cròniques ultralocals

Hui els carrers de Monòver s’han omplit de cavallets i de pintors pleinairistes. Situats en angles triats amb cura, enquadrant edificis i perspectives, edificis i perspectives quasi sempre malmesos o simplement asclats, inexistents, esdevinguts solars o enderrocs anunciats. El motiu era el certamen de pintura ràpida que ha organitzat la Mancomunitat.

Prop de casa, tres pintores s’apressaven a portar al llenç amb rapidesa i traça una imatge monovera en un termini d’unes hores. Una de les pintores encara -a ple sol- i, des de l’entrada del jardí de la Malva, la riba del Xullo i la Torre; l’altra, des del cantó del carrer Salamanca, davant el solar de la casa de Pita (una altra difunta), enfila el casalot dels Catalans; una altra encara des d’una ombra més acollidora, al davant de la la tendeta de Reme s’entreté a esbossar la torre de la casa pairal dels Catalans amb l’estol de merles, tords aveïnats, teuladins i facitges, sense deixar fora de camp els solars de la casa de don Pasqual Carrasco (adéu!) i la del cantó de Fonament i Sant Antoni (bon brancal de pedra tenia la porta, vés a buscar-lo).

Aquestes artistes que, amanyagant el pinzell,  s’afanyaven a recollir els pocs enquadraments que encara fan imaginar el que havia sigut, tornen la pintura al seu propòsit originari, arrabassat per la fotografia. El safari pictòric d’aquestes pintores “de ple aire” és com el fotogràfic, però amb un tempo infinitament més parsimoniós. El seu treball les agermana amb els retratistes de carrer i els paisatgistes decimonònics dels tubs, els pinzells, la paleta i el cavallet i els pintorreporters com el Casas del garrot vil , la processó del Corpus o la càrrega.

Ja ho havíem constatat en aquestes pàgines quan parlàvem dels pintors de la natura i del treball de Lluís Sogorb, també ells fan safaris (com el de Càceres). Curiós: la pintura sembla voler arrabassar a la fotografia l’espai perdut en els darrers cent cinquanta anys, mentre furga entre les restes urbanístiques el reflex remot d’un passat demolit. Un realisme passadista i elegíac. Ara sí que l’avantguarda és morta. Visca!

Enllaços relacionats:

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Beties

Foto: Serra de Beties

Per si algú no se’n recordava, aquesta notícia i aquesta altra demostren que no és igual una que cinc-centes i que no són el mateix tres-cents que tres milions de metres quadrats de serra protegida. Ja ho diu el regidor Molina: “Es increíble que este tipo de cosas puedan producirse hoy en día en terrenos forestales…”

Per una volta, estic completament d’acord amb ell, però més increïble que “un refugio con fosa séptica, acceso hormigonado en pendiente, barbacoa e incluso toma de luz” em semblen els 2800 habitatges, el camp de golf de 18 forats (o 55 hectàrees), la depuradora i la subestació elèctrica que deixaran fer al Secanet (bressol de l’onque Canyís). Deu ser que la incredulitat del senyor Molina és inversament proporcional a la quantitat de cases construïdes.

Enllaços relacionats:

 

Monòver

+gran

La de la foto, senyors governants, és la “ciutat social” que els reclama:

  • centre de salut
  • guarderia
  • escoles
  • institut
  • biblioteca pública
  • arxiu històric
  • neteja pública
  • formació permanent per a adults
  • participació ciutadana
  • llibertat d’expressió
  • atenció a persones dependents
  • honestedat
  • veracitat
  • ciutat dels infants
  • sostenibilitat
  • sorolls
  • carrers per a vianants
  • parcs públics
  • defensa de la llengua
  • promoció de la cultura
  • reviscolament dels barris
  • recuperació del centre històric
  • protecció del patrimoni
  • defensa del comerç local
  • foment d’un desenvolupament econòmic no destructiu fet a partir de les forces productives autòctones
  • foment de la bona convivència entre els veïns
  • (…)

Afegiu, lectors, tot el que falte.

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Lydia Sanz, una amiga dels vells casalots monovers, m’envia unes fotos de la desapareguda casa del carrer Major, 117. Amb elles, i unes quantes meues, he confegit un àlbum d’aquesta casa. Si algú té alguna foto més, antiga o moderna i vol enviar-me-la, l’afegiré a la col·lecció.

També voldria encetar àlbums d’altres cases desaparegudes, com la de Pere Pita, a la plaça de la Malva, unes de les últimes a caure. Ja tenim publicada una col·lecció sobre la casa pairal dels Pérez, al carrer Sant Josep, de la qual ja no queda pràcticament ni rastre, i de la casa del pont de Ferro, amb text i fotos de María Luisa Román.

major117lydia1.jpgmajor117lydia2.jpg

major117lydia3.jpgmajor117lydia4.jpg

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Conten les cròniques apòcrifes que, mentre derrocaven la casa que hi havia en el solar de la fotografia (el 117 del carrer Major), una colla d’avantguardistes retrospectius vessava llàgrimes de ràbia i de dolor damunt els enderrocs. Adéu, escala. Adéu, frescos. Adéu estucats. Adéu, marbres, sòcols i mosaics.

És cert que el buit deixat per tan emblemàtic edifici, el reomplirà un altre i que el solar arrasat serà una visió fugissera. Es consolaran els amants de les velles glòries edilícies pensant que s’han lliurat de contemplar la caiguda lenta, imparable i depriment d’aquesta casa pairal, esdevinguda ja, casalot decrèpit i improvisada tanca electoral en unes eleccions municipals.

Recordaran entre singlots els amics de les casotes abandonades, la sort de la casa de Donya Carmela, que va vore com un camió li arrabassava un balcó i va tenir la fortuna que es fera justícia i es reimplantara tal qual. Mes, poc va durar l’alegria dels amics dels casots, quan la mateixa parròquia se la va vendre i, en un tres i no res van volar el balcó restaurat i tots els altres, els pilars de pedra cisellada i els remats delicadament treballats. Ripio tot, polseguera, i prou.

Però no a tot arreu van les coses d’aquesta manera. Reflexionem a partir de les següents dades sobre construcció, rehabilitació (i abandonament):

Europa del Nord:

  • obra nova: 50%
  • rehabilitació: 50%

Conca Mediterrània:

  • obra nova: 80%
  • rehabilitació: 20% (Font: El País)

Immobles buits a l’estat espanyol el juliol de 2007: 3 milions (Dades del PFAG, Programa de Fomento del Alquiler Garantizado) (Avui, 15-7-2007)

Enllaços relacionats: