Si fa uns mesos parlàvem de la gallina monovera i dels esforços del Grup Naturalista Heliaca per recuperar aquesta espècie autòctona, ara toca parlar d’un altre hoste habitual dels galliners de Monòver, la gallina americana o, com es diu a Monòver, la ‘mericana’.

Fa unes poques setmanes es descobria que aquestes aus de corral no deriven de les que van portar els descobridors castellans a sud-amèrica, tal i com es pensava, sinó que es tracta de descendents de les gallines que viuen a les illes polinèsies de Cook, Samoa o Tonga, a molts quilòmetres Pacífic enllà de les costes americanes.

El descobriment s’ha produït després que s’analitzara l’ADN d’un os de gallina d’un putxero precolombí trobat al jaciment de l’Arenal, a Xile. Aquest os pertanyia a una cosina germana polinèsia. L’os demostra de passada que els polinesis havien “descobert” Amèrica cents anys abans que Colom, donada l’evidència que les ‘mericanes’ són incapaces de volar com un jet.

Les gallines i els pollastres americans són més menuts que els europeus. Les mares són molt agressives quan tenen pollets, poden plantar-li cara tranquil·lament a un gat. Ponen 7 o 8 ous i es queden de seguida lloques. Perquè són bones lloques i tenen molta cura dels pollets, s’han usat tradicionalment per a “sacar llocades”, és a dir per a covar els ous d’altres espècies: de gallines europees, d’ànecs (patos), de titots (pavos) i, fins i tot, de perdius. Tal i com es pot vore a la fotografia de la dreta, on una ‘mericana’ cuida uns pollets de gallina monovera.

Els pollastres, en canvi, són molt cantadors i es barallen amb qui es presente. Al galliner de Julianeta (la Pedrera), el pollastre americà solia desafiar un titot descomunal.

Font: Diari Avui: “Les gallines van descobrir Amèrica”

Enllaç: “Radiocarbon and DNA evidence for a pre-Columbian introduction of Polynesian chickens to Chile”, Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, núm. 25, vol. 104 (19-6-2007).