cròniques ultralocals
tema: Eleccions 2007
etiquetes:

Benvolgut Segismundo,

em permetràs que em dirigisca a la teua persona per contestar l’escrit que el col·lectiu d’Esquerra Unida ha publicat valorant els resultats de les passades eleccions municipals. De les afirmacions que feu, m’agradaria comentar alguns aspectes. En un passatge del vostre escrit vos queixeu d’esta manera:

Hemos sufrido ataques incomprensibles, de pobres personas que nos ven como sus enemigos y, entre unos y otros, hemos conseguido la composición municipal que tenemos.

Esta carta no la motiva el fet que em considere una d’eixes “pobres personas” que vos han atacat i que vos veuen com els seus enemics. No me’n considere, primer perquè per a mi no sou uns enemics, més bé el contrari, i en segon lloc perquè alguns articles que vaig escriure en este espai no eren un atac, tal i com intentaré explicar.

Un altre bocí que m’agradaria comentar és aquell en què vos queixeu de la campanya de desprestigi que heu patit. Ho expresseu d’esta manera:

También es cierto que hemos sufrido una gran campaña de desprestigio, con ataques constantes de los defensores del bipartidismo que se consideran de izquierdas y les molesta nuestra presencia de una manera enfermiza.

Aquí he d’estar d’acord amb vosaltres, heu patit una gran campanya de desprestigi, però no ha vingut del costat que penseu, també intentaré exposar el meu punt de vista sobre esta qüestió.

Comencem per “la gran campanya de desprestigi”. Efectivament heu tingut una forta campanya en contra i vos l’ha feta qui pretenia tirar-vos una mà. La campanya de desprestigi vos l’ha feta la dreta monovera des de les pàgines de Monóvar Digital. Vos van fer una crònica entusiàstica de l’acte de presentació de la llista, han tractat d’influir en els votants d’esquerra per tal que vos votaren a vosaltres i, finalment, van fer publicitat, amb foto inclosa, de la vostra festa de final de campanya. Que jo sàpia sou l’únic partit que ha merescut este privilegi. I, curiosament, vosaltres, que disposeu d’un blog, no l’heu usat per a estos menesters. Esta propaganda ens va desconcertar des del principi a molts votants d’esquerra que ens preguntàvem, astorats, per què la dreta local feia campanya d’EU-Compromís. Jo ho vaig denunciar en dues ocasions des de les pàgines d’Ultralocàlia (aquí i aquí) i, sincerament, he aguardat durant tota la campanya un gest per part vostra desmarcant-vos dels intents de la dreta de promocionar el vostre partit.

Mentrestant, vosaltres no heu dit res. Bé, res no, vas publicar una carta de presentació en què apostaves per la continuïtat en la política que havia seguit Esquerra Unida durant els anys noranta: pactes amb el PP i el GIM per tal de garantir l’estabilitat i fer la política d’esquerres que poguéreu. Ho explicaves d’esta manera:

Encara estan vigents molts dels projectes realitzats per l’anterior regidor, moltes de les maneres i comportaments democràtics, i moltes de les propostes anteriors, que hem inclòs en el nostre Compromís per Monòver. Els darrers quatre anys sense Esquerra Unida en l’Ajuntament, el poble els ha notat. S’ha deixat sentir la nostra absència, sobretot ens els canvis capritxosos de govern (tres governs en quatre anys), en els comportaments, i en la pèrdua de pes de les polítiques d’esquerra i valencianistes que hem vingut impulsant quan hem estat a l’ajuntament.

Eixa és la roda de molí amb què voleu fer-nos combregar als votants d’esquerra: que si vosaltres governeu amb la dreta, la dreta és fa d’esquerres i si no, és dreta i prou. Però enguany la roda de molí era de dimensions monumentals, perquè significava donar el govern a un equip que s’ha caracteritzat per una gran virulència contra aspectes centrals del nostre ideari. Un equip que es va oposar, quan encara estava a l’oposició, amb una gran violència verbal, a un timidíssim reglament lingüístic municipal i que va introduir el blaverisme al nostre poble i, a les escoles, la guerra de les banderes. Un equip que ha volgut criminalitzar la Trobada d’Escoles en Valencià, que ha justificat les pintades contra el Casal, que ha boicotejat el Correllengua, que vol portar endavant un PGOU devastador, que ha demonitzat o menyspreat públicament els moviments ciutadans que s’oposen als PAIs, que ha exercit una censura fèrria dels mitjans de comunicació públics, que des dels mitjans digitals al seu servei ha atacat els ensenyants monovers vinculats a l’organització de la Trobada, que… Voleu que continue?

Sincerament, vaig lamentar el resultat que heu obtingut, com vaig lamentar el que vau obtenir fa 4 anys. Crec que a l’Ajuntament de Monòver hi ha d’haver una representació d’Esquerra Unida, però no sota la forma d’una sucursal del neocaciquisme local. Perquè, un gran dubte em rosega des que vaig saber els resultats electorals: què hauríeu fet amb el vostre regidor en una composició a l’ajuntament de 7 (PSOE) + 7 (PP) + 1 (BP) + 1 (GIM)? Amb qui hauríeu pactat? Este gran dubte, que compartisc amb molts votants d’esquerra, vos ha deixat una altra vegada fora de l’ajuntament.

Aguarde que de la reunió que teniu el 9 de juny isca un compromís d’esquerres i amb l’esquerra d’este poble i un pla de treball a quatre anys vista, sense cap interferència dels neocacics. Si opteu per esta via podreu comptar amb la meua confiança. Si decidiu continuar la vostra trajectòria sucursalista, la millor opció serà que, abans de deixar de saludar-nos, busqueu votants més cap a la dreta. Els monovers que m’han demostrat enyorança per l’absència d’EU al consistori no són votants “naturals” de l’esquerra, sinó persones amb un perfil de centre-dreta que els agrada una gestió de tall conservador, amb algun toquet esquerrà moderat i que estaven encantats de la tranquil·litat que els proporcionàveu. Tal vegada l’estratègia no siga, en eixe cas, deixar-se vore pel Casal, sinó pegar-se una volteta pel Casino…

2 comentaris

manolo

11-6-2007

Em pareix mal aquesta campanya en contra de Esquerra unida que esteu llevant. No crec que perqué una web del PP faiga certa campanya a favor de EU de ahí se deduisca que van a pactar, me pareix el etern problema de les esquerres, sempre tirant-se els trastos al cap sense fer un front comú en contra de la dreta (aixi ens va). No aneu a perdonar-li mai que es juntara amb el PP, jo vos recordaría que la primera vegada el pacte va ser PP-PSOE- EU, i va ser consecuencia del problemes intern del PSOE amb Serrello. Vosaltres diueu en altre escrit que no perque haiga gent de l’esglessia al PSOE vol dir que aquest partit represente a l’Esglessia, bé jo vos diria: no perque una web del PP tinga interés en que es presente EU vol dir que EU estiga amb el PP, o no perque una volta es va pactar amb la dreta (que a més a més no estaba tant a a dreta com ara)en unes circunstancies concretes vol dir que vaiga a pactar-se sempre. Penseu-ho jo crec que habría que haver estat més units.

11-6-2007

Gràcies, Manolo pel teu comentari. Anem a pams:

1. No faig una campanya contra EU.

2. He sigut votant d’EU i intente explicar per què jo i molts altres com jo, no hem pogut votar un partit que defensa un programa que hauríem firmat quasi, quasi amb els ulls tancats. I ho faig, sobretot, després de llegir la valoració que fan dels resultats electorals. El més fàcil és dir que este fa campanya en contra meu i no em vota perquè és un pobre desgraciat que va a favor del PSOE. És el típic recurs de la gent de partit davant les crítiques de l’electorat.

3. Que esta pàgina del PP faça campanya a favor d’EU-Compromís des d’un mes abans de les eleccions és, si més no, un mal símptoma, agreujat quan per l’altra part no hi ha cap reacció. I qui sàpia llegir, que llija.

4. Este no és el típic problema de les esquerres tirant-se els trastos al cap. Jo i molts com jo continuem allà on estàvem i només aguardem poder tornar a votar un partit que defensa un programa que compartim, però que pactant amb la dreta només pot dur-lo a la pràctica en un percentatge minúscul, mentre els altres fan la política conservadora que volen fer.

5. No vull entretenir-me parlant del que va passar fa 10 anys. Les circumstàncies no són les mateixes. M’interessa el present i el futur i el paràgraf final de la meua “carta oberta” (que no “atac obert” com insinues) ho expressa com ho sent.

comenta-ho