Llig la ressenya que fa Luis Andrés a Monoverpuntocom de la reunió que el Consell Territorial de la CAM ha fet a Monòver. Les xifres, per a qui no està avesat a manejar-ne amb tants de zeros, ataranten: un volum de negoci a Monòver de 143 milions d’euros el 2005, dels quals 128 de particulars, i més de 8.100 clients monovers. La lectura d’aquestes xifres m’ha recordat un relat que vaig escoltar en la barra d’una coneguda cafeteria local de boca d’un gran narrador oral. El relat es podria haver titulat “Les velletes de Santa Bàrbera” i començava amb una frase lapidària que atrapava automàticamet l’atenció del lector: “L’expansió urbana de Monòver s’ha fet gràcies a les velletes de Santa Bàrbera”. Aquelles dones baixaven cada setmana fins a l’oficina de la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia i anaven apilant els seus excedents monetaris, excedents que una vegada posats en circulació per la caixa, servien per a finançar la construcció de més i més pisos. I d’on procedien aquells excedents? Doncs, ben fàcil: de la confluència de jornals en una mateixa casa; tots els membres de la unitat familiar fent sabates dins i fora del domicili i gastant poc. Una gent que durant generacions s’havia fet a l’austeritat més absoluta i una encara incipient societat del consum que va omplir les cases, en aquells anys seixanta i setanta, de neveres, transistors, televisors, alguna motet i poc més, van provocar aquella onada estalviadora. Una onada que, al capdavall, va finançar la construcció. Així és com aquelles pioneres velletes de Santa Bàrbera, que baixaven en els anys de la febre sabatera pel carrer Bartolico amb els jornals en el pitral, van enlairar l’entitat que ara es diu CAM.
I ja posats a demanar coses als dirigents d’aquesta entitat d’estalvis, com fa Luis Andrés, jo els pregaria que tornaren una mica dels beneficis d’aquest estalvi monover, de dues maneres:
1. Millorant l’atenció als clients que s’amuntonen en l’oficina del carrer Quiles Mollà i que de vegades esperen torn al carrer.
2. Construint un centre cultural d’alta volada en el solar que tenen al costat de la Casa-Museu d’Azorín.
Dues bones formes – no els sembla?- de fer obra social.
