cròniques ultralocals
tema: Calendari
etiquetes:

El concert del grup Ternari tindrà lloc el dimecres 25 d’abril a l’església de Sant Bertomeu de Petrer. Aquest trio de dolçainers i orgue, interpretarà obres de Joan Baptista Cabanilles en commemoració del 300 aniversari de la derrota d’Almansa i de la pèrdua dels Furs.

Ternari

tema: Educació ultralocal
etiquetes:

El meu fill de dos anys mira la televisió local. Veu com arriba una colla disfressada a la porta de l’ajuntament. Una colla de xiquets acompanyats de les seues mares. La càmera filma el grup i enquadra la mare del xiquet que mira la televisió. Sa mare. En un moment donat la mare desapareix del camp i el xiquet la busca per la pantalla, la crida, vol que torne a aparéixer, la crida més encara. La mare real és al seu costat, però ell reclama la mare televisiva que ha eixit de l’enquadrament. Aquesta anècdota em feia pensar en el poder de les imatges i en l’aprenentatge del discurs audiovisual. La lectura de les imatges en moviment no és un procés innat, s’aprén.

Aquesta escena familiar em va recordar una altra anècdota il·lustrativa que relatava el teòric de la comunicació canadenc Marshall McLuhan en el seu estudi clàssic, La galàxia Gutenberg (1962). Marshall McLuhan va certificar en aquest estudi la defunció del llibre i de l’escriptura com a fonaments de la cultura occidental. McLuhan es referia a la cultura escrita com una cultura eminentment visual; una cultura de l’escriptura, del llibre i de la lectura que hauria transformat la ment humana. El sentit de la vista es va sobredimensionar a costa de l’oïda. Havia aparegut l’home tipogràfic. Més tard, amb l’arribada de la televisió, l’home de l’era Gutenberg es trobaria en perill d’extinció. Tanmateix, McLuhan no va arribar a conéixer la xarxa global (morí el 1980), una nova era de l’escriptura i de la lectura, encara que va postular l’existència futura o ja present al seu temps d’un Llogaret Global; un fenomen respecte del qual internet constitueix un símptoma o epifenomen claríssim.

En la Galaxia Gutenberg McLuhan es fa ressò d’un treball de John Wilson, un antropòleg que usava el cinematògraf com a mitjà d’alfabetització i d’instrucció a Àfrica. Wilson conta com els espectadors d’un cinema a l’aire lliure improvisat en un poblat africà amb un llençol, es posaven molt nerviosos quan un personatge del film desapareixia de l’enquadrament i es tallava el pla. Llavors s’alçaven molestos: volien saber què havia sigut d’aquella persona, seguir-la en el seu itinerari en un pla continu, tan llarg com la vida d’un mortal. Així és com va caldre adaptar els guions: la càmera havia de seguir la persona fins que desapareguera de manera natural, no podia eixir de l’enquadrament de sobte, calia que baixara un carrer fins al final o que girara per una cantonada.

Les imatges i les emocions

Sebastià Serrano dedica un dels capítols del seu darrer assaig Els secrets de la felicitat al poder suggestiu de les imatges, a la capacitat que tenen d’alterar les mateixes zones que al nostre cervell s’associen amb la percepció i l’expressió de les emocions. Serrano recordava una altra anècdota cinematogràfica. Quan els germans Lumière van projectar en una sala fosca, un 28 de desembre de 1895, les primeres imatges en moviment captades per una càmera (l’arribada d’un tren que sembla llançar-se, des d’un primer pla intimidatori, contra el públic), uns quants espectadors s’alçaren dels seus seients i fugiren espaordits d’una locomotora que estava a punt d’esclafar-los.

L’educació en la lectura de les imatges en moviment és, doncs, necessària. Cal ensenyar el codi audiovisual, cal ensenyar a llegir les imatges. Per l’efecte seductor que exerceixen en el nostre cervell, per la presència abassegadora que tenen en les nostres vides. Això fa temps que ho saben, ho proclamen i ho reclamen els nostres amics d’Aulamèdia.

Extres:

Sebastià Serrano presenta el seu llibre:

Sebastià Serrano per Ara TV

Arribada del tren a l’estació de La Ciotat:

Imprimir (pdf)

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Arriben i… obrin el carrer. Arriben i… claven un cable per tota la frontera de ta casa. Arriben i… tallen un carrer. Quan demanes explicacions, el peó de la subsubcontracta no sap res. És ONO, o Pedro por su casa. Els han donat carta blanca i allà van… Ni una explicació ni una disculpa, ni… ni un sol policia municipal, ni un sol empleat de l’ajuntament. Res.

Hi ha exemple més clar del que representa el ciutadà per a qui ens governa? Res. A destra i a sinistra, de participació ciutadana no en volen saber res. Arriben i els donen les claus de casa, de la teua i de la meua. Què vols? Un PAI? Aquí el tens. Cabrejar Cablejar el poble? Tu mateix.

tema: El meu país
etiquetes:

Valencians per TV3

Des de Callosa arriba la campanya Valencians per TV3 que, com diuen els organitzadors:

«És una proposta popular per la pluralitat comunicativa i que pretén mostrar el seu rebuig al tancament de les emissions dels canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al País Valencià.

Pretenem recollir signatures en contra d’aquesta decisió censuradora de les nostres llibertats d’expressió i informació.

Ací baix teniu els materials de la campanya. Feu-los arribar a quanta més gent millor.

Dates de la Campanya:

Fins al 19 d’Abril: Recollida de signatures (full de signatures, vegeu materials).

El dia 20 d’Abril: Enviament massiu dels fulls de signatures a Presidència (urgent i certificat), i nota de premsa amb el nombre de signatures aconseguides als mitjans de comunicació, Acció Cultural del País Valencià i a nosaltres

Materials:

1) Full de signatures

2) Dates, adreces, etc.

tema: Cultura popular
etiquetes:

Encara que agnòstic, sóc més partidari de la Resurrecció que de la Passió i de la Mort. Més de l’Encontre que d’una processó del silenci sobrecarregada de decibels i de kilograms. Més de la Mona de Pasqua, que de la Setmana Santa. Més del vol dels coloms i la mascletada que del tam-tam dels tambors o del clam desavinent de les trompetes de Jericó. Sóc, en fi, més d’aquella antiga austeritat monovera, quasi gòtica, que dels excessos barrocs i contrareformistes dels meus contemporanis. Més de la lleugeresa alada que de la pesantor terrestre. Quina gràcia té vore com maniobra un tràiler? O millor, un d’aquells camions Pegaso sense direcció assistida?

A pesar de tot, vull reconéixer el mèrit de les confraries, que han rellançat la celebració i han fet engrossir les files de penitents i natzarens i l’assistència de públic a les processons. De l’Evangeli ja en parlarem un altre dia.

N.B.: La projecció de diapositives no pretén tenir valor estètic, només documental. Per observar l’efecte, cal que poseu la velocitat a pocs segons, entre 1 i 2.