cròniques ultralocals
temes: Animals i plantes, Cultura popular
etiquetes:

Per via postal m’arriba a casa, sol·lícit, el llibret Poemes de pedra seca, editat per Cossetània Edicions. El volumet, de 17×18 cm. conté fotografies de Josep Vallès i poemes de Nati Soler i s’obri amb un pròleg de Jordi Gabarró i una introducció del mateix Vallès. En la introducció es fa un recorregut per totes les tipologies de construccions en pedra, un recorregut erudit i amorós alhora, un recorregut que és una crida a la protecció i la preservació d’aquestes obres d’art anònimes.

Aquests poemes i aquestes imatges de pedra seca són un
homenatge als constructors de les nostres arrels, pagesos
i margeters que han determinat tan fortament nostre tarannà.
Són també una reivindicació de la grandesa del llegat
cultural rebut, el qual cal conservar, preservar i
transmetre íntegre, tal com es fa de generacions ençà.

Tota l’atenció de l’objectiu de Vallès s’ha posat damunt les construccions de pedra seca, és a dir, sense argamassa: barraques, cellers, ribes, pilones, trones, corrals, arneres, pous i aljubs, safarejos, cossiols (o com diem a Monòver, “calderons”), fites (o “mollons”), forns, pous de neu, pujadors.


Sóc una pedra aspra,
que sosté la barraca,
vella, de pedra seca,
pel rodar somort dels anys.

Amb lliris de barraca, ametlers florits sorgits d’un marge pedrós, roselles entapissant un prat amb barraca de pedra, camins empedregats, fonts regalimants, uns ceps que ploren:


Ploren perquè han vist morir
la sèquia, avançar el ciment
per la llera. Han vist devastar
nostre fortí de pedra seca
pel sinistre formigó ferrat.

Uns pàmpols que emmarquen un pou, torres de guaita, una crossa de cantals que aguanta una branca vençuda en perill d’esguellar-se:

Preservar l'espècie, terra enllà
oblidant el pedreguer,
o recolzant la branca
per sostenir del fruit
malgrat la gran ensarronada.

I les estacions: la neu espolsada en la volta d’una barraca com un bescuit emblanquinat de sucre; un barracó entre la palla segada i els rostolls hirsuts; una volta de pedruscall coronat del lliris morats. No hi falten tampoc els ocells que aprofiten les antigues construccions lítiques:


En bressol de pedra nua
espera el siboc la nit,
la cotxa a la barraca,
i de branca en branca
l'esperen el pinsà i el sit

I la flora de conills, xiprers, vinyes, garrofers, ruda, ordi, estepa, timó, assutzenes, ametlers, blat, oliveres, lliris…


Del meu poble al del costat,
vorades de romaní,
margalló i estepa.
Una masia buida,
quatre garrofers mal manats,
una ullada de sol,
una plana de vinyes
despullades, podades
amb sotacoll, brocada,
i un borralló verd
al cor de l'hivern,
que trenca el color hostil
de la terra cansada,
com les passes sordes
que em menen pel camí
de sempre a la feina,
obligada, de sempre.

Enllaços: