Senyor alcalde,

m’han contat, i he llegit, una part del contingut de la seua compareixença davant les càmeres de TVM el dia abans del Correllengua. Per sort, no la vaig vore, ni ganes, perquè la virulència de la versió original de les seues compareixences sol superar, de molt, els extractes que després circulen. I resulta que aquests extractes m’han despertat la memòria…

A finals de l’any 1994 acudia vosté a un acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià que va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Monòver; se celebrava llavors l’aniversari de la incorporació de Monòver i la rodalia al Regne de València. L’acte consistia en la lectura d’un manifest (segurament ple de “sandeces”, com vosté diu). Vosté era present entre el públic. Hi va acudir per donar-se una pàtina de centrisme i tarannà obert davant una possible candidatura a l’alcaldia en les eleccions municipals que s’havien de celebrar l’any següent.

La cosa va anar malament i l’assistència a aquella lectura li va causar la pèrdua del carnet de militant del seu partit, a vosté i a algunes persones més que l’acompanyaven. És curiós que llavors pretenguera passar per obert i centrat amb la companyia de les mateixes persones que ara vol mostrar davant el poble com una colla de potencials terroristes perillosos i que pretenga avisar a la ciutadania que s’aparte del nostre contacte quan vosté una volta el buscava.

Senyor alcalde, recapacite. No creu que li pararia millor aquell maquillatge centrat i centrista que la carassa ultra que s’entesta a posar-se ara? No veu que els vots se li escapen per totes les costures?

Senyor alcalde, relaxe’s una mica i, l’any que ve, vinga-se’n amb nosaltres al Correllengua! Si no se sent en forma per a córrer darrere de la Flama, sempre podrà ballar-se una polca amb el seu portaveu. Vorà que bé que s’ho passen i com puja la intenció de vot.