cròniques ultralocals
tema: Publicacions ultralocals
etiquetes:

El passat 1 de desembre Ultralocàlia complia un any. Un any és el temps que a la blogosfera separa un blog circumstancial, amb data de caducitat, d’un projecte que arriba per a quedar-se i convocar lectors. Ultralocàlia ha passat el període de prova i ja podem considerar que ha entrat en societat.

He aprofitat l’aniversari per a posar al dia el mecanisme i canviar l’aparença. La capçalera continua tenint com a referent la Torre, ara siluetejada en la línia de cel monovera. Una línia de cel vista de d’un punt no massa convencional en les vedute de Monòver i dels pocs encara no interferits o malmesos per edificis inconvenients. Es tracta d’una panoràmica obtinguda des de dalt de la Teulera, amb la volta de l’Església a l’esquerra i el Castell amagat darrere de la Goleja.

El tractament de la imatge amb una textura lleugera de llenç, és un homenatge als pintors que han plasmat el nostre poble des del Palera (l’estudi de pintura derrocat que s’aprecia a la dreta de la capçalera).

Aguardem que el canvi no marege massa al principi i que els lectors troben el que busquen: ara la barra lateral s’ha alliberat dels textos de presentació i la pàgina de contacte, que han passat a la part superior de la capçalera. El calendari ultralocal ha pujat més amunt i l’enllaç de retorn a la portada ja no és el nom del blog, sinó la paraula “inici”.

199 entrades, 57 comentaris i 17 temes després, continuem la marxa. Gràcies per la companyia.

4 comentaris

14-2-2007

Una sorpresa el nou aspecte d’aquest bloc. M’agrada, però no sé si més que el d’abans. Serà qüestió d’acostumar-nos.

I felicitats en el teu primer aniversari a la blogosfera. Es veu de lluny que aquet bloc és dels que es queden. Està molt bé.

Saps? Em va impactar allò que vas escriure: “Aquell ritus ens arribava des del Paleolític, foradava la posada en escena catòlica i s’endinsava en les fibres sensibles d’un primat que sap que morirà”.
(Aprofite el comentari per a dir-te-ho)

perpal

14-2-2007

Si he de ser sincer, jo tampoc sé si m’agrada més que el d’abans. Si em canse o vos canseu, tornarem enrere i s’ha acabat.

Gràcies per les felicitacions: tenir lectors fidels com tu és el millor estímul per a seguir teclejant.

Sí, era la set de transcendència que el ritus apaga. Ja fa quasi un any vaig escriure una entrada que parlava també d’això: http://ultralocalia.cat/2006/04/14/una-tradicio-perduda-la-visita-als-monuments/

16-2-2007

Endavant i bona sort!

Salut

perpal

16-2-2007

Moltes gràcies.

comenta-ho