cròniques ultralocals
temes: Eleccions 2007, Llengua ultralocal
etiquetes:

El camp de batalla aragonés

De vegades em mortifique sintonitzant el programa de César Vidal en l’emissora de la fel. Un apartat d’aquest espai radiofònic es dedica a la crònica de la situació dels fronts oberts en la sacrosanta lluita cavernícola.

Em va cridar l’atenció que un d’aquests fronts de batalla se situava a la Franja d’Aragó: el punt de mira eren les timidíssimes i agosarades iniciatives per a promoure l’estima dels catalanoparlants d’aquelles contrades per la seua llengua i els intents perquè el català tinga allà un reconeixement de llengua cooficial. Uns intents que, ara per ara, han fracassat estrepitosament.

(Resulta ben clar que el llistó de la promoció i la salvaguarda dels drets lingüístics dels parlants de les llengües diferents del castellà (com el d’altres qüestions) es troba ara ben per davall del que era possible l’any 1977.)

La batalla

És per això que, veient el zel i la fel que demostraven i segregaven els guions de l’emissora eclesial, no em va sorprendre gens ni mica la persecució judicial a què s’estava sometent els caps visibles de la lluita en defensa del català (i de l’aragonés) a Aragó, entre els quals, el nostre amic Artur Quintana.

No sorprenia tampoc perquè tant allà (denúncies acceptades a tràmit per dos jutges sí i un no); com aquí (autorització judicial per a tancar el repetidor de la Carrasqueta sí, però per al Bartolo no), s’estava mostrant la discrecionalitat de la justícia espanyola en la interpretació de la llei i del que és o no constitutiu de delicte, com també que els atacs més forts es continuen produint (com fa tres-cent anys) en els punts més febles de la nostra comunitat lingüística.

Finalment, arriba la notícia de l’arxivament de la causa oberta al jutjat de Fraga. De moment s’ha acomplit un objectiu: espantar. Qui tinga ganes de ser cridat a declarar, de ser detingut a la porta d’un jutjat i retingut en una cel·la en una caserna perquè sí, que s’apunte a aquesta guerra.

A hores d’ara falta saber encara què decidirà el jutge de Montsó i si la FACAO presentarà un recurs o no. Des d’aquí ens solidaritzem amb Artur Quintana i la resta de persones denunciades i els enviem una forta abraçada.

A través dels enllaços que segueixen podeu fer-vos una idea dels detalls d’aquesta batalla d’amor. Us recomane que llegiu l’article d’Artur “El blaverisme a l’Aragó de l’Estatut ençà”.

Enllaços:

Entrades relacionades:

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

Les 7 cabretes i el llop
I el llop famolenc va entrar a la casa de les set cabretes blavetes. Però va resultar que la cabreta coixeta, quan va vore les orelles del llop, va córrer a amagar-se davall d’un llibrell. Entre totes volien fer-la eixir, però ella no consentia. Les sis cabretes blavetes rodejaven el llibrell i li deien:

-Ix, germaneta, ix, que el llop s’ha deixat la dentadura en sa casa.

-No vull eixir, que en la tele va dir que me menjaria la primera i sense escorxar-me.

I el germà major, un mascle blavet, cepadet, de banyes incipients i pereta, que li agradava molt tupar les cabretes rogetes i les potes de les cadires si no tenia res millor, li deia:

-Cabreta, cabreta coixeta, també va dir que me menjaria a mi i no m’ha fet res. Ix d’una volta que mos se’n passa el pacte!!

-No, no i noooo!! -belava la cabreta des de davall del llibrell.

El germà estava ja a punt de perdre el bel, quan va parlar el llobarro amb una veu melosa (i farfallosa perquè s’havia deixat les dents en la llobera).

-Cabreta, cabreta coixeta, ix que ha passat la campanya i ja no porte dentadura.

Al final, el llibrell va començar a alçar-se i, a espaiet a espaiet, la cabreta coixeta va traure primer el morret, després les orelles, una poteta, l’altra, i al remat la cua.

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

lessetcabretes.jpg

I el llop famolenc va anar a la plaça de la Malva, a la casa de les 8 cabretes rogetes:

-Pum, pum.
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i porte les mamelletes plenes pa donar-vos de mamar. Obriu-me la porta.
-A vore, amostra-mos una pateta…
-Ai quina peüngla més negra! Vés-te’n, vés-te’n, que eres el llop!

I en vore que no havia pogut passar, el llop famolenc va mampendre devers a la plaça de la Sala, a la casa de les 7 cabretes blavetes:

-Pum, pum
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i…
-Para, para, ja sabem que eres el llop, deixa’t de romanços i passa pa dins.

Aixina va ser com les 7 cabretes blavetes van obrir-li la porta al llop famolenc. I per això ara les cabretes blavetes han de donar de menjar al llobarro sense parar, sense parar, pa que no se les menge a elles.

I conte arrematat, per la xumenera… no, no, un moment, que el conte encara no l’han arrematat. Falten quatre anys.

tema: Eleccions 2007
etiquetes:
tema: Eleccions 2007
etiquetes:

Ahir vaig tenir una sorpresa agradable. Va sonar el timbre de casa i va resultar ser Segismundo Morán que em donava en mà la seua carta “tancada” que responia a la meua. Carta tancada, lliurada en mà, analògica, de tota la vida. El col·lectiu d’Esquerra Unida, em va aclarir, no volia entrar a discutir a través de fòrums digitals. Llàstima que certs fòrums degradats que donen ales perquè certes persones s’escuden en l’anonimat per dir qualsevol barbaritat, estiguen desprestigiant les possibilitats que les noves ferramentes digitals ofereixen per al debat constructiu. No és una altra la finalitat, en part, d’esta pàgina personal. De fet, jo li vaig aclarir que preferia posar per escrit, i a la vista de tots, la meua opinió abans que recórrer a l’anonimat o quedar-me a casa amb el que pense.

De la conversa que vam tenir m’agradaria destacar una idea: la voluntat expressa del col·lectiu d’Esquerra Unida de Monòver d’estar presents, a partir d’este moment i durant els pròxims quatre anys, en la vida social i política del poble. En esta línia se situa el projecte de publicació que anomenen El Poble, que juntament amb el blog (http://eupvmonover.blogspot.com) constituiran dos canals de comunicació periòdica amb la societat; el primer d’ells recollirà escrits de persones vinculades al projecte d’Esquerra Unida del País Valencià i reproduirà notícies, informacions i articles d’altres publicacions relacionades amb EUPV.

Pel que respecta al contingut de la carta, Segismundo em va donar permís perquè la comentara. De primer havia pensat de parafrasejar el seu contingut o de fer un resum. Preferisc transcriure-la aquí tal qual em va arribar, sense cap comentari afegit i ocupant el mateix lloc que el meu escrit. Espere que esta decisió no contravinga el que vam pactar, si és així, només cal que m’ho diga.


Resposta de Segismundo Morán

Què et passa, Paül?

En Esquerra Unida sempre hem tingut la prudència de no fer cas als rumors i conjectures falses que fan més fum que no llum. Per això hem decidit no contestar els atacs d’aquelles persones que es dediquen a difamar-nos. Però, com que la teva carta va dirigida a mi en particular, et conteste amb la intenció de deixar unes quantes coses clares. En Esquerra Unida sempre hem presumit d’una independència econòmica, sufragada entre totes i tots els que participem en el projecte: bons, loteria, rifes…). Per això les nostres campanyes electorals no són tan espectaculars com les dels altres partits. (No convidem a sopar, ni podem regalar encenedors ni samarretes..) però sempre ens hem esmerat en presentar a la societat un bon Programa Municipal, pensat, debatut, i redactat per les persones que formem el nostre col·lectiu, i que sempre ha estat la prioritat en totes les nostres campanyes.

El fet que un diari digital, vinculat al PP, haja publicat les notes de premsa que hem enviat a diversos mitjans de comunicació (Monòver punto com, Información, 30 Días) no es cap vergonya per a nosaltres, ni motiu per demanar perdó. Nosaltres vam enviar les notes de premsa a tots i tan sols Monòver Digital ens les va publicar, segurament perquè els interessava, tan com al altres no publicar-les. Per això el nostre interès en aconseguir un mitjà de comunicació propi on poder donar la nostra opinió al poble.

Fas una interpretació de l’època en que el nostre grup formava part del govern municipal, massa demagògica, nosaltres no ens atribuïm el poder de convertir a la gent de dreta en esquerrana, però sí que es pot constatar que la presència d’Esquerra Unida, va mantenir les polítiques valencianistes, el consens en les negociacions, la transparència en la gestió, un urbanisme sense especulacions i sostenible, i tot un tall de valors d’esquerra, que en la darrera legislatura s’han trobat a faltar.

Ara les circumstàncies no eren les mateixes, i així li ho vam fer saber al PSOE en una reunió abans de les eleccions, en eixa reunió vam deixar clara la nostra intenció de tirar al PP per la política que vénen practicant, devastadora del territori, anti-valencianista, populista i contrària als nostres plantejaments i al nostre programa, per això vam manifestar el nostre compromís de col·laboració en la campanya electoral amb la resta de forces polítiques contràries a la continuïtat del PP en les institucions. La moratòria urbanística que defensem, és la prova més evident del nostre enfrontament amb el PP. Per això vam organitzar la projecció de Ja en tenim prou, amb el Bloc Progressista, PSOE, Plataforma i el Casal Jaume I.

Si en qualsevol part del nostre comunicat t’has sentit ofès, com ho demostra la teva carta oberta, et demane disculpes, no era la nostra intenció, tan sols volíem deixar clar la campanya de difamacions i mentides que encara estem patint. Encara vénen amics i familiars a comentar-me les mentides i difamacions que pobres persones estan dient pel poble contra nosaltres, pobres en recursos i en pensaments, que es diuen d’Esquerres i no tenen altra cosa que fer que clavar-se amb nosaltres dient mentides. I és que hi ha gent que fa parlar als muts.

M’agradaria que no tornares a fer-nos perdre el temps en aquestes polèmiques que només beneficien a la dreta.

Atentament,

Monòver, 10 de juny de 2007