cròniques ultralocals

cartel_festival_aves

El dibuixant monover Lluís Sogorb participarà a Càceres, el pròxim cap de setmana, en un encontre de pintors de la natura. Al llarg del dissabte i del diumenge, en el Certamen de Pintura al Aire Libre, Sogorb, juntament amb altres cinc artistes, demostrarà en viu i en directe les seues habilitats artístiques com a pintor de la naturalesa.

El dissabte, i durant 12 hores, artistes arribats des de diferents punts geogràfics plasmaran amb els seus pinzells aspectes naturals del centre de la ciutat en l’anomenat I Maratón Fotográfico Digital “Cáceres ciudad de las aves” que discorrerà per dins del centre monumental.

A més a més, l’artista monover presentarà una part de la seua magnífica obra en una exposició col·lectiva, Wildlife Art, la imagen de la Naturaleza, que es podrà vore al Centro Cultural San Jorge de la capital extremenya a partir del divendres.

Aquests actes s’emmarquen dins el Festival de las Aves que organitza la Dirección General de Turismo de la Junta de Extremadura, amb la col·laboració de l’Asociación Española de Artistas de Naturaleza (AEAN) i SEO/BirdLife. El festival inclou també rutes ornitològiques guiades a través de la ciutat, tallers infantils, jocs i tallers d’anellatge d’aus.

Sogorb ens informa també de l’obertura d’un blog personal, Pinceladas de la Naturaleza, que recull pensaments, dibuixos i pintures sobre el món natural i els ocells en particular.

Per gentilesa de Lluís Sogorb, podeu fullejar el catàleg de l’exposició, que és realment bell

Entrades relacionades:

Enllaços

tema: Educació ultralocal
etiquetes:

Escola Infantil Mare de Déu del Remei Monòver

Qualsevol política, també l’educativa es mostra en les intencions, l’interés i les prioritats. Aquí teniu dues pistes per fer-vos una idea:

Ah! I la culpa no és de Zapatero, sinó de qui té les (in)competències en educació. L’educació infantil és cosa dels ajuntaments1 i de les conselleries. Quant a fer de l’etapa infantil una etapa obligatòria, tal i com suggereix el regidor, caldria replicar dues coses.

Primer, que no hi ha uns criteris unànimes en el món de la pedagogia respecte dels avantatges d’aquesta opció. Els països escandinaus, per exemple prefereixen que els xiquets es queden a casa amb els pares fins als sis anys i donen totes les facilitats perquè això siga possible. Llegiu els arguments en contra:

Segon, Catalunya està a punt d’aprovar una llei d’educació que vol fer obligatòria l’etapa de 3 a 6 anys. Ningú s’ha atrevit encara a fer obligatori el tram de 0 a 3 anys2. Siguen vostés els pioners o és que no els arriben a tant les “competències”?

Finalment, ja havíem parlat de la qüestió anys enrere. La realitat és fotudament cabuda.


  1. Tenen escoles infantils municipals: el Pinós, Salines, Petrer, Alacant, Guardamar, Alcoi, Elx… [tornar]
  2. L’esborrany de la Llei d’Educació diu això en la pàgina 22: “És per això que la Llei declararà l’obligatorietat de l’educació en el segon cicle de l’educació infantil, en l’educació primària i en l’educació secundària obligatòria, és a dir, un mínim que va des dels 3 anys fins als 16.
    No s’ha d’oblidar en cap moment l’impuls decidit cap a l’extensió del primer cicle de l’educació infantil, amb criteris de màxima qualitat educativa”[tornar]

Fa dos dies, la Federació Escola Valenciana, va encetar la seua campanya informativa de foment de la matriculació en els programes educatius bilingües (PIL i PEV). Enguany la campanya es diu “Matricula en futur, matricula en valencià” i ha comptat amb el suport del motociclista Hèctor Faubel, de la presentadora Núria Roca, del futbolista Andreu Palop i de Dariana Groza, una mare romanesa de Catarroja (l’Horta) que ha matriculat els fills en un programa d’ensenyament en valencià i participa en el Voluntariat pel Valencià. Us encaste els vídeos de la roda de premsa i el de la campanya. Em quede amb Dariana Groza.

Vídeo de la roda de premsa:

Get the Flash Player to see this player.

Vídeo de la campanya “Matricula en futur, matricula en valencià”:

Get the Flash Player to see this player.

Escola Valenciana ha repartit també uns fullets multilingües (valència, castellà, anglés, romanés i àrab) de la campanya:

Matricula en futur, matricula en valencià [pdf]

La Generalitat Valenciana ha editat també uns fullets informatius amb el mateix propòsit (ara per ara, només el 25% dels alumnes valencians estudien en valencià):

Matricula’t en valencià [pdf]

Enllaços:

Entrades relacionades:

Foto: Rellotge parat i llibres en una tauleta de nit

 

El 23 d’abril baixe a la biblioteca Alberto Navarro d’Elda. Una magnífica biblioteca construïda en l’edifici rehabilitat de l’antic col·legi Padre Manjón. Una biblioteca, deia, magnífica, és a dir, amb molta llum natural, molt d’espai, molt de silenci i molts llibres (seixanta mil, per a dir-ho clar) i tot en ple centre urbà.

La construcció de la biblioteca, inaugurada poc abans de les eleccions municipals, no va impedir, en canvi, que el govern socialista perdera el poder de manera precipitada i contundent (13 regidors per al PP). Però no pretenem ara establir cap relació de causa-efecte entre el foment de la lectura i les derrotes electorals, sinó entre el silenci, la soledat i l’acte de llegir.

“Silenci i soledat” és el que vaig respondre quan la presentadora de l’espai radiofònic de la SER, que emetia des de la secció infantil de la biblioteca municipal un programa especial dedicat al Dia del Llibre, em va demanar per les condicions que fan possible la lectura.

Una resposta gens original, cal dir-ho per endavant. Aquests han sigut els requisits per a la lectura des que Sant Ambròs llegia mentalment les pàgines del seu còdex. Una manera de llegir que va deixar sorprés Sant Agustí, que només coneixia la lectura en veu alta. Les biblioteques plenes de murmuris de lectors parlants es van omplir, amb el pas dels segles, d’ulls lectors i les cordes vocals descansaren: “escucho con mis ojos a los muertos”, deia Quevedo.

Pascal sentencià que la capacitat per a la fruïció serena del silenci i de la soledat era una marca de bona instrucció i que tots els mals dels humans provenien de la incapacitat d’estar-se una hora tots sols en la seua cambra. Quevedo parla de les bondats de la lectura en un sonet que el situa en el retir i la pau del desert de la Torre de Abad, ben lluny de la cort.

Silenci i soledat… Quan els tenim? Els adults que es queixen que els joves no lligen, lligen ells? En quin lloc dels nostres pisos disminuïts? En quin moment de les nostres jornades atapeïdes?

S’hi referia dissabte Vicente Verdú en un article publicat en El País. Amb la seu estil oracular, situava la lectura en els cornials de la vida, en les orellades de l’existència: abans de dormir, quan encara no s’han despertat els xiquets, entre el café i l’hora de l’eixida de les escoles, quan ens jubilem, quan arribaran les vacances, en una convalescència benèvola. “No hay ocasión, pues, para complacerse en los libros literarios o en los libros del saber, ni tampoco para confiar en su ventaja utilitaria.”, reblava l’elxà.

El moviment de l’slow food hauria de tenir la seua versió llibresca, un convivium per a la “lectura lenta”, per a la reptiliana digestió de contundents, colesteròliques i nutritives menges literàries: envitricollades trilogies, novel·les-riu selvàtiques, volums celluts, interminables poemes èpics, poemaris introspectius, densíssims tractats filosòfics, reconcentrades narracions metaliteràries i autoreferencials.

 

Enllaços:

A continuació teniu l’enllaç a la galeria de fotos de la XII Trobada d’Escoles en Valencià de les Valls del Vinalopó que va tenir lloc a la Romana el diumenge 20 d’abril. Les fotografies són d’Ester Limorti.


Galeria de fotos de la XII Trobada d’Escoles en Valencià de les Valls del Vinalopó

XII Trobada d'Escoles La Romana 2008

Entrades relacionades: