Des d’este matí tenim dues figures de cartó més que ens representen: els gegants Xiulit i Catalineta. Els gegants són representants del poble i per això, a part de ballar en la replaceta al so de la xaramita i el tabal, desfilen en la processó de la Marededéu, davant de tot. És cert que les formes de la cultura popular han d’evolucionar, però no fins al punt de perdre de vista el seu sentit originari.

El bateig dels gegants ha seguit hui tot el ritual que corresponia al que signifiquen estes figures: presència dels governants municipals d’un signe i d’altre, amb la presidència de la màxima autoritat, eixida des de la porta del consistori… D’altra banda la gent de la Colla dels Nanos i Gegants ha estat entusiàstica i bolcada i la Colla el Xirivell ha tocat que donava gust. Ara bé, hi ha uns quants detalls que no m’han agradat i que han deslluït l’acte.

1. El nivell de llengua en una celebració com esta s’ha de cuidar: la solemnitat ha d’acompanyar el caràcter festiu, però sense que això signifique, ni parlar
   en un valencià arrossegat, ni en un valencià llepat, una cosa, la primera, sobretot, que no es fa mai quan s’usa el castellà en públic. L’ús del
   valencià ha d’estar a l’altura en el registre i
   també en els usos: no pot ser que quan arriba la part
   seriosa, la que va de bo, el ritual del bateig, es canvie al
   castellà. Es dóna així la imatge que
   una llengua s’usa de broma i l’altra de veres i s’alimenta la poca
   autoestima que els valencians sentim per la nostra llengua. Si tenim en
   compte que la plaça estava plena de xiquets, amb uns usos
   lingüístics com estos es desfà en un dia el treball
   d’anys dels mestres.
2. Què feia un rector catòlic en el
   bateig dels gegants? És una pregunta que em feia tot el
   temps. És cert que els discursos han girat entorn de la
   multiculturalitat i d’una suposada proverbial hospitalitat monovera i
   no sé quantes coses més. Ara, a l’hora de la
   veritat, els nostres xinos confucianistes els ha convertit al
   catolicisme un rector catòlic amb la salmòdia i
   la llengua habituals en els nostres temples. No havíem quedat
   que vivíem en un estat laic i que els gegants ens
   representen a tot el poble? També sobrava la brometa de
   l’aigua beneïda, una aigua, segons el rector, furtada a la
   ministra Narbona.(1)

Enllaços:

• Origen de les figures dels gegants
• Agrupació de colles de geganters de Catalunya
• Tonades de gegants
• Entrada ‘gegant’ a la Viquipèdia
• Entrada ‘giant’ en la Wiquipedia

(1) Ja estem farts de brometes capellanesques. Sobre l’aigua, la broma de mal gust és, per exemple, que si el Xúquer no porta aigua per l’Assut de la Marquesa és, diguem-ho clar, per culpa dels senyors Zaplana i Camps.