I el llop famolenc va anar a la plaça de la Malva, a la casa de les 8 cabretes rogetes:

-Pum, pum.
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i porte les mamelletes plenes pa donar-vos de mamar. Obriu-me la porta.
-A vore, amostra-mos una pateta…
-Ai quina peüngla més negra! Vés-te’n, vés-te’n, que eres el llop!

I en vore que no havia pogut passar, el llop famolenc va mampendre devers a la plaça de la Sala, a la casa de les 7 cabretes blavetes:

-Pum, pum
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i…
-Para, para, ja sabem que eres el llop, deixa’t de romanços i passa pa dins.

Aixina va ser com les 7 cabretes blavetes van obrir-li la porta al llop famolenc. I per això ara les cabretes blavetes han de donar de menjar al llobarro sense parar, sense parar, pa que no se les menge a elles.

I conte arrematat, per la xumenera… no, no, un moment, que el conte encara no l’han arrematat. Falten quatre anys.