cròniques ultralocals
tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

La València lletja

El periodista Adolf Beltran ha publicat un llibre de títol transparent. El volum, ple d’il·lustracions provatòries, estén acta dels desastres estètics perpetrats en el teixit urbà del cap i casal.

Però, què passaria si férem el mateix amb el nostre clar país? Òbric foc per si algú vol afegir-se i al final podem publicar entre tots un llibre col·lectiu: El Monòver lleig. En aquest exemple la qüestió ja no és només estètica, sinó, ai!, més aviat ètica.

L'Era alta

tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

El Santa Claus del carrer Poveda L’inici del període nadalenc no el marca a Monòver l’arribada de l’Advent, ni l’encesa de les llumenetes dels carrers. Tampoc no arriba amb la cançó de l’enfadós dels xiquets de San Idelfonso, ni tenim una plantada d’arbre com la del Rockefeller Center a la plaça de la Sala. No. Arriba de veres quan apareix el primer Santa Claus agarrat a la barana d’un balcó. Aquests éssers vermellosos, meitat coala, meitat peresós, s’enfilen per les fronteres a una velocitat terminal: el seu moviment només seria perceptible als ulls humans després del pas d’algunes eres geològiques. Al final, els Reis els sorprenen el 6 de gener unes mil·lèsimes de mil·límetre més enllà del punt de partida. I encara els més infeliços queden allà imantats (“ell no ho faria”), fins que, més enllà de la Candelera, els seus amos se’n recorden de despenjar-los.

Francesco Tonucci: La ciutat dels infantsAcabe de llegir aquest llibre del pedagog italià Francesco Tonucci. En els últims mesos he enfilat un seguit de títols d’aquest mestre: Quan els infants diuen prou!, Amb ulls de nen, Enseñar o aprender: la escuela como investigación quince años después i ara La ciutat dels infants. Mentre llegia aquest darrer anava pensant tot el temps en la nostra petita urbs. La tesi de Tonucci és ben senzilla: utilitzem els nens com a indicador de salut urbana. Una ciutat habitable seria aquella que ho fóra per als infants. Fem una ciutat per als infants i així tindrem una ciutat bona per a tots. En la ciutat dels infants els xiquets poden anar tots sols a escola, poden jugar al carrer sense por, disposen de parcs dissenyats per ells mateixos per perdre’s i jugar a cor què vols. En la ciutat dels infants els cotxes se sotmeten als vianants, perquè la ciutat dóna la preeminència a aquests: els reserva àrees per a passejar o limita la velocitat dels vehicles en altres. La ciutat dels infants és capaç de crear una xarxa ciutadana de suport de l’infant. En la ciutat dels infants, com feia temps, tothom és un educador: la faena ja no és tota per al mestre. La ciutat dels infants creu en els seus xics, els brinda l’oportunitat de participar en el govern del municipi a través d’un consell al qual l’alcalde i els regidors escolten, consulten i tenen en compte. Les propostes de Tonucci estan duent-se a terme en diferents ciutats del món (algunes són a Catalunya i el País Valencià, on la crida de Tonucci ha sigut atesa) i agafen com a model de referència el municipi de Fano.

A Monòver només teníem un dia en què els xics participaven -tan sols simbòlicament- en el govern de la ciutat: el 6 de desembre (enguany ja no s’ha fet). No se sap que més enllà del ritual es prenguera nota de les seues propostes. Des de la societat civil, el Moviment Júnior, vinculat a la parròquia, ha fet durant anys propostes esporàdiques. L’última d’elles va ser en el darrer El Veïnat i consistia en una crítica, des de posicions cristianes, a la proposta de llei del menor. Entre els polítics monovers Paco Picó, que prové del món de l’educació i dels grups parroquials, va intentar acostar-se a posicions pròximes a les de Tonucci: atenció als espais de joc, tancament del trànsit. Un pacte malfadat que va provocar una eixida precipitada del govern, juntament amb una manca congènita de pressupost i la incomprensió dels comerciants, van fer fracassar unes accions que no van passar de ser un esbós de ciutat dels infants. Ara, amb un govern enfrascat en tot de “proyectos ambiciosos” que són tots el mateix, la ciutat dels infants s’allunya de l’horitzó. I si algun dia torna, no sabem si ho farà finançada per la ciutat dels PAIs que no és més que l’anticiutat dels infants.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

Els reis mags porten el PGOU a l'Ajuntament de Monòver

Monovers, hui, dia 1 de desembre, fa 24 hores que hem entrat en el futur. La pesada ascensió dels dos governants locals acompanyats de l’inefable arquitecte guerrer, s’assemblava molt a alguna postal nadalenca. Eren els tres reis mags Salvador, Emilio i Roberto portant l’encens, l’or i la mirra (tant se val qui portava què)? Eren tres sacerdots azteques pujant els escalons de la gran piràmide acarrejant les ferramentes sacrificials? Segons l’alcalde, el dia 30 de novembre va ser el principi del futur. Haurà començat el final del Monòver que hem conegut? Prompte ho sabrem.