I el llop famolenc va entrar a la casa de les set cabretes blavetes. Però va resultar que la cabreta coixeta, quan va vore les orelles del llop, va córrer a amagar-se davall d’un llibrell. Entre totes volien fer-la eixir, però ella no consentia. Les sis cabretes blavetes rodejaven el llibrell i li deien:

-Ix, germaneta, ix, que el llop s’ha deixat la dentadura en sa casa.

-No vull eixir, que en la tele va dir que me menjaria la primera i sense escorxar-me.

I el germà major, un mascle blavet, cepadet, de banyes incipients i pereta, que li agradava molt tupar les cabretes rogetes i les potes de les cadires si no tenia res millor, li deia:

-Cabreta, cabreta coixeta, també va dir que me menjaria a mi i no m’ha fet res. Ix d’una volta que mos se’n passa el pacte!!

-No, no i noooo!! -belava la cabreta des de davall del llibrell.

El germà estava ja a punt de perdre el bel, quan va parlar el llobarro amb una veu melosa (i farfallosa perquè s’havia deixat les dents en la llobera).

-Cabreta, cabreta coixeta, ix que ha passat la campanya i ja no porte dentadura.

Al final, el llibrell va començar a alçar-se i, a espaiet a espaiet, la cabreta coixeta va traure primer el morret, després les orelles, una poteta, l’altra, i al remat la cua.