cròniques ultralocals

Arquitectures de l'aigua (CEL)

La darrera publicació del CEL (Centre d’Estudis del Vinalopó) ja s’ha posat a la venda a les llibreries de la comarca. El volum, coordinat per Tomàs Pérez, inclou, tal i com avançàvem fa unes setmanes, un total de set treballs que repassen un conjunt vastíssim d’obres hidràuliques de diferents èpoques i estils.

Les construccions estudiades ocupen un espai de molts quilòmetres quadrats, des de la rambla de Puça, en les faldes del Sit, fins a Orito i les estribacions de la serra de Tabaià, a Elx; des de la serra del Cavall al Carxe. La tipologia dels elements hidràulics també és molt variada: aljubs, basses, llavadors, rafes, boqueres, aqüeductes, pantans, molins, banys, ponts, séquies, partidors, assuts, parats, pous, brolladors, fonts, canals… Tots els elements apareixen fotografiats i en conjunt s’apleguen un total de 133 il·lustracions en color. La suma dels pobles estudiats comprén un bon bocí del recorregut del Vinalopó i de les rambles adjacents, des del pantà d’Elda a Elx: Petrer, Elda, Monòver, el Pinós, Novelda, Montfort i Asp.

Cal destacar del volum el seu caràcter divulgatiu alhora que rigorós. S’ha evitat caure en el patracol per a especialistes, carregat de notes a peu de pàgina i de bibliografia. Així, les referències s’arrepleguen al final sota l’epígraf, no de “Bibliografia”, sinó de “Bibliografia general, per a saber-ne més”. La maquetació també ha pretés un acostament al lector mitjà; s’ha optat així pel cos de lletra gran, les il·lustracions en colors de format mitjà-gran, la distribució del text a dues columnes i unes dimensions més acostades a la revista que al llibre. Tal vegada es troba a faltar un glossari de termes especialitzats i un índex onomàstic i toponímic. En aquest darrer cas es compensa amb un mapa de situació que obri cada capítol i que permet situar-se geogràficament abans d’encetar la lectura.

Arquitectures tradicionals de l’aigua a les Valls del Vinalopó enceta una nova línia de publicacions del Centre d’Estudis Locals del Vinalopó: Punt d’Encontre, Col·lecció d’Investigació sobre Cultura Popular i Patrimoni. La intenció d’aquesta col·lecció és l’estudi i la divulgació del patrimoni comarcal. En aquest cas, el patrimoni hidràulic, un llegat de gran bellesa i seriosament amenaçat a tots els nostres termes municipals, on per cada construcció restaurada n’hi ha deu caent-se. O com diu la cita destacada en la portada: “Els nostres paratges amaguen racons inèdits d’estructures arquitectòniques inigualables.”

A Monòver el llibre es pot adquirit a la llibreria Martínez (a ca Paco). Els interessats es poden posar en contacte amb el CEL escrivint a l’apartat 178 de Petrer (03610),

Índex de l’obra:

0. Presentació

1. El Pinós i l’Alguenya, hidràulica a l’ombra del Carxe, Clara Pérez Pérez

2. Monòver, microsistemes d’un extens terme, Tomàs Pérez Medina

3. Elda, arquitectures vora el riu Vinalopó, Tomàs Palau Escarabajal i Emilio Gisbert Pérez

4. Petrer, el camí de la rambla de Puça, Fco. Javier Jover Maestre i Tomàs Pérez Medina

5. Novelda, el ventall de la Séquia Major, David Beltra, José Ramón Ortega i Tomàs Pérez

6. Montfort, obres hidràuliques disperses, Miguel Ángel González i Tomàs Pérez

7. Asp, aqüeductes sobre el riu Tarafa, Gonzalo Martínez Español



L’assemblea local del PSOE ha organitzat un acte cultural a propòsit de la Ley de la Memoria Historica, aprovada al Congrés dels Diputats fa unes poques setmanes. L’esdeveniment tindrà lloc el dissabte 24 de novembre, a la Casa del Poble de Monòver (Plaça de la Malva) i començarà a les 18’30 h. En el transcurs de l’acte prendran la paraula:

-Alejandro García, mestre del IES Enric Valor de Monòver, que parlarà sobre la Ley de la Memoria Histórica.

-Mirta Núñez Díaz-Balart, professora de la Universitat Complutense de Madrid, que pronunciarà la conferència titulada: Cuándo, cómo y por qué de la Represión franquista i inclourà referències a Las trece rosas.

-Èlia Armero, monovera i periodista, que ha participat amb Mirta Núñez en l’elaboració d’un estudi sobre la guerra civil i el franquisme.

La professora Núñez es membre del Departament d’Història de la Comunicació Social de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense. La seua tasca investigadora s’ha centrat, per una banda en l’estudi de la propaganda i la premsa durant la Guerra Civil i, per l’altra en les víctimes de la repressió franquista, especialment, les dones i els xiquets.

Las trece rosas és el nom amb què es coneix un grup de xiquetes i dones afusellades per Franco a Madrid el 5 d’agost de 1939. Aquesta història la va contar fa quatre anys el novel·lista Jesús Ferrero i l’ha portat a la pantalla el director Emilio Martínez-Lázaro.

A causa de la negativa de la regidora de cultura a cedir la Casa de la Cultura, l’acte se celebrarà en la Casa del Poble, seu de l’agrupació local del PSOE. L’excusa ha estat, una altra vegada, la suposada excessiva càrrega política de l’acte. La Casa de la Cultura no es pot usar per a actes polítics, segons l’edil.

Enllaços:

Monòver

+gran

La de la foto, senyors governants, és la “ciutat social” que els reclama:

  • centre de salut
  • guarderia
  • escoles
  • institut
  • biblioteca pública
  • arxiu històric
  • neteja pública
  • formació permanent per a adults
  • participació ciutadana
  • llibertat d’expressió
  • atenció a persones dependents
  • honestedat
  • veracitat
  • ciutat dels infants
  • sostenibilitat
  • sorolls
  • carrers per a vianants
  • parcs públics
  • defensa de la llengua
  • promoció de la cultura
  • reviscolament dels barris
  • recuperació del centre històric
  • protecció del patrimoni
  • defensa del comerç local
  • foment d’un desenvolupament econòmic no destructiu fet a partir de les forces productives autòctones
  • foment de la bona convivència entre els veïns
  • (…)

Afegiu, lectors, tot el que falte.

Revista del Vinalopó
El Centre d’Estudis Locals del Vinalopó (CEL) presenta el número 10 de l’anuari la Revista del Vinalopó. L’acte tindrà lloc el divendres 30 de novembre, a les 20’30 h., al Centro de Estudios “Alberto Sols” de Saix (c/ Mayor, 30).


Centro de Estudios y Archivo Histórico Municipal “Alberto Sols” (Saix) map – Tagzania

Revista del Vinalopó
El CEL publica enguany el número 10 del seu anuari la Revista del Vinalopó, aquesta vegada el monogràfic està dedicat a la celebració del 150 aniversari de la inauguració de la línia fèrria Madrid-Alacant que travessa la comarca de les Valls del Vinalopó, des de la Torreta al Montagut.

El dossier central s’acompanya dels habituals apartats “Vària” i “Documenta”, el primer recull cinc estudis de temàtica variada i el segon un estudi sobre documents. Finalment, el volum es tanca amb la secció de ressenyes. El sumari és aquest:

Dossier: 150 anys del tren

  • El ferrocarril en el origen de la modernización económica del Vinalopó. Gabino Ponce
  • Inauguración del ferrocarril en Villena. Ramón Belda
  • El tren en Sax: 150 años de historia. Vicente Vázquez
  • El ferrocarril y el avance de la industria eldense. José Luis Bazán
  • El ferrocarril en Novelda. Inicios y desarrollo. David Beltrá, Francisco J. Lucas i José Ramón Ortega
  • La estación de Novelda y sus ferroviarios. José Ramón Ortega, David Beltrá, Francisco J. Lucas

Vària

  • L’ensenyament en valencià a les Valls del Vinalopó. Pascual Chulià
  • Fitonímia i etnobotànica de Crevillent. Vicent Josep Pérez
  • Evolución arquitectónica de la iglesia parroquial de Aspe (1650-1737). Cecilio Martínez
  • Ascenso y consolidación social de las familias poderosas de Villena (siglos XVII-XVIII). José Azorín
  • Árboles y montes del Vinalopó i l’Alacantí a mediados del siglo XVIII. José Ojeda

Documenta

  • Públic i privat. Dispersió de protocols notarials de les comarques del Vinalopó (1249-1499). Miguel Ángel González

Presentació:

30 de novembre, a les 20’30 h. al Centro de Estudios y Archivo Histórico Municipal “Alberto Sols”, c/Major, 30 (Saix)