cròniques ultralocals
06.02.2007
Ha mort Joan Pellicer
temes: Cultura popular, Donotes i homenots
etiquetes:

Joan Pellicer

La notícia de la mort sobtada de l’etnobotànic Joan Pellicer, s’escampava al llarg del dia per tots els àmbits (1). En la nota que ha publicat la seua editorial, Edicions del Bullent, podeu conéixer la seua biografia i els seus llibres (2). Kikirikú també li ha dedicat una entrada del seu blog (3).

6 comentaris

perlaterra

 7-2-2007 12:44 am

La mort d’aquest home és una gran pèrdua, irreparable. I una llàstima.

Aquest home estava encara en la plenitud de la seua vida i continuava fent un paper importantíssim: el de difondre i divulgar el nostre patrimoni natural i cultural i ajudar a que l’estimàrem i el defensàrem.

Passejar per les nostres serres i camps i descobrir la riquesa de la nostra terra, llegir els seus escrits i a través d’ells conéixer i estimar la nostra natura, és el millor que podem fer nosaltres per continuar la seua gran tasca.

Joan, et recordarem com el mestre que has sigut per a moltes i molts de nosaltres. Has mort, però ens ha quedat el teu llegat.
perpal

 7-2-2007 10:06 am

Estic completament d’acord amb tu. I poc més puc afegir. Quan em van comunicar la notícia ahir (havia anat circulant pels mòbils durant tot el dia), em vaig quedar gelat.

El nostre país no està per a perdre a ningú i molt menys a persones com Joan Pellicer, que estan en la plenitud de la seua saviesa.

Ens queda, com dius tu, la tasca de continuar el seu treball de defensa i divulgació del nostre patrimoni etnogràfic.
7-2-2007 11:54 am

Perder a Pellicer es perder, además de su sabiduría, a un maestro en el mejor sentido de la palabra, alguien que amaba la naturaleza y sabía como hacernos amarla y comprenderla a todos los demás.

Gracias a él nunca volveré a ver al perejil como lo hice antes de escucharlo y leerlo. A ver si su trabajo sirve para recordarlo y respetar el entorno y las tradiciones.

Lo echaremos de menos.
carles montava

 12-2-2007 1:02 pm

Ha mort ún dels grans.
M´acabe d´enterar i m´he quedat blanc. Ensomiava trobarme´l caminant a qualsevol raconada de la nostra terra que tant s´estimava amb la seva saviesa popular. Ha sigut per a mi com la pérdua d´un avi més. Amb la seva poessía ens ha obert un món meravellós a les portes de casa que sense Joan debem continuar observant i defenent.
Ara no ens hem de quedar coixos per sempre.
Adeu Joan, plorem també els que no et vam conéixer.
Ves en pau.
14-2-2007 3:40 am

Demà dimecres a Punt 2, fan un programa especial dedicat a Joan Pellicer (em pense que serà una selecció a partir dels seus programes).

És una llàstima que home d’aquesta saviesa, siga tan desconegut per a la majoria dels valencians. Això sí, a Rodríguez de la Fuente tothom el coneix. Què ens passa als valencians?
(i que conste que no tinc res en contra de Rodríguez de La Fuente)

La veritat, és que era un plaer escoltar-lo … i llegir-lo. Això encara ho podem fer.
Lilianna

 15-2-2007 1:54 pm

Joan ja no era desconegut. Li va costar moltes lluites i moltes passes a contracorrent, però ja la gent de a peu se’l coneixia, i se l’estimava. Pocs quedaran per a sempre ben esguardats en el cor de les persones com quedarà ell en tants i tants cors.
Una forta abraçada, Joan.

comenta-ho