Benvolgut Segismundo,

em permetràs que em dirigisca a la teua persona per contestar l’escrit que el col·lectiu d’Esquerra Unida ha publicat valorant els resultats de les passades eleccions municipals. De les afirmacions que feu, m’agradaria comentar alguns aspectes. En un passatge del vostre escrit vos queixeu d’esta manera:

Hemos sufrido ataques incomprensibles, de pobres personas que nos ven como sus enemigos y, entre unos y otros, hemos conseguido la composición municipal que tenemos.

Esta carta no la motiva el fet que em considere una d’eixes “pobres personas” que vos han atacat i que vos veuen com els seus enemics. No me’n considere, primer perquè per a mi no sou uns enemics, més bé el contrari, i en segon lloc perquè alguns articles que vaig escriure en este espai no eren un atac, tal i com intentaré explicar.

Un altre bocí que m’agradaria comentar és aquell en què vos queixeu de la campanya de desprestigi que heu patit. Ho expresseu d’esta manera:

También es cierto que hemos sufrido una gran campaña de desprestigio, con ataques constantes de los defensores del bipartidismo que se consideran de izquierdas y les molesta nuestra presencia de una manera enfermiza.

Aquí he d’estar d’acord amb vosaltres, heu patit una gran campanya de desprestigi, però no ha vingut del costat que penseu, també intentaré exposar el meu punt de vista sobre esta qüestió.

Comencem per “la gran campanya de desprestigi”. Efectivament heu tingut una forta campanya en contra i vos l’ha feta qui pretenia tirar-vos una mà. La campanya de desprestigi vos l’ha feta la dreta monovera des de les pàgines de Monóvar Digital. Vos van fer una crònica entusiàstica de l’acte de presentació de la llista, han tractat d’influir en els votants d’esquerra per tal que vos votaren a vosaltres i, finalment, van fer publicitat, amb foto inclosa, de la vostra festa de final de campanya. Que jo sàpia sou l’únic partit que ha merescut este privilegi. I, curiosament, vosaltres, que disposeu d’un blog, no l’heu usat per a estos menesters. Esta propaganda ens va desconcertar des del principi a molts votants d’esquerra que ens preguntàvem, astorats, per què la dreta local feia campanya d’EU-Compromís. Jo ho vaig denunciar en dues ocasions des de les pàgines d’Ultralocàlia (aquí i aquí) i, sincerament, he aguardat durant tota la campanya un gest per part vostra desmarcant-vos dels intents de la dreta de promocionar el vostre partit.

Mentrestant, vosaltres no heu dit res. Bé, res no, vas publicar una carta de presentació en què apostaves per la continuïtat en la política que havia seguit Esquerra Unida durant els anys noranta: pactes amb el PP i el GIM per tal de garantir l’estabilitat i fer la política d’esquerres que poguéreu. Ho explicaves d’esta manera:

Encara estan vigents molts dels projectes realitzats per l’anterior regidor, moltes de les maneres i comportaments democràtics, i moltes de les propostes anteriors, que hem inclòs en el nostre Compromís per Monòver. Els darrers quatre anys sense Esquerra Unida en l’Ajuntament, el poble els ha notat. S’ha deixat sentir la nostra absència, sobretot ens els canvis capritxosos de govern (tres governs en quatre anys), en els comportaments, i en la pèrdua de pes de les polítiques d’esquerra i valencianistes que hem vingut impulsant quan hem estat a l’ajuntament.

Eixa és la roda de molí amb què voleu fer-nos combregar als votants d’esquerra: que si vosaltres governeu amb la dreta, la dreta és fa d’esquerres i si no, és dreta i prou. Però enguany la roda de molí era de dimensions monumentals, perquè significava donar el govern a un equip que s’ha caracteritzat per una gran virulència contra aspectes centrals del nostre ideari. Un equip que es va oposar, quan encara estava a l’oposició, amb una gran violència verbal, a un timidíssim reglament lingüístic municipal i que va introduir el blaverisme al nostre poble i, a les escoles, la guerra de les banderes. Un equip que ha volgut criminalitzar la Trobada d’Escoles en Valencià, que ha justificat les pintades contra el Casal, que ha boicotejat el Correllengua, que vol portar endavant un PGOU devastador, que ha demonitzat o menyspreat públicament els moviments ciutadans que s’oposen als PAIs, que ha exercit una censura fèrria dels mitjans de comunicació públics, que des dels mitjans digitals al seu servei ha atacat els ensenyants monovers vinculats a l’organització de la Trobada, que… Voleu que continue?

Sincerament, vaig lamentar el resultat que heu obtingut, com vaig lamentar el que vau obtenir fa 4 anys. Crec que a l’Ajuntament de Monòver hi ha d’haver una representació d’Esquerra Unida, però no sota la forma d’una sucursal del neocaciquisme local. Perquè, un gran dubte em rosega des que vaig saber els resultats electorals: què hauríeu fet amb el vostre regidor en una composició a l’ajuntament de 7 (PSOE) + 7 (PP) + 1 (BP) + 1 (GIM)? Amb qui hauríeu pactat? Este gran dubte, que compartisc amb molts votants d’esquerra, vos ha deixat una altra vegada fora de l’ajuntament.

Aguarde que de la reunió que teniu el 9 de juny isca un compromís d’esquerres i amb l’esquerra d’este poble i un pla de treball a quatre anys vista, sense cap interferència dels neocacics. Si opteu per esta via podreu comptar amb la meua confiança. Si decidiu continuar la vostra trajectòria sucursalista, la millor opció serà que, abans de deixar de saludar-nos, busqueu votants més cap a la dreta. Els monovers que m’han demostrat enyorança per l’absència d’EU al consistori no són votants “naturals” de l’esquerra, sinó persones amb un perfil de centre-dreta que els agrada una gestió de tall conservador, amb algun toquet esquerrà moderat i que estaven encantats de la tranquil·litat que els proporcionàveu. Tal vegada l’estratègia no siga, en eixe cas, deixar-se vore pel Casal, sinó pegar-se una volteta pel Casino…