El divendres 25 de gener, a les 20 hores, es presentarà al Casal Jaume I de Monòver el llibre Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada.
L’acte el presentarà Maribel Guardiola, professora de la Universitat d’Alacant, i comptarà amb la presència dels autors, Ángela Menages i Joan-Lluís Monjo.
Els valencians d’Algèria és el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació de caràcter transdisciplinar, que conté informació històrica, sociològica, lingüística i antropològica al voltant de l’emigració a Algèria i que va guanyar el VIII Premi Bernat Capó de Cultura Popular corresponent a l’any 2007, atorgat per Edicions del Bullent.
Àngela Rosa Menages Menages (Hussein-Dey (Alger), 1957). És llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana. Treballa a l’IES la Malladeta de la Vila Joiosa com a professora de valencià.
Joan Lluís Monjo Mascaró (Tàrbena (Marina Baixa), 1968) és llicenciat en Filologia Clàssica, Filologia Catalana i Filologia Occitana. Actualment exerceix de professor d’ensenyament secundari a l’IES Mutxamel. S’ha dedicat a la investigació de la cultura popular, la dialectologia catalana i la història moderna; ha publicat diversos articles editats en revistes especialitzades; i és coautor de tres llibres. Forma part del grup de recerca de la cultura popular “Grup Alacant” i de l’equip redactor de la Revista Valenciana de Folklore.
Curiosament al segle XIX hi va haver també un fenomen migratori notable de menorquins cap a Algèria. Miki Moto en va parlar al seu programa Afers Exteriors i jo ho vaig comentar tot plegat en aquest post http://eliteratura.balearweb.net/post/40242. També hi ha una monografia publicada sobre el tema, Els menorquins d’Algèria, de Marta marfany. He trobat el teu blog gràcies a la catosfera literària.
Una abraçada
Llorenç
Hola, Llorenç. Benvingut a Ultralocàlia.
Sí és cert, se’n va parlar a la presentació del llibre. Joan Lluís Monjo va apuntar que l’elevat nombre de catalanoparlants a Algèria, tant de procedència valenciana com menorquina i rossellonesa, va suposar la darrera expansió de la llengua fora del seu domini històric. La influència es va fer notar no tan sols en la configuració de l’anomenat patuet, sinó també en l’entrada de catalanismes en el francés algerià.
D’altra banda, de manera casual he trobar aquests dies un article de Joan Fuster, justament de l’any del final de la història, 1962. L’article apareix recollit al seu llibre Examen de consciència i parla també d’aquesta qüestió, es titula “Els nostres parents d’Algèria”.
L’escrit de Fuster parla també d’Albert Camus, nascut a Algèria, de mare menorquina (de cognom Sureda), a qui l’escriptor Víctor Alba hauria ajudat a traduir al francés el Cant espiritual i altres escrits de Joan Maragall. Sembla ser que els coneixements que Camus tenia de la seua llengua materna eren ja remots.
Per cert, molt interessant el teu blog, Llorenç. Salutacions.
Encantat. La veritat és que, a través dels blogs, he començat a conèixer un País Valencià del que no tenia notícia.
Ens llegim.
Llorenç