cròniques ultralocals

Fa deu anys Amador Navarro va penjar les claus de la furgoneta. S’havia convertit al sedentarisme. Ell, el darrer dels hippies rodamons del seu temps, abandonava el nomadisme. L’abandó del nomadisme no va significar en cap cas una retirada ideològica o una reconversió als preceptes del sentit comú domesticat. Amador no ha seguit, com altres membres de la seua classe, una trajectòria parabòlica d’anada i tornada. Tornada, en molts casos, a l’ultramuntanisme més recalcitrant o a un incert eclecticisme impossible que pretén una síntesi interessada dels extrems.

Va crear la colla dels Dimonis de la Ceba, és membre actiu de l’associació cultural Alacant, deperta! i de la Mesa de Carnestoltes i ara està embarcat en horts urbans ecològics (Terratrèmol), cooperatives de productes naturals (Mercatrèmol) i bancs de temps (Almatroque).

Descendent de la nissaga dels Navarro, industrials monovers que fundaren la fàbrica Jabón Sol, va recuperar la llengua dels seus avantpassats i va fundar un grup de folk: Nosaltres i la gent, que va debutar l’any 1972 al Jema, com molt diligentment informa Paco Corbí al seu documentadíssim, interessant i divertit: Vas ballar en les Moreres?

Tal i com apunta Paco, els components d’aquest grup, a diferència de la resta, no eren d’origen obrer, sinó “fills o néts d’empresaris o funcionaris de la classe alta o mitjana-alta”. Al final, els pares es van conxavar, van repartir els artistes per diversos internats i l’aventura musical de Nosaltres i la gent se’n va anar a pastar fang. Però, malgrat els contratemps, Amador hi perseverà.

Es féu nòmada i així va vore passar les estacions des de la seua furgoneta. I de les estacions, cap altra com l’estiu. L’estiu és l’estació d’aquest llibre. L’estació solar en què brunzeixen les abelles, salmodien les xitxarres, rauquen les granotes, dansen els donyets, s’amaguen els gripaus i saltironegen els familiars al clar de lluna.

Sí, el llibre d’Amador és un llibre solar que rememora, des de dalt de la Sénia del parc d’atraccions, els personatges que passaven per la seua paradeta d’artesania instal·lada a la vora de qualsevol revetla pobletana en un o altre llogarret perdut de l’Espanya feréstega.

La paradeta d’Amador era el parallamps que atreia la persona humana necessitada d’algú que escoltara per primera vegada el relat mastegat i tornat a mastegat a la barra del baret de la plaça Major mentre els parroquians el senten com una pluja insistent que primer va despertar la curiositat, després l’admiració, més avant l’enuig i ja, per fi, la indiferència.

Pels catúfols de la sénia pugen i baixen també d’altres nòmades, companys d’aventura, extraviats com ell pels camins polsosos, les carreteres enclotades o les pistes encimbellades que duen a les festes majors de pobles remotíssims de la serra de Terol, les asprositats de la Manxa o les planes esteses, melangioses i aterrades de la Franja. Follets posseïts per una quimera que es retroben a les fondes, les replacetes, els vorals, els tancats: Esplà, Natalio, Los Batzer, Mustafà, José i Agustín, els maletillas, el Rotos…

La Sénia. La sénia d’Amador és Tot: roda del temps, roda de la fortuna, roda-de-la-fugoneta-d’Amador, roda que roda el molí de les oracions tibetà que recita el seu mantra circular, cilíndric, roda el disc de la màquina que m’escriu aquest post, roda el petit mandala còsmic que sóc jo i tota la resta, la munió d’estels en el firmament i la taula on escric i la cadira on sec i jo que girem com tot: sínia, roda i mandala.

Fa deu anys Amador Navarro va penjar les claus de la furgoneta. S’havia convertit al sedentarisme…

Enllaços:

8 comentaris

14-1-2008

Caram, m’ha encantat la teua forma de relatar la vida d’Amador. Puc suposar que el seu llibre també serà apassionant (conec gent de semblant trajectòria, però no cap que l’haja plasmat sobre el paper).

14-1-2008

El llibret d’Amador és autoeditat i té un format reduït. Encara que és autobiogràfic, no és una autobiografia. Cada capítol prové d’escrits solts que ha anat publicant a El Veïnat (el butlletí municipal de Monòver) al llarg dels darrers deu anys. Tots es limiten a la seua etapa com a venedor ambulant. Pots llegir-ne alguns en un dels enllaços que pose: Tortuga
I uns articles d’opinió molt divertits aquí: Autors i personatges de Monòver

15-1-2008

Amado-r.
Desde los 11 años enseñándome.
Lástima del que no se lo cruce.

Amador Navarro

16-1-2008

Hosti, Paül.
Es verdad que las Historias desde lo alto de una noria me han dado satisfacciones pero como ésta que me acabas de proporcionar tú esta noche, bien pocas. No sé que decir. Es precioso lo que has escrito, al margen de que lo hayas hecho sobre mí. El párrafo final sobre la noria la eleva por sí solo a la categoría del elemento iniciático de primer orden que a mí me costó tantas páginas describir. Gracias, Paül. Muchas gracias.
Les he rebotado tu correo a algunos amigos porque esto tan gordo no me lo podía guardar solo para mí. Entre ellos a Marta que ha participado escuetamente en tu blog y que por sí sola merecería otro relato desde lo alto de una noria. Y a los de Tortuga, que me dieron otra de las grandes alegrías al publicar los relatos en su web.
Espero verte pronto.
Un abrazo.

16-1-2008

Hola, Amador. La veritat… és que no em va costar massa escriure estes ratlles. Ja saps que seguia els teus escrits a El Veïnat i els elogis que llavors et feia, quan ens trobàvem, no eren per quedar bé. Ara els he llegit tots enfilats i ha eixit este articlet que vol expressar allò indefinible dels teus textos, no l’argument, la pell o els ossos, sinó l’esperit que li dóna vida i que representa magníficament la figura de la Sénia i el símbol primigeni de la roda, juntament amb l’esperit pagà de les criatures del bosc, reals o imaginades. Ara m’he quedat amb les ganes de més escrits teus. No ens faces esperar massa… Bona sort en tots els bons projectes que portes entre mans. Una abraçada.

Espe Serrano

16-1-2008

A banda que molts/es ens estimem l’Amador per ell mateix, voldria explicar-vos allò que més m’agrada dels seus escrits. Per a mi, l’artista tant plàstic com literari demostra que té talent en la mesura que les idees que transmet comuniquen alhora sensacions i emocions, subtils o violentes, que ens remouen per dins. I, de fet, és així als contes de la sínia, que m’encisen tant com m’entretenen. Gràcies també per un blog tan interessant i… A la nostra llengua!!!

16-1-2008

Sí, Espe, és això que tu dius. I a més, el millor per a mi és que són “contes viscuts”. M’agraden les històries de vida. Una narració que naix de l’experiència vital i que, després de passar pel sedàs extraordinari del llenguatge, esdevé un artefacte verbal capaç de comunicar eixa experiència als lectors o als escoltadors.

Guzmán Botella

16-1-2008

creo que la vida le da y le devuelve a cada uno lo que se merece… estas historias narradas desde lo alto de una noria engranan y giran eternamente porque Amador es, ha sido y siempre será el negro sobre el blanco, la palabra que en toda su esencia decidió plasmarse en libro… todas estas historias él las rebate con una sola mirada, tan humana, tan cercana, tan eje conductivo de una noria inacabable.

comenta-ho