cròniques ultralocals
temes: El meu país, Eleccions 2007
etiquetes:

Resumen Feria Mitin PP Valencia

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

País ValenciàEls resultats de les eleccions autonòmiques comencen a suscitar les primeres impressions entre els blogaires valencians. De les primeres notes de perplexitat davant el triomf impressionant del PP, més “popular” que mai i, si m’apureu, tan “obrer” com el PSOE i molt més “unit” i “compromés” que EU-Compromís, s’ha passat a unes entrades més enraonades, unes entrades que volen ser balsàmiques o que inventarien les pèrdues i que apunten les eixides de cara al futur. Examinem uns quants enllaços:

Vicent Partal escrivia a Vilaweb dos editorials, el primer feia ahir un balanç dels resultats als Països Catalans amb un capítol per al País Valencià i hui en publica un altre que és una proposta d’acció política des de la base del nacionalisme valencià, present des de fa anys i d’una manera molt activa, segons Partal, en diferents àmbits de la societat valenciana. Un nacionalisme que no a tots els llocs ha tingut una translació en l’esfera política i que caldria que s’unira i passara a l’acció política sense manies tot liderant una alternativa seriosa a l’esquerra del PSOE.

Toni Cucarella, per la seua part, insistia ahir en les limitacions del PSOE per a liderar una opció d’esquerres i afegia una llista d’enllaços a articles anteriors seus en què ha anat posant a la vista, les indecisions, els dubtes, la deriva, en fi, del PSOE i els seus dirigents en qüestions importants, com per exemple la llengua o l’estatut.

L’Apòstata Desficiosa es desfogava a l’última hora del mateix diumenge expressant la seua perplexitat i una rècua de 16 de comentaris afegits a aquesta entrada marquen els graus de temperatura dels enfebrats lectors del seu blog.

Finalment, l’amic Saül Ahav dit el Balancy, publicava a Vent d Cabylia tres entrades quasi encadenades. En la primera d’elles, escrita a última hora del diumenge, proposava convertir el seu pis d’estudiant a Barcelona en un pis-pastera per a valencians fugitius. En la segona, escrita mitja hora més tard, mostra la seu astorament, fa recompte de les destrosses que s’aproximen, i secunda l’Apòstata Desficiosa. En la darrera, emoció i reflexió es donen la mà en un article magnífic, de lectura altament recomanable que sintetitza perfectament el balanç que fem molts altres.

Quant a mi, jo em vaig gitar amb el pijama de seda, els llençols de setí ben estiradets, els taps a les orelles, la ràdio-despertador a l’hora precisa, les persianes ben abaixades, la porta tancada amb pany i forrellat, preparat per a perdre unes altres eleccions. Quan em vaig despertar, la gavina encara hi era.

temes: Eleccions 2007, Llengua ultralocal
etiquetes:

A continuació teniu una taula comparativa de les propostes que els diferents partits que opten al govern municipal fan quant a la política lingüística i la promoció del valencià. He inclós en la taula la llengua que usen en el redactat dels seus programes perquè ja és un indici del seu grau compromís i coherència. En tots els casos, llevat d’EU-Compromís, la informació s’ha obtingut de la versió impressa que han repartit per les cases. Al final hi ha una arreplega dels articles de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que afecten les administracions locals. Compareu.

cellpadding="2" cellspacing="2">
style="font-weight: bold;">Polítiques de
promoció
style="font-weight: bold;">Llengua del programa electoral
PP sense
propostes
castellà
PSOE “promoure amb decisió la normalització lingüística en els mitjans de comunicació” castellà/valencià
GIM “continuarem recolzant la normalització lingüística” castellà/valencià
EU-Compromís “ús
públic del valencià.”, divulgació de
la llengua a través del mitjans de comunicació,
valencià1
Bloc
Progressista
sense
propostes
castellà/valencià2
CdeM sense
propostes
castellà
  1. Hem consultat la versió digital del programa.
  2. La versió en valencià està farcida d’errors gramaticals de tota classe.

A continuació podeu llegir uns extractes de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià on apareixen algunes de les responsabilitats de les administracions locals en la promoció del valencià:

TÍTOL I
De l’ús del valencià

CAPÍTOL I
De l’ús oficial

Article 7

1. El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d’aquelles.

Article 10

Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

TÍTOL IV
De l’actuació dels poders públics

Article 27

El Consell de la Generalitat Valenciana, mitjançant disposicions reglamentàries, fomentarà l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans dependents d’aquesta.

Article 28

De la mateixa manera hauran de procedir els ens públics d’acord amb els principis i excepcions determinats per la present Llei.

Article 29

El Consell de la Generalitat Valenciana propiciarà l’ensenyament del valencià als funcionaris i empleats públics dependents d’aquesta, de l’administració Local i de la Central en els termes que amb aquesta s’acorda, segons principis de gradualitat i voluntarietat.

Article 30

1. La Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals podran exceptuar i bonificar respecte d’obligacions fiscals els actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la cultura valenciana, amb una consideració especial a les que comporten l’ús del valencià.

2. A les bases de convocatòria per a l’accés a càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals, en l’àmbit de les respectives competències, valoraran el coneixement del valencià per tal que puguen realitzar-se les funcions públiques d’acord amb els principis d’ús del valencià, previstos en aquesta Llei.

3. Els poders públics valencians, als efectes de l’apartat anterior, assenyalaran els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del valencià.

4. Els impressos, formularis i models oficials que hagen d’utilitzar els poders públics a la Comunitat Valenciana hauran de redactar-se de forma bilingüe.

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

L’eufòria amb què es publicita la futura piscina coberta de Monòver em recorda aquella família que ha encarregat un Mercedes que pagarà amb un rènting onerós i inacabable, però que mentrestant viu en una casa plena de goteres que no té diners per a tapar.

Si obrírem la paleta d’esta bassa coberta, tal vegada ens trobaríem en el fons alguna cabellera espessa de llimacs enganxosos. La propaganda de la pàgina promocional del PP local diu que els preus per a entrar seran: “de los más económicos de la provincia de Alicante”. Molt bé, vol dir que banyar-nos en esta pileta costarà menys que l’entrada als banys de la tia Juana en els seus bons temps? Tal volta no. Examinem-ho.

La piscina l’han pagada a mitges la Diputació1 i Aqualia (l’Ajuntament posa el terreny). Aqualia s’encarregarà de la seua explotació durant 32 anys. Se suposa que en este període de temps l’empresa ha de recuperar la inversió i guanyar diners. Com? Amb les entrades al preu més baix “de la provincia de Alicante”? Difícil.

Mirem com estan les coses a Elda. Elda acaba d’inaugurar la seua piscina coberta no fa ni dos mesos. La gestió i el manteniment són privats amb una concessió a 10 anys, el preu de l’abonament anual és de 210 € (252 € si es vol usar també el gimnàs). L’entrada d’adult costa 3’2 €. Estos preus són iguals tant per als empadronats a Elda com per als forasters. A part, l’Ajuntament d’Elda paga a l’empresa 89.000 € anuals i es fa càrrec de les despeses d’aigua, llum i gas.

La pregunta és: si a Elda, amb una població de 55.138 habitants, segons el padró de l’any passat, la piscina li suposa a l’ajuntament eixe cost anual i l’abonament és tan car (a Petrer és de 109 € anuals per als no empadronats), què costarà a Monòver, que té 12.841 habitants i on l’entrada serà més barata? Ens podem permetre un luxe com este?

N.B.: Este article l’escriu un que ha passat moltes hores a les piscines i que li encantaria tenir un servei com este al costat de casa… però no a qualsevol preu. No mentre en alguns llocs, com davant de sa casa, al centre del poble, no tenen encara les penyes posades. No mentre…

Entrades relacionades:


  1. La Diputació aporta 600 mil euros repartits en tres anualitats de 200 mil i Aqualia posa l’import que falta per a acabar-la. [tornar]

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

La coneguda pàgina oficiosa del PP local ens oferia l’altre dia una de les seues racions de llet agra. Esta volta a compte d’una denúncia que el grup ecologista Heliaca ha entrat pel registre de l’ajuntament. Efectivament, fa una setmana Heliaca posava en coneixement de l’autoritat l’existència de nombrosos abocadors incontrolats, especialment de materials de construcció.

L’anònim autor qualifica d’electoralista que estos fets es denuncien en esta època de l’any, diu que Heliaca és “inexistent”, que els seus membres no passen de tres i que estos tres són uns “ecologistes de saló”. Remarca també que són uns desagraïts perquè no van tirar una mascletada ni quan el conseller Blasco va anunciar que protegia el Coto, ni quan es va col·locar la primera pedra de l’Aula de la Natura. Tot el text està escrit en aquell peculiar estil entre comentarista de la COPE i columnista de La Razón. Un estil que cada volta li ix més de la vena a l’anònim autor d’esta pàgina ciberlocal.

La declaració del Coto com a paratge natural protegit per la Conselleria de Territori i Habitatge, seria “la mas (sic) importante conquista posible” de la qual s’haurien d’alegrar “los verdaderos ecologistas y los auténticos defensores del medio ambiente”. Bé, bé, abans de metxar-li a la traca, s’ha de posar en net la doctrina de Rafael Blasco (exconseller socialista que val ell soles per mig Consell, com bé sabia Zaplana i després Camps). La doctrina Blasco et protegeix un paratge amb tot de salves i castellets mentre per darrere t’autoritza tres camps de golf i no sé quantes mil cases.

La doctrina Blasco converteix els camps de golf en obres d’interés públic i, per tant, consenteix que s’expropie a la força per construir-ne. D’esta manera, quan el terme de Monòver l’hagen acabat d’alicatar, sempre podran convertir l’Aula de la Natura en un Museu de la Natura o en un parc temàtic amb animalets dissecats.

Per tant, amables lectors, preferisc mil voltes tres ecologistes de saló inexistents que una administració local omnipresent en mans de mitja dotzena i mitja de golfistes de gabinet… de gabinet d’arquitectes & associats.

A continuació teniu el vídeo sobre la Calderona (parc natural), que forma part de l’audiovisual “Ja en tenim prou”. Aquí podeu llegir la carta que dirigia un estudiant de Ciències Ambientals de la Universitat de València al conseller Blasco a propòsit de la seua política mediambiental. I aquí alguna mostra dels efectes de la doctrina Blasco.

L’ agonia dels espais naturals