cròniques ultralocals

I Jornada d'Escoles en XarxaFaig voltes per la sala i em situe dins d’un rogle, en òrbita amb altres companys al volant d’un astre imaginari. Intercanviem impressions: un està convençut que ho fa malament, l’altre pensa que ni bé ni malament, que en un projecte nou com és Escoles en Xarxa, tothom aprén sobre la marxa, a base de provatures i correccions, que es tracta d’un instrument de comunicació que hem d’adaptar a les nostres condicions de treball. D’altra banda, cadascú de nosaltres ensenya en un context escolar diferent: n’hi ha que són interins i no tenen la seguretat que la seua faena tindrà continuïtat. Uns altres usen Escoles en Xarxa com a mitjà d’expressió i d’intercanvi en l’aula d’integració, d’altres, en canvi, han inserit l’ús dels blogs en una assignatura de premsa; uns darrers, centralitzen en la seua persona tota l’activitat periodística del centre i una part la canalitzen a través del blog. Aquests es queixen que van atabalats i no veuen que es consolide el projecte ni que d’altres companys s’hi afigen. La por als nous mitjans influeix també, comentem. “A què porta tot això dels bits, si disposem de paper?”, pensen molts col·legues. Paper i bits, són dos mitjans que conviuran presumiblement durant molt de temps encara. Una cultura vital ha d’estar present en els dos. I la cultura catalana, com apuntava algú, per sort, sembla haver agafat aquest tren puntualment. En aquest sentit alguns referien el “plus” de prestigi afegit, que dóna (molt discutible si voleu) el fet que el Departament de Català treballe amb blogs, correctors ortogràfics, processadors de textos, diccionaris en línia i dispose de pàgina web, mentres uns altres s’entesten a fer que els alumnes presenten els treballs escrits a mà (per allò de la bona cal·ligrafia, etc.). Finalment Josep Bantulà, del Costa i Llobera, pren nota de tot i ens fa de portaveu. Mentrestant, els informàtics de Vilaweb apunten tot de suggeriments tècnics: un cercador en la portada, possibilitat d’interaccionar amb la pàgina d’Escoles des de diversos ordinadors alhora, implementació de wikis per a dur a terme treballs col·lectius, creació de sales de xat per a l’intercanvi entre escolars, d’un fòrum (“cafeteria” li diuen) per al professorat. Arriba l’hora de la posada en comú. Cada portaveu va exposant les conclusions. Els resultats se’ns passaran més tard. Són dos quarts de tres passades i ja perd el tren. Quan isc encara Josep Bantulà m’allarga la seua adreça de correu i em convida a organitzar algun intercanvi entre els seus alumnes i els meus. La cosa promet de veritat: una escola concertada innovadora i un centre públic que des de fa 6 anys intenta fer-se un lloc a Elda, zona castellanoparlant del País Valencià.

Taxi de BarcelonaSalte al carrer Diputació i ature a l’aire un taxi. Cap a Sants. El taxista resulta ser valencià: “Vosté és valencià?” Quaranta anys després les erres finals encara sonen com el primer dia. “Provinc de Banyeres”. “Home, Banyeres de Mariola, on naix el Vinalopó, terra de teixidors i paperers”. “Sí, la família tenia una fabriqueta tèxtil, però la cosa no marxava, la vam vendre i ens en vam venir ací. ” …El tren pega dues sacsejades i comença a rodar. Sobreïx de gent. Les falles, supose, i és divendres, i algú farà pont el dilluns. El comboi marxa per la via Augusta cap avall, devers a Tarraco, s’aturarà del tot a Lorca, al Regne de Múrcia. Els catalans de Múrcia que adés parlen català, adés castellà, amb “adéus”, “mercis” i tota la pesca… Me’n recorde de María José, alumna universitària, de Iecla, que al final d’una classe se m’acosta i em diu que els seus pares són catalans. Jo, una mica estranyat li demane si és que li han parlat en castellà. Em diu que són catalans de Múrcia, que es van criar a Catalunya, però van tornar al poble. Són “vers catalans”? Ells se’n consideren. Vint-i-quatre hores ben aprofitades, pense, i clique “publicar”. Allà va l’ampolla amb el missatge: cap a la blogosfera.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Laia Martín Escoles en Xarxa Carme Alcoverro i Vicent Partal

Diari de l'Escola

Per fi arriba el torn del periodisme digital. Laia Martín ens fa un repàs per tots els blogs actius mentre els seus responsables es presenten i expliquen com es van afegir a Escoles en Xarxa. Ens anem coneixent una mica més. Al final del repàs, Assumpció Maresme, de Vilaweb, i Josep Maria Foix, responsable de Diari de l’Escola, diuen la seua. Maresme proposa que es munte una llista de correu o algun mecanisme semblant que facilite que els responsables dels blogs de centre mantinguen un contacte permanent. J.M. Foix explica els objectius de Diari de l’Escola: facilitar recursos per a l’aula, al voltant del periodisme, no tan sols digital: història de la premsa, Josep Pla, gèneres periodístics, què és una notícia… Ja ha passat mig matí i és l’hora de fer un mosset. En l’interludi gastronòmic saludem i ens saluden. Expliquem i ens expliquen tot d’experiències, dubtes, opinions, projectes. Els de l’Escola Gavina em conten com fan els rodatges de les pel·lícules i de quina manera s’engresquen els alumnes.

Sona la campana i tornem als seients: ara és el torn d’Orland Cardona, Vicent Partal i Carme Alcoverro. Orland Cardona, cap de la Unitat de Projectes TIC del Departament d’Ensenyament té pressa i a penes té temps per a deixar en l’aire algunes frases d’estímul. Partal explica les diferències entre el periodisme de paper i el que es fa amb bits. S’atreveix a comparar l’arribada de la xarxa global amb l’adveniment d’una nova era Guttemberg. Una era Guttemberg més democràtica en què la informació no baixa de dalt cap avall: de les minories iniciades en el domini del codi i la indústria impressora fins a la massa (també minoritària) dels lectors, sinó inter pares, és a dir, de tu a tu. Un professor ultraperifèric s’adreça a uns centenars de lectors amb un mitjà econòmic i rapidíssim d’edició i de publicació. Uns alumnes interaccionen amb uns altres, editen en un temps rècord, publiquen encara més ràpid i ja reben respostes. I l’hipertext: els textos conviden a eixir-ne i a volar cap a altres textos que al seu torn ens tornen a rebotar ací i allà. Un text periodístic d’aquesta mena esdevé una teranyina de continguts i fa dels lectors de premsa digital, uns infidels funcionals: homes de molts diaris. Recordeu aquell aforisme fusterià?: “Temeu l’home d’un sol periòdic (Sant Agustí)”. Doncs, això.

Carme Alcoverro, per la seua banda, ens mostra les possibilitats que el nou mitjà proporciona a l’hora d’ensenyar llengua a través de la literatura: la llibreta de tapes blanes és ara un weblog; per a documentar-se ja no cal trastejar un embalum de volums… Finalment ens ofereix una mostra de les seues experiències.

A continuació l’aula canviarà de disposició. Apareixeran tot de rogles. I ens tocarà a nosaltres. Però això vos ho contaré demà.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Pere MayansApareix en escena Pere Mayans. Pere, un amic ultralocal, a qui vam conéixer al Carxe, al llogaret del Raspai, al terme municipal de Iecla, a la Múrcia catalanoparlant. Pere va amanéixer de sobte, amb la Núria i uns amics quan érem a punt donar l’eixida al I Correllengua. En aquell moment la gent d’El Bull celebràvem al Raspai l’acte d’eixida de la Flama amb una xarrada prèvia de l’escriptor monoverobarceloní Antoni Ródenas: “Orient i ponent de la nostra llengua“, sobre els dos extrems del domini lingüístic: l’Alguer i el Carxe. D’això va fer 10 anys el mes d’octubre passat. A Pere el retrobem ara i adés: la meua germana Ester durant la seua estada itinerant al Principat d’institut en institut com tants d’altres professors valencians, jo mateix a Vic… Per ell vam conéixer la revista Llengua Nacional, per encomanda seua vam col·laborar en la revista de la CAL.

Mayans ens mostra els projectes que està impulsant el Departament d’Ensenyament: uns ajuts per a fer intercanvis escolars entre alumnes de centres docents pertanyents a l’area lingüística catalana; el Premi Nacional de Poesia Jove Miquel Martí i Pol, dirigit ara a tot el domini lingüístic; una pàgina del portal d’Espai Lic (encara en obres) per a propiciar els intercanvis escolars; uns Itineraris de Lectura organitzats conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes que pretenen passejar els escriptors en llengua catalana pels centres educatius dels Països Catalans.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Òmnium CulturalA les 9 i mitja teníem la cita a la seu d’Òmnium Cultural, un entresòl de l’Eixample, al carrer Diputació. Els congregats van arribant i són rebuts amb cordialitat i afecte pels organitzadors de l’encontre. Per fi conec la Laia i la Carme Alcoverro, de qui tants articles interessants havia llegit a Escola Catalana. També parlarem amb valencians que treballen a Eivissa, Puçol o Picanya, amb companys que ho fan a Barcelona, Caldes, Perpinyà o Esparreguera. Tots els matisos de la nostra llengua mil·lenària s’interpel·len amb naturalitat i el meu català meridional sense -r finals dialoga amb els los i les vocals neutres.

I Jornada Escoles en XarxaActe de benvinguda. A la taula, el Director General d’Ordenació i Innovació Educativa, Blai Gasol. Com altres vegades, em sorprén gratament que els dirigents d’aquí demostren tenir una “política” al cap, un projecte de país amb el qual es pot estar més o menys d’acord, però que no és un pla “contra” el seu país. Ja m’havia passat a Vic, feia quatre anys, quan vaig haver de renyar un interlocutor indígena que havia caigut en la crítica tòpica dels dirigents polítics, dels seus cotxes, escortes, raspalladors i discursos. En aquell moment el color polític vigent era una altre a la Generalitat de dalt, però idèntica la impressió: parlaren els responsables de les universitats, de l’ensenyament, dels afers socials, de la recerca, i tots ho feren en la llengua del país, usada amb el grau de formalitat i la correcció que corresponia a l’acte. Tots tenien un projecte de país. “No sabeu el que teniu!” vaig exclamar aleshores.

Federació Escola ValencianaA continuació intervé Jordi Porta, president de l’entitat amfitriona, “home bo” de la Universitat Autònoma de Barcelona, president d’Òmnium després d’unes eleccions mogudes i de vegades tenses que van significar un rellançament de l’associació. Porta ens fa un repàs dels objectius d’Òmnium Cultural, del projecte Escoles en Xarxa, abans de deixar el torn de paraula a Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana. Gómez exposa als presents les iniciatives d’Escola Valenciana: Trobada d’escoles, Voluntariat lingüístic, campanya pel requisit lingüístic a l’administració, portal de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el IV Congrés d’Escola Valenciana… Diego Gómez, digne successor de Vicent Romans, infatigable com ell, que ha vingut acompanyat de Premi Sambori Josep Chaqués, factòtum del Premi Sambori de creació literària en el qual participen cada any milers d’escolars valencians, des de l’escola infantil a la universitat. Chaqués, que ve mudat perquè ha de passar per la conselleria per tal de parlar sobre la possibilitat d’organitzar un Sambori per a tots els estudiants del nostre domini lingüístic. L’homenot Chaqués, que, a més de treballar de mestre, portar endavant el Sambori i la Federació, organitza ara mateix la Trobada d’Escoles de la seua comarca. Quina marca de piles gastarà?

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Metro de BarcelonaPujar a Barcelona es fa amb Talgo, des d’Elda. El viatge s’ha acurtat. Són cinc hores (més un quart de retard). A l’anada el comboi mig buit ens convoca al bar. El cambrer resulta ser un xicot, segurament barceloní, de llengua familiar castellana que a les dues frases passa al català. Mantenim una conversa sobre itineraris, trens, vies i velocitats a la qual s’afig un empresari, també presumpte barceloní, que se’n puja en marxa. L’intercanvi no dóna per a una nouvelle tolstoiana, però es produeix enmig dels avatars d’un viatge sobre rails, en un no-lloc com la cafeteria d’un Talgo, en una llengua no del tot prevista.

A l’arribada, vaig lleuger d’equipatge i em dispose a rebre, com deia aquell, un bany de multituds: em capbusse al metro. Rius humans que es congreguen i s’encreuen en les entranyes de Sants. Rostres diversos, gestos apressats. No conec ningú. Ningú no em coneix. Al vagó la llengua del país es manifesta en boca de joves universitaris que usen la línia.

Més tard, serà el moment de retrobar-se amb l’amic distant, després d’anys i panys. Llarga passejada vespral. Novetats barcelonines: bicicletes que avancen silencioses amunt i avall pertot, per les voreres, pels passejos, pels vorals dels carrers. I rostres i més rostres diferents i tot de parles que s’entremesclen. Asiàtics, sudamericans, africans i eslaus, turistes italians, alemanys, anglesos…

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.