El relat oral dels fets esdevinguts a Cantaranes el passat diumenge deixa un regust agre a la boca. L’assetjament d’una persona pública com l’alcalde de Monòver que és també el líder d’un partit polític que va rebre el suport de 2796 monovers en les eleccions que havien tingut lloc aquell mateix dia, és un fet inacceptable que assenta un precedent únic -que jo sàpia- en este poble. Què pretenia aquella horda de hooligans desfermats? Què volia escenificar davant el domicili dels Poveda aquella banda incivil? Si, a més a més, es confirma la pertinença dels brètols a algun dels partits polítics presents en la lliça electoral, el fet pren un caire de veres preocupant.

Senyors, no és això! Pareu la deriva incívica ara que estem a temps. La gent de bona voluntat d’este poble volem política de la bona, l’estem aguardant de fa temps. Les diferències es resolen amb la confrontació dialèctica, convencent els ciutadans amb arguments. Feu que callen els vociferants, pareu la mà dels emporcadors de parets. Els brams ensordixen els que volen discutir amb paraules i raons. L’esprai esguita qui l’escampa.

La dialèctica i el desfici de l’esprai

(Cliqueu en les imatges per a engrandir-les)

La confrontació dialèctica a base d’embrutar parets és una porcada que deixa ben a la vista el cul dels que la practiquen. N’han sigut víctimes els murs de les cases de persones que no tenen res a vore i els locals d’associacions monoveres, com el Casal, que ja s’ha cansat d’esborrar la pintura després del tercer atac que ha rebut.

Un altre dels fronts oberts és el de les pintades que són el resultat del pur desfici. Parets que s’embruten per simple avorriment, o com diuen els sociòlegs, per anomia. Així han patit l’atac dels emporcadors la Torre, les restes del Palera, les casetes de pedra i la bassa de la Pedrera…

Quan acabarà aquesta afició? Per què no es tanca d’una vegada la veda de l’esprai?

Entrades relacionades:

• Què vol dir-nos la Torre?
• Nou atac al casal
• El Palera pintat (galeria de fotos)