cròniques ultralocals
tema: Eleccions 2007
etiquetes:

País ValenciàEls resultats de les eleccions autonòmiques comencen a suscitar les primeres impressions entre els blogaires valencians. De les primeres notes de perplexitat davant el triomf impressionant del PP, més “popular” que mai i, si m’apureu, tan “obrer” com el PSOE i molt més “unit” i “compromés” que EU-Compromís, s’ha passat a unes entrades més enraonades, unes entrades que volen ser balsàmiques o que inventarien les pèrdues i que apunten les eixides de cara al futur. Examinem uns quants enllaços:

Vicent Partal escrivia a Vilaweb dos editorials, el primer feia ahir un balanç dels resultats als Països Catalans amb un capítol per al País Valencià i hui en publica un altre que és una proposta d’acció política des de la base del nacionalisme valencià, present des de fa anys i d’una manera molt activa, segons Partal, en diferents àmbits de la societat valenciana. Un nacionalisme que no a tots els llocs ha tingut una translació en l’esfera política i que caldria que s’unira i passara a l’acció política sense manies tot liderant una alternativa seriosa a l’esquerra del PSOE.

Toni Cucarella, per la seua part, insistia ahir en les limitacions del PSOE per a liderar una opció d’esquerres i afegia una llista d’enllaços a articles anteriors seus en què ha anat posant a la vista, les indecisions, els dubtes, la deriva, en fi, del PSOE i els seus dirigents en qüestions importants, com per exemple la llengua o l’estatut.

L’Apòstata Desficiosa es desfogava a l’última hora del mateix diumenge expressant la seua perplexitat i una rècua de 16 de comentaris afegits a aquesta entrada marquen els graus de temperatura dels enfebrats lectors del seu blog.

Finalment, l’amic Saül Ahav dit el Balancy, publicava a Vent d Cabylia tres entrades quasi encadenades. En la primera d’elles, escrita a última hora del diumenge, proposava convertir el seu pis d’estudiant a Barcelona en un pis-pastera per a valencians fugitius. En la segona, escrita mitja hora més tard, mostra la seu astorament, fa recompte de les destrosses que s’aproximen, i secunda l’Apòstata Desficiosa. En la darrera, emoció i reflexió es donen la mà en un article magnífic, de lectura altament recomanable que sintetitza perfectament el balanç que fem molts altres.

Quant a mi, jo em vaig gitar amb el pijama de seda, els llençols de setí ben estiradets, els taps a les orelles, la ràdio-despertador a l’hora precisa, les persianes ben abaixades, la porta tancada amb pany i forrellat, preparat per a perdre unes altres eleccions. Quan em vaig despertar, la gavina encara hi era.

8 comentaris

30-5-2007

Es verdad que la gaviota aun sobrevuela nuestras cabezas, pero no es todo tan triste: en Salinas ha caido un dictador y en Monovar parece que al fin escampa la “Borrasca”. Podía haber sido peor…

30-5-2007

Sí, sí. Però a nivell comarcal hi ha hagut grans contrastos: a Monòver no sabem com quedarà el govern després dels pactes. A Novelda l’esquerra ha recuperat el govern, però a Elda i a Petrer l’ha perdut d’una manera estrepitosa i incomprensible. Per cert, per què no ens contes en quatres ratlles com ha quedat al panorama al teu poble?

Dèlia

31-5-2007

Sembla que jo sí que puc publicar un comentari, no comprenc com és que a tu no et deixen (coses de Microsoft…). Gràcies per la bentornada, va ser un moment d’eufòria que espere que dure; ja ho aniràs notant pel nombre d’entrades noves.

31-5-2007

Perplexitat, impotència, ràbia, “depre” … i no sé quants adjectius més caldria utilitzar per a descriure les emocions postelectorals que des del diumenge m’han anat atravessant.

Sabíem que que el que més abunda per ahí no és precisament el seny i el trellat. Que el que cala de veritat entre la major part del personal és allò de “pa i circ”. També sabíem que la censura, la propaganda i la manipulació de Canal 9 fa que una gran part de la població valenciana, desinformada i sense cap interés en els temes col•lectius, es crega de veritat allò del “levante feliz”, etc.

Però malgrat tot, érem molts els qui pensàvem que el desgast de dotze anys de majories absolutes farien que ara no ho tingueren fàcil. I han arrassat. Un relleu a la Generalitat era una condició necessària, encara que no suficient per a produir el canvi. Ara sabem que el canvi és impossible. Que el desgavell urbanístic que està destruïnt el nostre estimat País Valencià, no va a aturar-se. Ni tan sols a frenar-se.

A pesar d’aquests resultats tan negatius, jo pense que des dels moviments socials s’ha fet molt, més que mai. I que hem de continuar.

Perquè sense nosaltres, les coses encara serien pijor. Com diu B.Brecht “Aquells que lluiten són els imprescindibles”.

Ànim, perpal, i a continuar.

31-5-2007

Ànim, Kirikú, la lluita continua… :-)

31-5-2007

Pues en Salinas no ha ganado realmente nadie. Juan Amoros (ex-EU y ex-Juventudes Falangistas) y su “Juntos por Salinas” ha perdido sus 24 años de “mayoría absolutista” (4 concejales), el PP recupera 2 concejales, el PSOE baja 100 votos y 1 concejal (se queda con 2) y Salinas Independiente (expulsados del PSOE tras 8 años por ser de izquierdas y hablar claro) consigue un concejal.

Total: 4-2-2-1. Parece un esquema futbolero pero es una condena a entendernos…

31-5-2007

Y no es tan incomprensible el descalabro del PSOE si piensas que llevan manteniendo alcaldable 20 años y cortan las alas dentro del partido a las nuevas ideas. Debería dimitir la cúpula del PSOE en la comarca.

31-5-2007

Interessant: vos giren l’esquena en el vostre partit, en feu vosaltres un altre i vos emporteu un regidor. El PSOE n’hauria de prendre bona nota: si no dóna opció a gent jove amb empenta i s’entesta a blindar les seues velles guàrdies, s’arrisca a això o a mals majors com els d’Azorín a Elda o el mateix Pla al PV.

comenta-ho