Si fem cas dels números durs i pelats en què es mesuren el triomf o la derrota al nostre temps, el Mundial de Sud-Àfrica no l’hauria guanyat la Roja, sinó Adidas. Mentre els xicots de Del Bosque anaven guanyant partits i el personal feia cua per a emportar-se samarretes roges, la selecció alemanya del trèvol negre i les tres barres anava fent caixa… fins a uns 1.500 milions d’euros, només.

Adidas posava l’equipatge (de la selecció espanyola i d’altres onze més), els futbolistes la suor i els contribuents la cartera: abans de celebrar-se la final havia venut 6’5 milions de samarretes i 13 milions de balons Jabulani, més del doble que el 2006.

Aquestes xifres seguien inflant-se després del remat del Mundial i el 22 d’agost suposaven un augment del 15% de les vendes de la companyia degudes al futbol: “Hem venut més futbol enguany que mai”, amollava devanit Herbert Hainer, cap executiu d’Adidas.

Així, mentre uns suaven i els altres vociferaven, els de les barres somreien,  les enregistradores cantaven  i el món rodava, segur i desequilibrat alhora, com un Jabulani.

Font: “Adidas gana su mundial”, La Vanguardia (22-8-2010)