Imatges extretes del catàleg del canterer Ramón Mollá Castelló (1920 aprox.) reproduït dins Ilse Schütz, El bordado de Agost. Alfarería turística del siglo XIX, Museo de Alfarería-Ayuntamiento de Agost, 2000, pàg.38.
Els remitents del catxarro d’Argentona potser no s’han parat a pensar que aquest atifell tan inofensiu també és un productor de gasos d’efecte hivernacle i un consumidor de recursos no renovables.
Necessitem energia per a arrabassar a la terra l’argila necessària per a coure’l. Caldrà transportar aquesta argila fins a cal canterer cremant algun combustible. El canterer haurà de rentar i cribar bé l’argila i posarà en marxa el torn, que tal vegada funcionarà amb electricitat produïda desgavellant àtoms d’urani en alguna central nuclear. Finalment, encendrà el forn amb llenya o amb gasoil, o tal vegada amb gas natural o amb carbó i courà l’argila tendra fins al punt desitjat. El catxarro caldrà tornar-lo a transportar, ara fins al mercat, amb un nou consum d’energia. L’argila destinada a fer un catxarro no la podrem tornar a usar, i no tindrem nova argila fins dins de quaranta o cinquanta glaciacions.
El catxarro sostenible l’obtindrem només si anem fins a l’argiler amb un carro i una mula, si traiem l’argila amb un llegó i un cabasset. Si el torn el fem girar amb el peu. Si el forn l’encenem amb llenya de pins escombrats. Si la terrissa la portem al mercat amb la nostra mula i el nostre carro. Si el catxarro l’hereten catorze generacions successives. Si la mula l’alimentem amb productes naturals. Si l’energia que ha mogut el peu del terrissaire s’ha obtingut d’aliments naturals produïts i transformats en el rodal. Si el comprador ha anat a la plaça a peu. Si…
Com veieu, el catxarro també pot ser insostenible, encara que disposem d’un bon braó per a alçar-lo.
Enllaços relacionats:
Entrades relacionades:
