cròniques ultralocals

Passades les festes, consumida l’última perussa, volatilitzat l’últim mantecado, alçats els mantons entre el plecs del paper de seda i, abans de desar el programa de festes en el lloc corresponent de l’escudeller, voldria comentar un treball que contenia.

Del grapat de bons treballs que s’hi van publicar i sense demèrit dels altres, voldria detenir-me en el de María Luisa Román, un treball d’història oral que es diu “La casa del pont de Ferro”. Quin és el mèrit d’aquest escrit? Que ens torna un fragment de la intrahistòria, de la història menuda de la gent anònima i de la casa que van habitar. Una casa que, com totes, conserva un relat apassionant i a voltes tràgic dels seus moradors, un relat que aguardava la mà sensible que el transcriguera. Aquella coveta del carrer de la Teulera, que ens pot contar? La casa del Saboneret; la del llavador de la Pedrera i la caseta de picapedrers de dalt de la bassa on treballava l’onque Pitxac; la casota del Tite i la casa dels Catalans de la rambla de la Canyada de la Farina que és un muntó d’algepsons en procés de disolució, i tantes i tantes.

Aquesta, la del Pont de Ferro, polveritzada pels bulldozers de l’AVE, ha contat la seua història perquè ha trobat qui la recollira: una persona que, sense estudis universitaris ni doctorats annexos, ha tingut prou sensibilitat com per salvar de l’oblit la memòria d’unes persones anònimes que van viure uns anys difícils. Una persona que, sense haver pogut aprendre a llegir ni a escriure la seua llengua quan els xiquets parlants de llengües normals ho fan, ha escrit el seu treball en aquesta llengua (que també necessita salvadors dispostos) i ha donat una lliçó a molts de nosaltres que, amb llicenciatures, doctorats, màsters i tesines, estem deixant que tot, memòria i llengua, desapareguen davall les rodes d’uns bulldozers que ja fa anys que vénen bramant-nos per darrere.

El Grito del SurCasas Viejas

El dijous 22, al Centre Cultural de Petrer, a les 22h., tindrà lloc la projecció del reportatge Casas Viejas: El grito del sur (Espanya, 2003) del director Basilio Martín Patino.

Aquest documental reconstrueix, a partir de testimonis, documents i pel·lícules recuperades, la històrica repressió d’una rebel·lió camperola ocorreguda en la localitat gaditana de Casas Viejas l’any 1933, durant el govern de la II República espanyola.

La revolta anarquista de Casas Viejas va formar, juntament amb la sublevació minera d’Astúries i l’afusellament dels militars Fermín Galán i Ángel García Hernández a causa del que s’anomenaria la Sublevació de Jaca, l’imaginari dels nostres avis republicans, socialistes, comunistes i anarquistes. El dijous tindrem ocasió de rememorar els esdeveniments tràgics de Casas Viejas a través d’aquest docudrama dirigit per Basilio Martín Patiño.

Enllaços relacionats:

Exposició de la Diputació de Cadis “Sucesos de Casas Viejas (Cádiz, 1933)”

Article contemporani dels fets de Ramón J. Sender

Web oficial de Basilio Martín Patiño

Fitxa tècnica i tràiler de la pel·lícula “El grito del sur: Casas Viejas”

100 Artistes SolidarisComissió per la Recuperació de la Memòria

Durant el mes de juny (del 9 al 25), es podrà visitar a la Sala d’Exposicions Forn Cultural de Petrer (situada a la zona de les Xumeneres, prop de la Frontera), l’exposició 100 Artistes Solidaris. A la mostra s’exposen obres de pintors com ara Joan Genovés, Enrique Castejón, Toni Miró, Arcadi Blasco o Llorenç Pizà. Dins aquesta mostra s’inclou una Col·lectiva d’Autors Comarcals en què participa el pintor monover Ramon Molina.

Aquesta exposició l’organitza la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica amb la intenció de recuperar el record dels perdedors de la Guerra Civil. Amb l’import de la venda de les obres la Comissió sufragarà un seguit de monuments memorials que s’instal·laran en diferents llocs de la ciutat d’Alacant, com ara el port, el camp dels Ametlers i la Goteta. La Comissió té obert també un compte corrent a la CAM per tal de recollir aportacions ciutadanes, és aquest: 2090.3014.300040196429.

Centre d'Estudis Locals de PetrerRegidoria de Cultura de l'Ajuntament de Petrer

Dins el marc de la Mostra 100 Artistes Solidaris i fruit de la col·laboració entre el Centre d’Estudis Locals de Petrer, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Petrer i la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica, tindran lloc els següents actes de record de la II República i la Guerra Civil:

Divendres 9 (20’15 h.)

Inauguració de l’exposició a càrrec de representants de la
Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica
Enrique Cerdàn Tato, Arcadi Blasco, Miguel Gutiérrez Carbonell i Francisco Moreno

Dimecres 14 (20’15 h.)

Xarrada-col·loqui
La II República espanyola: esperances i frustracions
Pelai Pagès
(Universitat de Barcelona)

Divendres 16 (20’15 h.)

Xarrada-col·loqui
Los espacios de la guerra civil: un patrimonio a conservar
José Ramón Valero Escandell
(Universitat d’Alacant)

Dimecres 21 (20’15 h.)

Xarrada-col-loqui
Vida quotidiana al País Valencià durant la 11 República
Albert Girona
(Universitat de València)

Dijous 22 (22 h.)

Projecció cinematogràfica
Casas Viejas: El grito del sur (Espanya, 2003) Director: Basilio Martín Patino

Documental que reconstrueix, a partir de testimonis, documents i pel·lícules recuperades, la històrica repressió d’una rebel·lió camperola ocorreguda en la localitat gaditana de Casas Viejas l’any 1933, durant el govern de la II República espanyola.

Divendres 23 (20’15 h.)

Xarrada-col·loqui La II República: solució democràtica a la crisi de l’estat liberal
J. Miquel Santacreu
(Universitat d’Alacant)

Totes les activitats tindran lloc al Forn Cultural, excepte la projecció de la pel·lícula, que es farà al Centre Cultural. El Forn Cultural és aquí (cliqueu sobre el signe + per a engrandir el mapa):

www.flickr.com

Aquesta setmana han començat a derrocar la casa pairal de la família Pérez, al carrer Sant Josep número 8. Aquesta casa, una de les de més solera del poble, pertany encara als hereus d’una antiga i acabalada nissaga familiar que el 1772 comptava amb un escrivà, Josep Pérez, i que en el segle XIX va donar noms il·lustres, com el de Don Ciro Pérez, el seu fill, també anomenat Ciro, José Pérez Payà o Miguel María Pérez. La tipologia dels balcons (ja desapareguts) i la situació (en el carrer on estava l’hospital, fundat a la fi del segle XVII), fan pensar que es tractava d’un dels pocs exemples de casa benestat monovera del díhuit. José Pérez Rico, segurament el darrer habitant de la casa, en va fer una semblança en el número del programa de festes de 1996. Una semblança que incloïa aquest sentit poema elegíac que no puc evitar de transcriure:

Tengo en casa dos patios
con una fuente,
dos enormes palmeras
en donde duermen
mas de mil gorriones
cómodamente.
Dos salones de baile,
cuadras, bodegas,
más de cuarenta estancias
y una escalera
con tabicas floridas
y rojas huellas.
Por salitas y salas
vagan la sombras
de diez generaciones
de negras togas
fagines y birretes
de bellas borlas.
Las campanas cercanas
con voz de plata
cruzan la calle
y llegan a mi ventana
batiendo el puro aire
con sus mil alas.
Misteriosa y tranquila
la biblioteca,
puertas de cuarterones,
finas maderas,
libros de muchas artes
y muchas ciencias.
La grandeza del mundo
historias, cuentos,
poesía, ensayos
los vericuetos
de mil vidas de esfuerzo
y sufrimiento.
Por todo vaga siempre,
mi dulce madre
tu figura encorvada
que fue tu talle
ayer airoso, esbelto
frágil mas tarde.
Ay vencejo vencejo
que el cielo hiendes,
el azul desleído,
y el bosque verde
cazador de insectos
y amaneceres.
Como yo soy labriego
y algo poeta
gusto el mosto, el aceite,
la hierba buena
y el cocer tortas bobas
y madalenas.

Que también hay en casa
horno de leña,
amasador de pastas
y chimenea
donde dorar al fuego
lo que se quiera.
En las noches de invierno
nos divertía
asar sobre las brasas
mil chucherías
contar viejas historias
y fantasías.
Arde el pino oloroso,
chisporrotea
y con las chispas huye por la azotea
siglos de bosque virgen
y viejas cepas.
Nadie en la calle mía
me reconoce
dos palomas se arrullan
la vida corre
llamo suave a la puerta
nadie responde.
¿Donde va mi galera?
sus percherones
baten la espesa niebla
la oscura noche
y veloces se pierden
siempre al galope.

Descanse en pau i esguellem una altra pàgina de l’àlbum del patrimoni monover.

Aquí teniu la galeria completa.

Documentació: Autors i personatges de Monòver i Enciclopedia de Monóvar, de José María Roman.

temes: Calendari, Història ultralocal
etiquetes:

Carrer Batalla d'Almansa-Monòver

General Joan Baptista Basset

Diada Nacional del País Valencià. Enguany se celebra el 299é aniversari de la derrota d’Almansa, l’any 1707.