Un monover, un grapat d’olives.
(Azorín)

Ara que al matí el vent ja talla la soca de les orelles. Ara que hi ha qui comença a parar-hi taula al davall. Ara que ja es veu qui els pentina els cabells argentats o qui els acaricia les branques atacat de roba vella o embotit en una granota de mecànic. Ara que les teles estan esteses i els dits sullats de suc d’olives i de negret de fulles, és el moment de parlar de les nostres oliveres.

Oliva de l’aigua

Oliva de pell prima. Es gasta per a trencar. Cauen molt prompte i no fan massa oli. És una oliva de baix rendiment. És de les més antigues de la zona.

Oliva gorsal (o grossal)

Oliva autòctona. En cau molta a terra i cal entretenir-se plegant-la. És una oliva grossa i fa molt d’oli. El nom és una derivació de “grossal”, de “grossa” + sufix “al”.

Oliva del raïmet

Aquesta oliva es gasta per a arreglar-la sencera, sense trencar-la, quan ja està mig madura. Té molt bon gust. L’olivera del raïmet és autòctona de Monòver.

Oliva del xangló

L’olivera fa oliva cada dos anys i en fa molta. L’arbre és gran. És una espècie autòctona, poc coneguda fora de Monòver.

Oliva blanqueta

Oliva autòctona. Té un bon rendiment. Fa un oli de color àmbar, més claret del normal. Aquestes olives no s’arreglen.

Oliva mançanilla

És una oliva que s’arregla sencera. Fa un oli de molt bon gust. Té un bon rendiment. Prové d’Onil, encara que es planta a Monòver des de fa molt de temps.

Oliva alberquina

És una oliva importada de Catalunya des de fa 15 o 20 anys,  a causa del seu bon rendiment. L’oliva és menuda i se’n fa tots els anys.

Oliva cornicabra

Oliva allargada, amb la punta corbada com una banya. L’oliva cornicabra, com la de l’aigua, s’adoba.

Oliva picual

Prové d’Andalusia. N’hi ha poca pels nostre rodal. És grossa i allargada.

Extres: Olives de Monòver (presentació de diapositives)

Les entrades costen 10€ i es poden adquirir a la llibreria Compás, FNAC, Servicam i una hora abans al mateix Paranimf.

A continuació teniu una entrevista a Lluís Llach feta per Ràdio Cubelles després d’una actuació del cantant en aquesta població el dia 29 d’abril de l’any passat, dins la gira «i.»

Les entrades costen 10€ i es poden adquirir a la llibreria Compás, FNAC, Servicam i una hora abans al mateix Paranimf.

A continuació teniu una entrevista a Lluís Llach feta per Ràdio Cubelles després d’una actuació del cantant en aquesta població el dia 29 d’abril de l’any passat, dins la gira «i.»

El CD ve acompanyat d’un llibret amb les lletres i informació sobre la font oral o escrita de la cançó, l’extensió geogràfica, l’estructura i els instruments que sonen. El llibret va precedit d’un text de Vicent Beltran i Ester Limorti i el disseny és obra del pintor monover Ramon Molina.

El disc es ven per 12€ i el podeu aconseguir posant-vos en contacte amb el grup, escrivint a l’adreça:

El cantautor Joan Isaac actuarà el dimecres, a les 20’15, al Paranimf de la Universitat d’Alacant, lloc on presentarà el seu àlbum De profundis. De profundis és el darrer disc de Joan Isaac, aparegut després d’un període de silenci, que no d’inactivitat professional. El disc ha comptat amb al col·laboració d’Ana Belén i Lluís Llach en dos dels seus temes. El recital de Joan Isaac és una ocasió immillorable per a conéixer un dels cantautors més interessants de la seua generació. Les entrades, que costen 6€, es poden comprar a la FNAC, la llibreria Compás i, una hora abans del concert, al mateix Paranimf.

L’actuació de Joan Isaac a la Universitat d’Alacant coincideix amb la polèmica provocada per l’absència de la seua cançó A Margalida, dedicada a la companya de Salvador Puig Antich, de la banda sonora de la pel·lícula Salvador que ha preparat Lluís Llach. Molts ciutadans s’han sentit decebuts en no haver pogut sentir una cançó tan emblemàtica com A Margalida en la pel·lícula que evoca la mort del seu promés i que el públic té gravada en la memòria emotiva. En el vídeo que teniu a continuació el mateix Joan Isaac parla de les circumstàncies que envoltaren la composició de la cançó i es pot veure el cantautor cantant A Margalida en un concert dels anys setanta.

Enllaç al vídeo

Enllaços:

• Lletra d’«A Margalida»
• Crítica de Joan Isaac a propòsit de la banda sonora de «Salvador»
• Opinió de Pilar Rahola sobre l’absència de A Margalida en la banda sonora de «Salvador».
• Entrevista a Joan Isaac (Avui, 8-10-2006)
• Entrevista de Joan Alcaraz (I)
• Entrevista de Joan Alcaraz (II)

A través dels blogs de Kirikú i de Toni Cucarella, m’arriba una perla: la música del cantant xativí Pep Gimeno “Botifarra”. Es tracta del seu darrer disc “Si em pose a cantar cançons”, un recull de cançons populars valencianes cantades amb una veu com l’aigua de l’aljub: alhora fresca, fonda i jovial.

El disc es va presentar al Gran Teatre de Xàtiva el passat 28 d’octubre. Unes impressions de l’acte i un text escrit per a l’ocasió de l’escriptor Toni Cucarella els podeu llegir al seu blog, com també les paraules que li dedica Kirikú i les paraules emocionades i emocionants de Josep Vicent Frechina, autor de l’escrit de la contraportada i de la crònica completa de la vetllada que publica a La caseta del plater. Els temes populars que recull l’àlbum són:

1. L’u d’Aielo
2. Jota vella de Moixent
3. Malaguenya de Barxeta
4. Granaïna de Montaverner
5. Jota de Xàtiva
6. Romanç de Sant Antoni de Gavarda
7. Dotze i u
8. Nadala de Lloc Nou d’En Fenollet
9. Romanç de la vall
10. Batre xabiero

“Si em pose a cantar cançons” el teniu per 10€ a la llibreria La Costera (tel. 962272867).

El diumenge 15 d’octubre, el Grup Ternari presentarà a l’església de Sant Bartomeu (Plaça de Baix) de Petrer, el seu treball Tendresa del qual ens van ocupar en una entrada anterior. El concert començarà a les 20h. i l’entrada és lliure.

El Grup Ternari, compost per dos dolçainers i un organista, interpretarà peces de Bach, Haendel, Vivaldi i altres autors barrocs, juntament amb partitures de música religiosa popular de Petrer i Callosa d’En Sarrià. Es tracta d’una ocasió immillorable per a admirar l’art extraordinari d’aquests músics.

Llegiu també l’entrada: “Dolçainers”

Quan se senten retrunyir els arcabussos a les faldes del Sit, és que han començat les festes de Petrer. Moros i cristians com cal, que desfilen ben abillats, millor maquillats, disciplinats en la disbauxa, pels carrers petrerins. L’acompanyament pot ser una banda de música tocant marxes mores (i cristianes) o, cada vegada més, una colla de dolçainers i tabaleters, una colla que ja perd el seu nom i comença a meréixer el d’exèrcit xaramiter. Un exèrcit flanquejat per una bona percussió. I és tot: el fum de l’havà que s’escapa de la filada, l’explosió de la pólvora, la lluentor esplèndida del llautó i el ritme alentador dels timbals que ens extravia per un bosc de refilets batent l’aire a punt de neu; la festa.

La Colla de Dolçainers i Tabaleters El Terròs de Petrer ha contribuït a enriquir aquest inventari de música festera. En vam tenir un exemple amb el seu primer disc, «El Terròs» (1996), i a les darreries de l’any passat ens en van oferir un mostrari trepidant en un CD doble titulat «Un terròs d’argent». Marxes i marxes a balquena per a desfilar en el saló de casa o marcar el ritme sobre el volant del cotxe (amb cautela).

L’àlbum conté trenta temes. El primer disc arreplega catorze composicions festeres i el segon setze temes de música festera tradicional d’autor i arranjamentes diversos. Si en el primer podem escoltar marxes mores i cristianes, pasdobles i rapsòdies, en el segon El Terròs ens delecta amb havaneres, passacarrers, obertures, suites, danses, marxes, rumbes i valsos.

Aquest nou disc de la Colla El Terròs commemora el seu 25é aniversari. El disc ha comptat amb la col·loboració i l’acompanyament de dues entitats musicals petrerines, la Sociedad Unión Musical i l’Asociación Musical Virgen del Remedio. Des de 1980, any en què es fa fundar la Escola Municipal de Dolçaina i Tabalet de Petrer, la música popular s’ha recuperat amb força en la nostra comarca. L’Escola compta en l’actualitat amb noranta alumnes, molts dels quals s’incorporaran a la Colla El Terròs, que arrenglera en les seues files una cinquantena de músics.

I com a mostra, aquesta marxa mora: «Moros nous», de José Ángel Carmona Parra, amb arranjaments per a dolçaina d’Eliseu Garcia. Alceu el volum.

P.S.: El disc «Un terròs d’argent» el podeu trobar per 12€ a El Corte Inglés i la FNAC. El podeu acomanar també en l’adreça del grup El Terrós (canvieu [ensaïmada] per @). Us l’enviaran per correu contrareemborsament.