cròniques ultralocals
tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

Torre amb neuQuè sent un monover que s’alça de bon de matí un dia de gener i es troba que al pati de sa casa cauen uns flocs de neu com monedes d’euro? El mateix que un noruec que en idèntiques circumstàncies es trobara que al pati de sa casa fa un sol que torra, li han eixit quatre cocoters i de fons sent un ukulele tocat amb parsimònia:

1. Obriria una O majúsula d’emoticona.

2. Buscaria qualsevol aparell enregistrador que en deixara constància.

3. Faria una ronda de telefonades entre familiars, amics, coneguts i saludats.

4. Seuria darrere de la finestra a mirar-se calmosament el fenomen.

Quan els flocs esdevingueren vulgars gotes de pluja,

5. Es tatuaria en el braç la data per recordar-la 30 anys després.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUCasal Jaume I de Monòver.
Divendres 27, a les 19:00 hores.

Casal Jaume IAquest és el títol que tindrà la xarrada de Lluís Font i Bonmatí, afectat per dos plans urbanístics, i que tindrà lloc al Casal Jaume I de Monòver. Lluís Font no és cap especialista, però molt a pesar seu, ha esdevingut un testimoni inestimable de les conseqüències reals que es deriven dels plans urbanístics que han proliferat en els últims anys al llarg del nostre territori. De fet, s’ha vist immers en dos processos d’oposició a plans d’ordenació urbana, un al poble del qual és originari, Polop, i un altre al terme d’Albatera, on actualment resideix.

Des de la seua experiència ens podrà resoldre dubtes sobre el rerefons legal de tots aquests projectes urbanístics i sobre les possibilitats que tenim com a ciutadans d’impedir que arriben a portar-se a terme.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUPassejant per la pàgina de l’estudi de Pérez Guerras, entropesse amb el dossier de premsa i amb un retall del diari El Mundo que s’ocupa de la presentació del PGOU. És una notícia de l’1 de desembre, és a dir, de 24 hores més tard que començara el principi del futur per a Monòver. La periodista transcriu les paraules dels participants en aquella roda de premsa, de totes, criden l’atenció, primer, les del regidor d’Urbanisme, que diu: “No queremos colmenas, sino calidad de vida”, afirmació que resumia “la filosofía que ha guiado la redacció del nuevo Plan General de Ordenación Urbana”, segons la periodista. Deu ser que els 57.000 habitants previstos, de compte formar ruscos, s’acomodaran en un formiguer de luxe. I més avant: “Durante 20 años no hemos podido ampliar el casco urbano porque carecíamos de suelo urbanizable, para construir una casa teníamos que tirar otra.” Això es diu: “rehabilitació”, que és el que procuren fer les ciutats que tenen un centre històric de més de dos-cents anys, com el nostre.

Però sorprenen més encara les paraules de l’arquitecte municipal, Lucas Alonso, carregades d’un entusiasme -pensem- impropi d’un tècnic municipal, a qui escauria millor un posat més imparcial. Alonso deixa anar un parell de perles que permeten entreveure com de lluny li queda la facultat. Diu, primer: “Las empresas se están dando cuenta de que aquí se está creando un área metropolitana.” Deixant de banda el fet que el terme “àrea metropolitana” difícilment se li podria atribuir al PGOU d’un sol poble, la formulació de la idea s’hauria d’haver fet canviant l’ordre del pensament, és a dir: “Las empresas quieren crear un área metropolitana [o el que siga] (y nosotros les estamos echando una mano encantados).”

La segona i definitiva és aquesta: després d’afirmar que el terme municipal de Monòver és molt gran, dels més grans de la província, amb 51 quilòmetres quadrats i d’afegir que el nucli urbà se situa en un extrem, conclou: “Con lo cual aún hay mucho territorio virgen”. La pregunta immediata és la següent: Què vol dir “verge”? Trobaríem aquest terme en un diccionari d’arquitectura i urbanisme? Deu voler dir, segurament, que el terme és “verge” d’asfalt i de ciment i que, per tant, caldrà posar-se mans a l’obra i alicatar-ho tot des de la Venta de Blai a les Enzebres. Colossal!

Ha pensat Alonso en les pedanies, llogarets, caserius, cases i casetes que fa segles que hi són? Ha pensat en el paisatge agrícola d’aquesta zona, que té més de dos mil anys? Ha passejat alguna vegada per dins d’aquest paisatge? Coneix la gent que viu dins del que considera un solar? Abans de fer-se arquitecte municipal s’hauria de saber sentir tot això.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Activitats culturals, El meu país
etiquetes:

Cinema en valenciàEls dijous a les 19’45 teniu cinema en valencià als cinemes ABC Gran Via d’Alacant, el programa és aquest:

26 gener
Star wars III. La venjança dels Sith
Dir. George Lucas

9 febrer
Harry Potter i el calze de foc
Dir. Mike Newell

23 febrer
La vida secreta de les paraules
Dir. Isabel Coixet

L’entrada és gratuïta si sou alumnes de la Universitat d’Alacant i reduïda per al públic en general. Més informació aquí.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUEl periodista Miquel Alberola i el geògraf Joan Romero coordinen el volum col·lectiu Los límites del territorio, el País Valenciano en la encrucijada. El llibre, editat pel Departament de Publicacions de la Universitat de València, recull el articles publicats durant diversos anys en l’edició valenciana d’El País amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre. Els estudis pertanyen a autoritats destacades en el camp de la geografia, l’economia, la sociologia o l’urbanisme i reflexionen sobre les infraestructures, l’urbanisme, la política territorial (o l’absència d’aquesta política). Com apunta Miquel Alberola al setmanari El Temps: “Els valencians ens trobem en una etapa de gran interés, en què, entre altres factors, l’agricultura i la indústria han estat substituïdes per la construcció com a motor econòmic, i en què els promotors urbanístics decideixen la política.”

Joan Romero, per la seua part, destaca que el territori s’ha convertit en un problema polític de primera magnitud i ha esdevingut una qüestió ciutadana de primer ordre: “S’edifica de manera contrària a la sostenibilitat, sense pensar que el territori és un element que s’acaba, sobre el qual no es pot actuar d’una manera tan agressiva. D’això són responsables administracions de tots els colors.” i afig: “El final d’aquest camí no és el model residencial a l’estil de Florida que invoca el govern autonòmic valencià, sinó el model de Torrevella, en el qual, una vegada tot ha estat explotat, no queda res, només caos.”

Més informació sobre el llibre: El País
Articles sobre urbanisme salvatge: e-valencia-org

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)