El Dissabte de Glòria a les 10 del matí (ara a les 12 de la nit) se celebrava la resurrecció del Nostre Senyor. El toc de les campanes anunciant aquest fet donava fi, també, a la Quaresma i era, per tant, un motiu d’alegria. Els xiquets tocaven les matraques, les dones eixien a la porta de casa fent soroll i trencaven els estris de cuina esportellats que havien reservat al llarg de l’any per a aqueixa ocasió. Al mateix moment que sonaven les campanes es feia la “sabaquinà” o la caiguda dels armats. Aquesta tradició s’ha perdut a Monòver però encara es manté viva al poble veí del Pinós.
El Canyís escrivia l’any 1910:
“el disapte resusita el Señó, repiquem es campanes en més só que may perque han descansat uns dies y en tot el poble se senten trons de escopetes y de pólvora y tota clase de roidos, de llandes, mortés, testos..”
A l’Ombria de la Sarsa, propet de la Canyada del Trigo (poblet valencià de Jumella), la gent també conta que trencaven objectes de test i recitaven:
But o forat,
merdeta de gat,
que el rei de la glòria
ha ressuscitat.
Segons explica Amades al Costumari català, mentre el Nostre Senyor és mort, la natura s’atura, els animals s’amaguen i no gosen eixir fins que ressuscita. Com que era un bon moment perquè isqueren dels amagatalls s’aprofitava per fer eixir els corcs del mobles, les arnes de la roba, etc. Es pegaven colps als mobles o la roba dient:
Cuca, cuca,
surt del forat
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.
[...] Entre les tradicions monoveres perdudes haurem d’anotar aquesta: la visita als monuments la nit de Dijous Sant. Diu la tradició que, després de la missa que commemora l’Última Cena i, una vegada efectuat el Lavatori dels Peus, s’instal·laven els monuments. El sagrari restava obert i buit. Draps morats continuaven tapant els altars, les hornacines i les imatges, com en tota la Quaresma. Els monuments consistien en una estrada amb un cadafal que se situava davant de l’altar de la capella de la Mare de Déu de l’Església i en l’altar major del Convent. Damunt del cadafal es col·locaven draps, estores i tot de testos amb unes plantes que els fidels havien cultivat a casa a partir d’uns grans de cereal. El gra havia germinat i crescut en una habitació fosca i humida. Aquestes plantes s’anomenen en diferents llocs desmais, maigs o cabelleres (a Monòver no sabem quin nom tenen). Els desmais penjaven cap a terra formant llargs filaments blanquinosos. El sacerdot col·locava el capdamunt la custòdia i el conjunt s’il·luminava amb canelobres amb ciris. Durant el vespre i la nit, els fidels, mudats, i les dones, en ocasions, vestides de teja, amb mantellina llarga i peineta, passaven pels monuments i resaven. Durant la nit els confrares es rellevaven per tal de vetlar el monument. El Divendres Sant de matí continuaven les visites. A les 5 se celebrava l’Ofici de Tenebres. El Nostre Senyor ressuscitava el Dissabte de Glòria a les 10 del matí. Aleshores es retiraven els monuments. [...]