cròniques ultralocals
tema: Animals i plantes
etiquetes: , ,

El passat 25 d’abril, dissabte, cap a la una i mitja, una boira d’insectes bruzidors va enfosquir la vista dels vianants que transitaven pels carrers Fonament i Sant Antoni, a prop de la plaça de la Malva. Un eixam d’abelles buscava un bon solar on establir-se, si podia ser, no massa lluny de les floretes de la Malva, especialment resplendents (encara) poques setmanes després de l’Encuentro. Les abelles exploradores van conduir la massa voladora fins al solar de l’antiga seu de Correus, al costat de la casa dels Catalans. Darrere d’una tanca metàl·lica van formar un bolic concentrat i es van aturar a prendre aire.

Quan vam arribar nosaltres ja s’havia desplegat el dispositiu de prevenció: tancament del pas rodat i pedestre (cons i cintes) i presència policial a les cantonades.

-Han avisat els bombers, comentaven els veïns.

Mentrestant, els curiosos aguardàvem l’arribada dels vigilants del foc amb el seu camió, les escales, les sirenes, les destrals i les caretes antigàs. El que vam vore arribar va ser un discret tot terreny del qual van descendir dos membres del cos dels apagafocs del parc d’Elda, el monover Antonio García “Miñano” i un company. De compte mànegues o vestits ignífugs, els nostres herois de dissabte es van col·locar la indumentària antipicades que solen portar els apicultors: camisa blanca, capell amb faldons i tel·la metàl·lica davant de la cara i guants de goma. Van descarregar també un caixonet i esprai repel·lent.

A grapats, delicadament, com si agafaren una boira a manollades, anaven deixant al caixó aquella gelatina d’insectes daurats, mentre un zum-zum com el d’un ventilador batent l’aire condensat en una casa monovera una vesprada de botxorn estiuenc els anava envoltant. Ells, indiferents, continuaven la seua tasca amb paciència. Al final el caixó es va tancar, la bonior es va esvair i només alguna abella atrotinada giravoltava esmaperduda.

Els tafaners comentaven en veu alta si tal o tal altre haguera agafat l’eixam a pèl (com son pare de José María “el Romanero”, pensem, que els agafava a mans nues), que si no hi ficaven la reina no hi havia res a fer. Un altre que si picaven, atenció. I encara hi havia qui assegurava que un eixam és sempre inofensiu.

Els bombers del parc d’Elda s’han format per a aquesta tasca de la mà del monover Gabriel Ramírez, aficionat a l’apicultura. Cada parc de bombers té el seu equip d’arreplega d’abellades. Els eixams que recullen s’integren en el rusc d’algun abeller o apicultor, mai no s’exterminen. Les abelles són animals protegits, si s’extingiren algun dia, perillaria la humanitat sencera. Sense arribar a aquests extrems, l’agricultura pateix si no hi ha als bancals abelles que escampen el pol·len, per això els nostres agricultors solen plantar mates d’alfàbega enmig de les pebreres per tal d’atraure els insectes pol·linitzadors.

abella21

Enguany, a Califòrnia, els plantadors d’ametlers (sí, aquells que feien fan caure els preus de les nostres ametles meridionals i que produïxen cada any el 90% de la collita mundial) necessiten abelles a manta. Es calcula que un buc o rusc pot pol·linitzar un acre (uns 4 mil metres quadrats) d’ametlers i que per a produir una bona collita d’ametles calen, a Califòrnia, 20 mil milions d’abelles (un eixam pot contenir-ne entre 60 i 70 mil) i un milió d’abells o ruscos. Els abellers americans lloguen cada any pel febrer les seues arnes als cultivadors d’ametlers, les deixen als bancals i les abelles van fent la seua faena. El resultat és una abundosa collita de mel de flor d’ametler, una mel amargosa, que no es pot vendre.

La persona que cria les abelles és l’apicultor o “abeller”. A Monòver al “niu d’abelles”, “abeller”, “rusc”, “buc” o “arna” li diem colmena, com en castellà, perquè vam perdre la paraula genuïna “rusc”. Igual que a les cel·les que formen un rusc, la “bresca”, que a Monòver es diuen també amb una paraula castellana, panal (però tenim un paratge per la Pedrera que es diu la Brisca). Un altre castellanisme relacionat amb les abelles és el nom del pardal que se les menja, l’«abellerol», que a Monòver coneixem com a “bagerugo” (derivat del castellà abejaruco).

Finalment, un conjunt de ruscos en una explotació forma una “ruscada” o “arnera”, que en el lleguatge tècnic de l’apicultura es coneixen amb el nom culte d’«apiari», del llatí “apiarium” que deriva de la paraula «apis», el diminutiu de la qual (“apicula”), ens porta fins a la nostra «abella». A Eivissa es diuen “cases de beies”, “cases d’abelles” o “caseres d’abelles” i a Mallorca “caeres”.

De l’estudi del comportament de les abelles en un eixam, parteix una rama de la intel·ligència artificial, la “intel·ligència d’eixam”, que estudia el funcionament de sistemes autoorganitzats formats per molts individus que interactuen junts amb un propòsit comú. Els resultats d’aquests estudis s’han aplicat a àmbits tant diferents com la robòtica, la biologia, la sociologia, les telecomunicacions, l’economia o les matemàtiques.

Font:

Enllaços: