cròniques ultralocals
tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

Terra NaturaDe bon de matí sent les fosques flautes dels tords que sonen des de la torratxa de la casa dels Catalans. Sentint aquesta melodia descompassada de xiulits, recorde un article de Manuel Rivas sobre la balena que volia arribar a Londres; sobre els teuladins que van conquistar els nostres pobles; sobre la fauna amenaçada i el nostre planeta espremut. Els animals vindrien, segons Rivas, a viure amb nosaltres per tal de salvar la pell. Rinoceronts sorruts, ximpanzés entremaliats, jirafes golallargues, buscarien un Terra Natura que els acollira, una ciutat on establir-se. Com el mussol que miola en el barri antic les nits d’estiu; com la rabosa que s’arrima als contenidors; com les cacatues que acampen pels nostres parcs. Un signe apocal·líptic. Un èxode premonitori. La natura salvatge que busca recer en la nostra gàbia. El somni de Lorca: les lianes apoderant-se de Nova York. El deliri de March: els peixos escapant de la tempesta descomunal. “Fugint del mar, on són nodrits i fets,/per gran remei en terra eixiran.”