N’informava l’Abc fa dos dissabtes: el divendres anterior el Museu Central de l’Exèrcit Rus havia celebrat el 60é aniversari de la invenció del kalàixnikov, nom amb que es coneix el fusell d’assalt rus AK-47. La notícia, a la contraportada, la il·lustrava la fotografia d’un exultant i quasi perenne Mikhaïl Kalàixnikov abraçat al seu invent. Kalàixnikov és el general de 87 anys que es va posar a inventar aquesta arma tan eficaç el 1941, després d’haver vist morir uns companys que van quedar inermes davant l’exèrcit alemany en banyar-se-los les metralladores que portaven. Tant es va aplicar l’oficial rus, que el 1949 l’Exèrcit Roig ja disposava dels seus flamants AK-47. El camarada Kalàixnikov és ara un pacífic militar retirat que fabrica, per matar -només- el temps, escopetes de caça. L’invent el va fer mereixedor de dues estreles d’or d’Heroi de la Unió Soviètica.

L’AK-47 passa per ser el fusell d’assalt més eficient del món, és capaç de disparar 600 bales en un minut, pot funcionar encara que s’haja banyat o enfangat. Consta de nou peces que encaixen al mil·límetre. De l’AK-47, que costa uns 200 euros, se n’han fabricat més de 100 milions d’unitats. En el temps que portes llegint aquest article, un grapat de persones hauran caigut sota les bales d’un kalàixnikov a qualsevol lloc del planeta, perquè ha sigut el protagonista de qualsevol conflicte armat que haja cremat al món des que es va inventar. A Àfrica es pot comprar a qualsevol cantonada per uns 30 euros. Amb ell es maten els nens soldat, amb AK-47 atrotinats amb els carregadors enganxats amb cinta aïllant que els senyors de la guerra els donen només que tinguen la força de sostenir-los. Conta Kapuściński al seu Èben que els xiquets combaten entre si tan a prop com si es cantalejaren i que els fusells, disparats a una distància tan curta, els deixen els cossos capolats.

Jennifer Green i Amin Tarzi parlen, en un informe sobre la proliferació sense control d’armes lleugeres al món i la influència que aquest fet té en les dones que pateixen els conflictes armats, de “cultura del kalàixnikov” per a referir-se a la instauració en un país de l’estat de guerra permanent, amb la violència de les bales convertida en l’escenari quotidià en què discorren les seues vides. Parlen d’Afganistan, poden parlar també de Palestina, o del Congo i, és clar, també d’Irak.

Amnistia Internacional, juntament amb altres organismes internacionals, ha engegat una campanya contra els kalàixnikov descontrolats. Hi dóna suport, ironies del món nostre, el general Kalàixnikov, el camarada venerat, l’heroi llorejat, l’inventor d’aquest giny del dimoni.

Enllaços relacionats:

• Fitxa tècnica de l’AK-47
• AK-47: el arma peor regulada del mundo, nota de premsa d’Amnistia Internacional
• El general Kalashnikov se une al llamamiento de Amnistía Internacional
• Ereskia: AK-47, el asesino del mundo (reprodueix unes paraules autojustificatives del general Kalàixnikov)
• Emily Schroeder, Vanessa Farr, Albrecht Schnabel: Gender Awareness in Research on Small Arms and Light Weapons A Preliminary Report (pdf) (informe eleborat per a Swisspeace)
• Història del nen soldat Sheik Kondewa, per J. M. Vidal-Illanes
• Justícia i Pau, campanya “Armes sota control”
• Campanya conjunta “Armes sota control”
• International Action Network on Small Arms