cròniques ultralocals

Coneix Monòver

Imatge: “Pedres, tronc, mussol”, de Lluís Sogorb

El pintor de la Natura

L’esperit de l’artista d’Altamira i Lascaux es va reencarnar en Sogorb. Es va manifestar primer a l’escola i es mostrà en una traça inusual per al dibuix, la caricatura, el retrat… Aquell xiquet traçut, però, tardà a trobar el camí que aquella habilitat estranya, que aquell dot inesperat, li volien indicar. Provà diversos viaranys, abandonà els estudis, passà per un ofici i per un altre, però l’ànima de l’ancestre li recordava ara i adés la seua missió. La mà buscava el pinzell i volaven els traços sobre la superfície blanca, tal i com quinze mil anys abans els dits mullats d’ocres primigenis il·luminaven la caverna comunal.

Va ser enmig de la Natura, en un dia i una hora no revelats que l’epifania es produí. Va ser el compassament amb el diapasó universal que marcà per sempre el camí que Sogorb finalment reconegué i ja no abandonà. Qui haja llegit els seus escrits sobre la natura haurà pogut escoltar entre les línies, sonant entre els pals més elevats de la tipografia, aquesta nota vibrant, la mateixa que vibrava en l’orella de l’artista paleolític quan passava la vista sobre els ramats d’ibex en la pastura i sorprenia aquell ull espaordit i aquell múscul tens que a continuació traslladaria sobre la calcària porosa dins el ventre amorós de la mare terra amb el carbó, l’òxid i el punxó de sílex.

L’artista compromés

Lluís Sogorb és actualment membre de la SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia) i s’encarrega de la maquetació, el disseny i les il·lustracions dels anuaris ornitològics que publica el SEO d’Alacant. A part del dibuix, darrerament li atrau moltíssim la pintura de la natura (o wildlife art) usant l’oli, l’acrílic i el llapis i la tinta xinesa.

En aquesta línia artística participà el 2003 en l’exposició col·lectiva Pintura de Naturaleza a Jerez, amb vint artistes més. Com a conseqüència d’aquell encontre es va crear l’Asociación Española de Artistas de Naturaleza de la qual és membre fundador. Sogorb s’ocupa també del manteniment de la seua pàgina web.

L’Asociación de Artistas de la Naturaleza té com a objectius la divulgació de la pintura de la naturalesa i la sensibilització de la ciutadania de la necessitat vital de protegir la natura. Des de la seua creació, l’associació ha organitzat dues exposicions més, a Madrid i a Almonte, a més a més d’una trobada per a pintar a Doñana per iniciativa de l’Estación Biológica del parc. El darrer projecte d’aquest grup d’artistes compromesos és una exposició de gran format que es celebrarà al Pabellón del Futuro de l’Expo de Sevilla per commemorar el desé aniversari de l’abocament tòxic de les mines d’Aznalcóllar.

L’il·lustrador creatiu

Lluís Sogorb és també el creador dels simpàtics personatges de Perpisseta i Crespellet, els xiquets protagonistes del llibre Coneix Monòver. Coneix Monòver va ser una iniciativa del Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Monòver i de la llavors tècnic, Ester Limorti.

El llibre, fruit del treball d’un equip de nou mestres monovers, es va elaborar com a material curricular per a l’assignatura de Coneixement del Medi de segon cicle de Primària i resulta, ara per ara, la millor introducció a la història, els costums, la societat, la cultura, la flora i la fauna del nostre poble (fins i tot per als adults i els forasters). Sogorb hi va fer també la maqueta.

L’amic dels voltors

Fa un mes Luis Sogorb ens informava de la presentació del llibre L’amic dels voltors, escrit per Jordi Raül Verdú i il·lustrat per ell. El llibre, editat dins la col·lecció La Carrasca de l’editorial alcoiana Marfil, conta la manera com l’aparició d’uns voltors alterarà la vida d’una família que viu en un mas de la serra de Mariola, prop del barranc del Cint. Àlvar, el xiquet de la casa, es farà amic dels carronyaires, amb els quals establirà una relació molt especial.

El llibre arranca del Projecte Canyet dut a terme per FAPAS d’Alcoi que té com a objectiu la reintroducció del voltor a la serra de Mariola. Àlvar Seguí proposà al dibuixant monover que fera les il·lustracions d’una unitat didàctica que havia de servir per a promocionar el projecte entre els escolars d’Alcoi. Paral·lelament, Jordi Raül Verdú havia escrit el 2002 un conte que es deia “Els voltors del Preventori”, inspirat en el Projecte Canyet. Mentre els voltors s’adaptaven a la seua llar alcoiana i començaven a criar al Barranc del Cint, l’editorial Marfil editava el conte de Verdú, il·lustrat per Sogorb, en la col·lecció La Carrasca.

L’enamorat dels ocells

El darrer treball de Sogorb són les il·lustracions del llibre Els noms populars dels ocells al migjorn valencià que publicarà en els pròxims mesos la secció del SEO a Alacant. Es tracta d’un volum d’autoria col·lectiva i enfocament interdisciplinar (hi participen dos especialistes en ornitologia, tres lingüistes i un dibuixant) que recollirà totes les denominacions populars dels ocells de les comarques del sud valencià (les castellanoparlants incloses) posades al costat de les formes estàndard en català i en castellà i la denominació científica.

El volum aplegarà els noms de totes les espècies de les quals s’haja recollit una denominació viva; l’ordenació seguirà els criteris taxonòmics establits per l’ornitologia internacional. A més a més, s’hi explicaran els mecanismes de creació dels noms dels ocells: onomatopeia, metàfora formada a partir de la forma, del cromatisme o dels costums…

L’artista monover ha tingut en aquest cas l’oportunitat d’il·lustrar exhaustivament els seus models preferits: les aus. El mussol que acompanya l’entrada de hui, les obres que reproduïm a continuació i els seus escrits són una mostra de la sensibilitat i l’atenció amb què pinta, dibuixa o descriu els nostres ocells.

Pintures de la natura de Lluís Sogorb

Per gentilesa de l’autor, enllacem a continuació alguns dels seus treballs recents, dins el camp del wildlife art, precedits dels seus comentaris:

  1. Pedres, tronc, mussol (Oli sobre taula entelada, 2007). Esta pintura és fruit de la trobada en diverses ocasions amb este mussol parat al tronc d’un ametler, col·locat a la meitat d’un ribàs en el barranc de Caseta, ací en la serra del Coto.
  2. Espill viu (Oli sobre panell d’algeps, gener de 2008). És la meua última pintura, que vaig enviar ahir mateix a Sevilla per a participar en l’exposició que sobre el 10é aniversari de l’abocament tòxic en Aznalcóllar ha organitzat el Ministeri de Medi Ambient junt amb altres organismes. L’exposició s’inaugura el pròxim 1 de febrer i es clausura el 30 de juny. L’exposició col·lectiva de pintura és una de les diverses activitats que es podran veure en l’antic pavelló del Futur de l’Expo92 de Sevilla.
  3. Vol a poqueta nit (Oli sobre taula, 2007) i Alcaraván dunero (Aiguada de tinta xinesa sobre paper, 2007) són les dos pintures que vaig enviar a l’exposició col·lectiva organitzada per l’Asociación Española de Artistas de Naturaleza en Almonte el passat any amb Doñana com a tema central.

Enllaços:

Disposeu d’una connexió d’internet de banda ampla? Voleu sintonitzar TV3 i tota la resta (Canal 33, TVCi, 3/24, K3)? Teniu ganes de vore IB3, el canal de les Illes Balears? Voleu fer tot això sense instal·lar res més que un programeta?

Aquí teniu la solució, mentre Camps no hi fique mà: es tracta d’AnyTV. Una vegada instal·lat el programa podreu sintonitzar televisions generalistes i moltes de locals d’arreu del món, com també emissores de ràdio. Heu de triar l’estat i a continuació es desplega la llista de televisions que es poden captar. Sembla ser que no tots els continguts estan disponibles i, per tant, a algunes hores no es poden sintonitzar (3/24 sembla que funciona sempre).

Una altra opció per a sintonitzar TV3 de manera contínua (o més concretament TVCi), es Zattoo. Funciona de la mateixa manera que AnyTV, baixeu i instal·leu el programa i, au.

El divendres 25 de gener, a les 20 hores, es presentarà al Casal Jaume I de Monòver el llibre Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada.

L’acte el presentarà Maribel Guardiola, professora de la Universitat d’Alacant, i comptarà amb la presència dels autors, Ángela Menages i Joan-Lluís Monjo.

Els valencians d’Algèria és el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació de caràcter transdisciplinar, que conté informació històrica, sociològica, lingüística i antropològica al voltant de l’emigració a Algèria i que va guanyar el VIII Premi Bernat Capó de Cultura Popular corresponent a l’any 2007, atorgat per Edicions del Bullent.

Àngela Rosa Menages Menages (Hussein-Dey (Alger), 1957). És llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana. Treballa a l’IES la Malladeta de la Vila Joiosa com a professora de valencià.

Joan Lluís Monjo Mascaró (Tàrbena (Marina Baixa), 1968) és llicenciat en Filologia Clàssica, Filologia Catalana i Filologia Occitana. Actualment exerceix de professor d’ensenyament secundari a l’IES Mutxamel. S’ha dedicat a la investigació de la cultura popular, la dialectologia catalana i la història moderna; ha publicat diversos articles editats en revistes especialitzades; i és coautor de tres llibres. Forma part del grup de recerca de la cultura popular “Grup Alacant” i de l’equip redactor de la Revista Valenciana de Folklore.

temes: Activitats culturals, Calendari
etiquetes:

El divendres 25 de gener, a les 20 hores, es presentarà al Casal Jaume I de Monòver el llibre Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada.

L’acte el presentarà Maribel Guardiola, professora de la Universitat d’Alacant, i comptarà amb la presència dels autors, Ángela Menages i Joan-Lluís Monjo.

Els valencians d’Algèria és el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació de caràcter transdisciplinar, que conté informació històrica, sociològica, lingüística i antropològica al voltant de l’emigració a Algèria i que va guanyar el VIII Premi Bernat Capó de Cultura Popular corresponent a l’any 2007, atorgat per Edicions del Bullent.

Àngela Rosa Menages Menages (Hussein-Dey (Alger), 1957). És llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana. Treballa a l’IES la Malladeta de la Vila Joiosa com a professora de valencià.

Joan Lluís Monjo Mascaró (Tàrbena (Marina Baixa), 1968) és llicenciat en Filologia Clàssica, Filologia Catalana i Filologia Occitana. Actualment exerceix de professor d’ensenyament secundari a l’IES Mutxamel. S’ha dedicat a la investigació de la cultura popular, la dialectologia catalana i la història moderna; ha publicat diversos articles editats en revistes especialitzades; i és coautor de tres llibres. Forma part del grup de recerca de la cultura popular “Grup Alacant” i de l’equip redactor de la Revista Valenciana de Folklore.

Fa deu anys Amador Navarro va penjar les claus de la furgoneta. S’havia convertit al sedentarisme. Ell, el darrer dels hippies rodamons del seu temps, abandonava el nomadisme. L’abandó del nomadisme no va significar en cap cas una retirada ideològica o una reconversió als preceptes del sentit comú domesticat. Amador no ha seguit, com altres membres de la seua classe, una trajectòria parabòlica d’anada i tornada. Tornada, en molts casos, a l’ultramuntanisme més recalcitrant o a un incert eclecticisme impossible que pretén una síntesi interessada dels extrems.

Va crear la colla dels Dimonis de la Ceba, és membre actiu de l’associació cultural Alacant, deperta! i de la Mesa de Carnestoltes i ara està embarcat en horts urbans ecològics (Terratrèmol), cooperatives de productes naturals (Mercatrèmol) i bancs de temps (Almatroque).

Descendent de la nissaga dels Navarro, industrials monovers que fundaren la fàbrica Jabón Sol, va recuperar la llengua dels seus avantpassats i va fundar un grup de folk: Nosaltres i la gent, que va debutar l’any 1972 al Jema, com molt diligentment informa Paco Corbí al seu documentadíssim, interessant i divertit: Vas ballar en les Moreres?

Tal i com apunta Paco, els components d’aquest grup, a diferència de la resta, no eren d’origen obrer, sinó “fills o néts d’empresaris o funcionaris de la classe alta o mitjana-alta”. Al final, els pares es van conxavar, van repartir els artistes per diversos internats i l’aventura musical de Nosaltres i la gent se’n va anar a pastar fang. Però, malgrat els contratemps, Amador hi perseverà.

Es féu nòmada i així va vore passar les estacions des de la seua furgoneta. I de les estacions, cap altra com l’estiu. L’estiu és l’estació d’aquest llibre. L’estació solar en què brunzeixen les abelles, salmodien les xitxarres, rauquen les granotes, dansen els donyets, s’amaguen els gripaus i saltironegen els familiars al clar de lluna.

Sí, el llibre d’Amador és un llibre solar que rememora, des de dalt de la Sénia del parc d’atraccions, els personatges que passaven per la seua paradeta d’artesania instal·lada a la vora de qualsevol revetla pobletana en un o altre llogarret perdut de l’Espanya feréstega.

La paradeta d’Amador era el parallamps que atreia la persona humana necessitada d’algú que escoltara per primera vegada el relat mastegat i tornat a mastegat a la barra del baret de la plaça Major mentre els parroquians el senten com una pluja insistent que primer va despertar la curiositat, després l’admiració, més avant l’enuig i ja, per fi, la indiferència.

Pels catúfols de la sénia pugen i baixen també d’altres nòmades, companys d’aventura, extraviats com ell pels camins polsosos, les carreteres enclotades o les pistes encimbellades que duen a les festes majors de pobles remotíssims de la serra de Terol, les asprositats de la Manxa o les planes esteses, melangioses i aterrades de la Franja. Follets posseïts per una quimera que es retroben a les fondes, les replacetes, els vorals, els tancats: Esplà, Natalio, Los Batzer, Mustafà, José i Agustín, els maletillas, el Rotos…

La Sénia. La sénia d’Amador és Tot: roda del temps, roda de la fortuna, roda-de-la-fugoneta-d’Amador, roda que roda el molí de les oracions tibetà que recita el seu mantra circular, cilíndric, roda el disc de la màquina que m’escriu aquest post, roda el petit mandala còsmic que sóc jo i tota la resta, la munió d’estels en el firmament i la taula on escric i la cadira on sec i jo que girem com tot: sínia, roda i mandala.

Fa deu anys Amador Navarro va penjar les claus de la furgoneta. S’havia convertit al sedentarisme…

Enllaços: