cròniques ultralocals

Alfons VerdúVicent BeltranVíctor Cremades

Foto: D’esquerra a dreta, Alfons Verdú, Vicent Beltran i Víctor Cremades en un moment de les seues intervencions.

Ahir va tenir lloc a Novelda, al –com se sol dir– inigualable marc del casal del Centre Cultural Gómez-Tortosa, al carrer Major de la vila vinaloponera, en un dels punts calents de les rutes modernistes dels Països Catalans, la presentació del llibre El parlar de les Valls del Vinalopó, de Vicent Beltran, editat pel Centre d’Estudis Locals del Vinalopó.

M’hauran de disculpar els lectors d’Ultralocàlia la imperdonable badada que ha fet que no haja anunciat des d’aquesta pàgina la imminent presentació d’un llibre tan interessant. El culpable és el mateix excés de saturació laboral que fa que de tant en tant deixe aquest lloc pràcticament en guaret. A canvi i, mentre prepare una ressenya del volum, us acontente amb la crònica de la vetlada i la reproducció de les diapositives que s’hi van projectar.

L’acte el va encetar Víctor Cremades, regidor de cultura i cap de llista de la coalició Compromís per Novelda, en el paper d’amfitrió. Cremades va destacar l’aportació que el llibre feia al coneixement de la realitat lingüística de la comarca i el paper d’eina de treball per als docents. Va destacar la importància de la llengua com a patrimoni i com a tret de la personalitat col·lectiva d’un poble alhora que va manifestar el compromís del govern municipal de Novelda per contribuir a la divulgació i a la salvaguarda d’aquest bé patrimonial amenaçat.

A continuació, el jove filòleg novelder Alfons Verdú, va presentar l’autor fent un repàs per la seua trajectòria docent i investigadora i va situar l’estudi de Vicent Beltran en el lloc que li correspon entre els treballs anteriors sobre els parlars meridionals, des de la monografia liminar de Pere Barnils (1913), fins als treballs de Jordi Colomina i del novelder Brauli Montoya. La intervenció d’Alfons Verdú, exacta i sentida ensems, va deixar pas a la veu de l’autor.

Vicent Beltran va parlar de les seues vinculacions afectives amb la comarca de les Valls del Vinalopó i del seu interés primerenc pel parlar d’aquesta zona. Va repassar la nòmina dels prejudicis que els altres valencians solen tenir sobre aquesta part del País: secallosa i castellanitzada. Dues apreciacions que contrasten amb la visió dels estudiosos: els biòlegs valoren la seua biodiversitat i els lingüistes l’interés filològic d’aquestes àrees laterals i frontereres dels dominis lingüístics.

Tot seguit l’autor ens donava dades de la seua recerca: per a realitzar el seu treball s’ha valgut d’un qüestionari de quatre-centes preguntes passades a cent vint informants de vint-i-vuit nuclis de la comarca de les Valls de Vinalopó. A continuació feia un recorregut didàctic valent-se d’una part dels noranta-sis mapes en color que acompanyen l’estudi. Aquest recorregut va ser una mostra de bona filologia recreativa que va provocar en algun moment les rialles del públic i va crear un ambient distés i interessat alhora.

Per acabar la seua presentació, l’autor invitava els presents a estimar-se la pròpia parla i els docents a ensenyar tot allò que de genuí conté sense embadalir-se en les formes de valencià considerat genuí. Els invitava a no pronunciar les erres finals ni la i de ‘baix’, i a considerar admissible ‘aguardar’ o ‘avear’ o ‘aquí’.

Mentre arriba una ressenya més minuciosa, podem avançar que l’aportació més destacable d’aquest estudi respecte dels precedents de Barnils, Alcover, Sanchis Guarner, Colomina i Montoya és la seua visió més global i alhora més detallada de la comarca. D’altra banda, el treball de Vicent Beltran ha permés confirmar amb més dades allò que ja havien conclòs els altres: l’influx des del sud cap al nord-oest de l’antic català d’Oriola (Crevillent-Elx-el Fondó dels Frares-Novelda-la Romana) i la influència nord-sud del català del nord (Onil-Castalla-Petrer-Monòver-el Pinós-el Carxe-el Fondo de les Neus).

Entre les novetats destaca la inclusió del Fondó de les Neus en la varietat monovera, fet que concorda amb una repoblació monoverina del segle dívuit portada a la llum l’any passat; i, finalment, la valencianitat de la Canalosa, partida del Fondó de les Neus que es considerava un illot castellanoparlant.

A continuació teniu la presentació que es va projectar durant l’acte. Es tracta d’un arxiu pdf que es pot baixar si accediu a SlideShare. Compteu amb el permís de l’autor; l’arxiu es publica sota la llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial.

Referència completa:

  • Vicent Beltran i Calvo, El parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe, Centre d’Estudis del Vinalopó, col. “Punt d’Encontre”, Petrer, 2008.

Enllaços:

Entrades relacionades:

Arquitectures de l'aigua (CEL)

La darrera publicació del CEL (Centre d’Estudis del Vinalopó) ja s’ha posat a la venda a les llibreries de la comarca. El volum, coordinat per Tomàs Pérez, inclou, tal i com avançàvem fa unes setmanes, un total de set treballs que repassen un conjunt vastíssim d’obres hidràuliques de diferents èpoques i estils.

Les construccions estudiades ocupen un espai de molts quilòmetres quadrats, des de la rambla de Puça, en les faldes del Sit, fins a Orito i les estribacions de la serra de Tabaià, a Elx; des de la serra del Cavall al Carxe. La tipologia dels elements hidràulics també és molt variada: aljubs, basses, llavadors, rafes, boqueres, aqüeductes, pantans, molins, banys, ponts, séquies, partidors, assuts, parats, pous, brolladors, fonts, canals… Tots els elements apareixen fotografiats i en conjunt s’apleguen un total de 133 il·lustracions en color. La suma dels pobles estudiats comprén un bon bocí del recorregut del Vinalopó i de les rambles adjacents, des del pantà d’Elda a Elx: Petrer, Elda, Monòver, el Pinós, Novelda, Montfort i Asp.

Cal destacar del volum el seu caràcter divulgatiu alhora que rigorós. S’ha evitat caure en el patracol per a especialistes, carregat de notes a peu de pàgina i de bibliografia. Així, les referències s’arrepleguen al final sota l’epígraf, no de “Bibliografia”, sinó de “Bibliografia general, per a saber-ne més”. La maquetació també ha pretés un acostament al lector mitjà; s’ha optat així pel cos de lletra gran, les il·lustracions en colors de format mitjà-gran, la distribució del text a dues columnes i unes dimensions més acostades a la revista que al llibre. Tal vegada es troba a faltar un glossari de termes especialitzats i un índex onomàstic i toponímic. En aquest darrer cas es compensa amb un mapa de situació que obri cada capítol i que permet situar-se geogràficament abans d’encetar la lectura.

Arquitectures tradicionals de l’aigua a les Valls del Vinalopó enceta una nova línia de publicacions del Centre d’Estudis Locals del Vinalopó: Punt d’Encontre, Col·lecció d’Investigació sobre Cultura Popular i Patrimoni. La intenció d’aquesta col·lecció és l’estudi i la divulgació del patrimoni comarcal. En aquest cas, el patrimoni hidràulic, un llegat de gran bellesa i seriosament amenaçat a tots els nostres termes municipals, on per cada construcció restaurada n’hi ha deu caent-se. O com diu la cita destacada en la portada: “Els nostres paratges amaguen racons inèdits d’estructures arquitectòniques inigualables.”

A Monòver el llibre es pot adquirit a la llibreria Martínez (a ca Paco). Els interessats es poden posar en contacte amb el CEL escrivint a l’apartat 178 de Petrer (03610),

Índex de l’obra:

0. Presentació

1. El Pinós i l’Alguenya, hidràulica a l’ombra del Carxe, Clara Pérez Pérez

2. Monòver, microsistemes d’un extens terme, Tomàs Pérez Medina

3. Elda, arquitectures vora el riu Vinalopó, Tomàs Palau Escarabajal i Emilio Gisbert Pérez

4. Petrer, el camí de la rambla de Puça, Fco. Javier Jover Maestre i Tomàs Pérez Medina

5. Novelda, el ventall de la Séquia Major, David Beltra, José Ramón Ortega i Tomàs Pérez

6. Montfort, obres hidràuliques disperses, Miguel Ángel González i Tomàs Pérez

7. Asp, aqüeductes sobre el riu Tarafa, Gonzalo Martínez Español



Revista del Vinalopó
El Centre d’Estudis Locals del Vinalopó (CEL) presenta el número 10 de l’anuari la Revista del Vinalopó. L’acte tindrà lloc el divendres 30 de novembre, a les 20’30 h., al Centro de Estudios “Alberto Sols” de Saix (c/ Mayor, 30).


Centro de Estudios y Archivo Histórico Municipal “Alberto Sols” (Saix) map – Tagzania

Revista del Vinalopó
El CEL publica enguany el número 10 del seu anuari la Revista del Vinalopó, aquesta vegada el monogràfic està dedicat a la celebració del 150 aniversari de la inauguració de la línia fèrria Madrid-Alacant que travessa la comarca de les Valls del Vinalopó, des de la Torreta al Montagut.

El dossier central s’acompanya dels habituals apartats “Vària” i “Documenta”, el primer recull cinc estudis de temàtica variada i el segon un estudi sobre documents. Finalment, el volum es tanca amb la secció de ressenyes. El sumari és aquest:

Dossier: 150 anys del tren

  • El ferrocarril en el origen de la modernización económica del Vinalopó. Gabino Ponce
  • Inauguración del ferrocarril en Villena. Ramón Belda
  • El tren en Sax: 150 años de historia. Vicente Vázquez
  • El ferrocarril y el avance de la industria eldense. José Luis Bazán
  • El ferrocarril en Novelda. Inicios y desarrollo. David Beltrá, Francisco J. Lucas i José Ramón Ortega
  • La estación de Novelda y sus ferroviarios. José Ramón Ortega, David Beltrá, Francisco J. Lucas

Vària

  • L’ensenyament en valencià a les Valls del Vinalopó. Pascual Chulià
  • Fitonímia i etnobotànica de Crevillent. Vicent Josep Pérez
  • Evolución arquitectónica de la iglesia parroquial de Aspe (1650-1737). Cecilio Martínez
  • Ascenso y consolidación social de las familias poderosas de Villena (siglos XVII-XVIII). José Azorín
  • Árboles y montes del Vinalopó i l’Alacantí a mediados del siglo XVIII. José Ojeda

Documenta

  • Públic i privat. Dispersió de protocols notarials de les comarques del Vinalopó (1249-1499). Miguel Ángel González

Presentació:

30 de novembre, a les 20’30 h. al Centro de Estudios y Archivo Histórico Municipal “Alberto Sols”, c/Major, 30 (Saix)

CEL Centre d'Estudis del Vinalopó
Aquest llibre, editat pel Centre d’Estudis del Vinalopó, es presentarà hui al Centre Cultural de Petrer, a les 20’30 h. La presentació anirà a càrrec de Sabina Asins, membre del Departament de Degradació i Conservació de Sòls de la Universitat de València i investigadora del Centre d’Investigacions sobre Desertificació.

Més detalls de l’obra…