriment d’aquesta casa pairal, esdevinguda ja, casalot decrèpit i improvisada tanca electoral en unes eleccions municipals.

Recordaran entre singlots els amics de les casotes abandonades, la sort de la casa de Donya Carmela, que va vore com un camió li arrabassava un balcó i va tenir la fortuna que es fera justícia i es reimplantara tal qual. Mes, poc va durar l’alegria dels amics dels casots, quan la mateixa parròquia se la va vendre i, en un tres i no res van volar el balcó restaurat i tots els altres, els pilars de pedra cisellada i els remats delicadament treballats. Ripio tot, polseguera, i prou.

Però no a tot arreu van les coses d’aquesta manera. Reflexionem a partir de les següents dades sobre construcció, rehabilitació (i abandonament):

Europa del Nord:

• obra nova: 50%
• rehabilitació: 50%

Conca Mediterrània:

• obra nova: 80%
• rehabilitació: 20% (Font: El País)

Immobles buits a l’estat espanyol el juliol de 2007: 3 milions (Dades del PFAG, Programa de Fomento del Alquiler Garantizado) (Avui, 15-7-2007)

Enllaços relacionats:

• La casa de Donya Carmela en estat de màxima esplendor (Autors i Personatges de Monòver)
• Agustí Fancelli: “Conservarás la casa del padre”, crònica de la trobada d’arquitectes del programa europeu RehabiMed (El País, 14-7-2007).
• Euromed Heritage (programa europeu de protecció del patrimoni dels països mediterranis)