Després de tres anys i d’innombrables sentències, el govern valencià comença a fer cas dels jutges (a contracor, si llegiu la versió de Las Provincias): la Universitat d’Alacant podrà anomenar “acadèmicament català” allò que “quotidianament” o, com diria Machado, “consuetudinàriament”, es diu “valencià”.
Però, com diria aquell, quins són “l’extensió i límits” de l’adverbi “acadèmicament”? Un institut de secundària s’inclouria en l’«acadèmia»?
Recorde un company, professor de llengua i literatura espanyoles, nat a Ciudad Real, que solia encendre’s amb la qüestió: “Com és que us dieu «Departament de Valencià: Llengua i Literatura»? Què és això? Hauríeu de dir-vos «Departament de Llengua Catalana»!”
Jo solia respondre-li que, pel fet que nosaltres ens déiem “Valencià: llengua i literatura”, a ells els tocava ser “Castellà: llengua i literatura” i no “Departament de Llengua Espanyola”.
Tot i que el costum fa que ells siguen en aules, passadissos i sales de professors, el “Departament de Llengua” per excel·lència i nosaltres el “Departament de Valencià”. Ja sabeu (i saben) que on s’imposen els fets, sobra “l’acadèmia”.
Enllaços:
- DECRET 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel que es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant. [pdf]
- Nota de premsa de la Universitat d’Alacant sobre la sentència del TSJ (2005)
- La notícia a Las Provincias
- Estatut de la Universitat d’Alacant
